Vots matrimonials
Personatges:
Tema: Lèxic
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència Plurilingüe
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic
Enunciat
Erinna va ser una poeta grega del s. IV a. C. de l'obra més famosa de la qual es conserven 26 versos llegibles, d'un total de 54, corresponents a diferents parts del poema. Originalment, aquest poema anomenat La Filosa va tindre 300 versos. Es tracta d’un lament per la mort de la seua amiga Baucis i una evocació de la infantesa perduda i passada amb ella. Va nàixer a l’illa de Telos, l’actual Tilos, a Grècia, prop de Cos, on sembla que va estudiar. Va ser molt admirada en la seua època i lloada per altres poetes posteriors per la maduresa de la seua escriptura malgrat la seua curta edat, perquè sembla que va escriure aquest poema amb 15 anys.
L'activitat, sobre un fragment de La filosa, ens compta el pas de la infància a l'adultesa i ens servirà per a contar el ritu del matrimoni a Grècia, per tant, la dividirem en dues parts:
1- Elabora un glossari amb les paraules següents que buscaràs en un diccionari o en Internet: Anakalupteria, andró, Cal·lírroe, epàulia, gamos, gamelion, gineceu, himeneu, proàulia.
2- Busca paraules en les llengües cooficials d'Espanya que continguen l'ètim gamos, Afrodita o Eros i escriu el seu significat.
Fragment de La filosa
… Dels blancs cavalls a les ones profundes
t'abalançaves tu amb peus embogits,
mes jo deia en alt:” ja et tinc, amiga!”.
I, quan eres tortuga, corries pegant bots
a través del recinte del gran pati.
Això és el que jo plore, desventurada Baucis,
amb profund pesar: aquests vestigis teus
en el meu cor jauen encara ardents, xiqueta.
Cendres són ara els nostres gojos de llavors.
De xiquetes, en les habitacions, amb les nostres nines,
jugant a ser les núvies i lliures d’atencions.
I, en despuntar l'alba, la mare, que entregava
la llana a les serventes teixidores,
venia, i et cridava per a salar la carn.
Ai, de xicotetes quanta por ens feia Mormo,
la de grans orelles, que caminava de quatre grapes
i mudava d'una cara a una altra!
Però quan vas marxar cap al llit d'un home,
la meua Baucis, vas oblidar el que havies escoltat
de la teua mare en la infància, que Afrodita
l'oblit va ficar en el teu cor.
I jo que et lamente no assistisc a les teues exèquies:
no tinc peus profans per a deixar la casa,
no convé als meus ulls contemplar un cadàver
i no puc plorar amb els cabells lliures.
No obstant això, m'arrapa un rubor de vergonya…
Traducció al català de Maria Ferrando.
Observacions i context
L'obra d’Erinna és una elegia, una composició poètica que no està subjecta a un tipus de vers determinat, però Erinna utilitza l'hexàmetre dactílic, propi de la poesia homèrica.
Escriu en dialecte dori carregat d’eolismes, un avís a la seua antecessora Safo i a la lírica en general, atés que l'eoli és la llengua amb la qual va nàixer aquest gènere. D'èpoques posteriors, que van des del s. IV fins a l'època hel·lenística i la romana, són altres poetes com ara Ànite de Tègea, Mero de Bizanci, Nossis, Aristodama d'Esmirna o Melinno.
L’elegia és un tipus de composició que va continuar cultivant-se en totes les èpoques i de la qual Erinna és, sens dubte, un referent.
Es proposa una activitat per a fer individualment conformada per dues parts: elaboració d'un glossari de paraules relacionades amb el ritu del matrimoni i, en segon lloc, les etimologies vinculades als ètims gamos, Afrodita i Eros.
Descripció
A través de l'obra d’Erinna, La filosa, donarem a conéixer les paraules vinculades al matrimoni i a l'amor, i confeccionarem un glossari i buscarem derivats d'alguns ètims.