Hortènsia en la transició de la República a l’Imperi
Personajes:
Tema: La fi de la República. L’oratòria com a llibertat d’expressió
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 2º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Historia y evolución sociopolítica
Enunciado
Observaciones y contexto
Ciceró en Brutus, una història de l’oratòria romana, facilita exemples de dones (Lèlia, les seues filles −les Mucianes− i les seues netes −les Licínies−) que tenien una educació i una capacitat oratòria amb la qual podrien haver-se convertit en òptimes oradores, com solia passar amb els homes del seu mateix estatus social, si no haguera estat vetat per a les dones romanes l’exercici de l’oratòria judicial i política. Cornèlia, la mare dels Gracs, també va gaudir d’una excel·lent preparació com per a transmetre-la als seus fills. Ja molt avançat el segle I aC, en un àmbit de clara ampliació dels drets de la dona, tres matrones romanes (Hortènsia, Mèsia i Cafàrnia) van exercir l’advocacia.
Descripción
A través de la figura d’Hortènsia, pretenem detindre’ns en els últims anys de la República, els esdeveniments convulsos que van precedir al govern d’August, i reflexionar sobre la llibertat d’expressió abans i després, a través de les figures d’Hortènsia i de Ciceró.
Lectura de textos, cerca d’informació.