Ressenya
Poetessa lírica, precursora de l'hel·lenisme. El seu estil i el seu domini de l'hexàmetre, així com la seua llengua (el dori), la fan hereua de l'escola de Kos, on segurament va estudiar. En la seua obra s'endevina el deute amb la lírica de la gran poetessa Safo, de la qual d’una o altra manera són hereues totes les poetes posteriors, per això hi ha en els seus versos eolicismes, termes propis de la llengua eòlia, la llengua de Safo i de la lírica. Va ser inclosa en el primer “cànon” de la lírica grega femenina, obra d’Antipater de Tessalònica, se li va dedicar una estàtua i va inspirar autors posteriors, com Teòcrit o Catul.
Activitats
Angles
Espanyol
Català
Justificacions
- Poetessa lírica, precursora de l'hel·lenisme.
- Forma part d'un conjunt de veus ressenyades com el primer «cànon» de la poesia lírica femenina a la Grècia de l'Antiguitat -epigrama AP IX 26 atribuït a Antipater de Tessalònica-, on se la cataloga com una de les nou muses.
- Això últim, juntament amb el fet que un escultor li fera una estàtua, dona a entendre que va ser admirada en la seua època.
- Va ser font d'inspiració per a grans poetes, com Teòcrit o Catul.
Biografia
Erinna va ser una poetessa grega de el segle IV a. C., precursora de l'hel·lenisme. Hi ha dubtes sobre la seua ciutat natal, però els últims estudis sobre aquest tema la fan originària de l'illa de Telos, actual Tilos. Va escriure en dialecte dòric, en hexàmetres -que és el vers de la poesia èpica-, carregat d’eolicismes. De la seua obra només queden uns fragments: es conserven uns 26 hexàmetres llegibles, d'un total de 54, del seu poema Elakáte (la filosa) -trobats sobre un papir del s. I a. C., descobert en 1928 i del qual la Suda (enciclopèdia bizantina escrita en el s. X) diu que tenia, originalment, 300 hexàmetres- i alguns epigrames.
Elakáte (la filosa), també citat en l'Antologia Palatina, és un sentit lament de l'autora per la mort de la seua amiga, Baucis, succeïda immediatament després de casar-se. Els seus versos contenen entendridors records d'escenes compartides en la infantesa: jocs de pilota o el de la tortuga, treballs en la filosa i altres records, com les pors infantils. Sobre aquest tema, nomena l’ogressa Mormo -un geni de sexe femení amb el qual s'amenaçava els xiquets-, identificada en el poema amb l'espòs de Baucis, al qual culpa de la seua mort. També lamenta no poder veure el seu cadàver.
Encara que no tenim moltes notícies sobre la seua vida, sembla que va morir molt jove i que va escriure Elakáte (la filosa) als 15 anys.
Va ser inclosa en el primer “cànon” de la lírica grega femenina, obra d’Antipater de Tessalònica, se li va dedicar una estàtua i va inspirar autors posteriors, com Teòcrit o Catul.
Obres
Angles
Espanyol
Català
Bibliografia
-Di Sabato de Polito, Ana (1998) Las Poetas de La Antigua Grecia (Antología bilingüe). Caracas: Ed. Angria Ediciones
-Mayor Ferrándiz, María Teresa (2000) “Erina, el llanto por el paraíso perdido”, UNED, Facultat de Filologia, (consultat el 05/05/2021), <http://revistas.uned.es/index.php/EPOS/article/view/10160/9699 >
-Vara Donado, José (s.f.) “Notas sobre Erina”, InterClassica, Universidat de Múrcia, (consultat el 05/05/2021), <http://interclassica.um.es/>
-Las diosas y las nubes, (consultat el 05/05/2021), <https://diosas-nubes.blogspot.com/2008/06/erina-y-su-rueca.html >
-Poesía y otras zarzas, (consultat el 07/05/2021), <https://poesiayotraszarzas.blog/2020/06/30/erina-de-telos/>
-Wikipedia, (consultat el 05/05/2021), Antología palatina - <https://es.wikipedia.org/wiki/Antolog%C3%ADa_palatina >
Enfocament Didàctic
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.
-Grec Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.
-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.
-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.
Documents
