Geografia de la lírica grega femenina

Estàs a punt de conèixer les nou poetes que van formar part del que s’ha anomenat el «primer cànon de la literatura femenina». Les va relacionar Antípatre de Tessalònica en un epigrama atribuït a ell i les va anomenar les nou Muses. L’activitat que faràs consta de diverses parts. 

1- Llig el text adjunt i extrau-ne tots els llocs que s’esmenten relacionats amb l’origen del gènere líric. Una vegada extrets, situa’ls en el mapa que se’t proporciona (utilitza diferents colors per a marcar les regions i illes i bolígraf negre per a marcar el nom de les regions o de les ciutats). 

2- Llig l’epigrama d’Antípatre de Tessalònica i extrau-ne el nom de les nou poetes. Copia la relació. Situa en el mapa el mont Helicó i el promontori de Pieria. 

3- Seguint la taula explicativa, situa el lloc d’origen de cadascuna de les poetesses en el mapa. 

4- Seguint de nou la taula explicativa, elabora un eix cronològic per a situar a cadascuna d’elles temporalment.  

TEXT 
 
El viatge de la poesia lírica 

Cal fer veure que la lírica grega literària naix, precisament, en contacte amb l’Orient. D’allí venen, en el segle VII, els seus instruments musicals. Dels fundadors mítics de la lírica, Olimp és frigi, Orfeu i Tàmiris tracis, Olen lici; afegim el cretenc Crisòtemis. Ja en època històrica, tenim la línia dels citaristes lesbis. No lluny hi ha l’illa de Quios, pàtria de l’ancià autor de l’Himne a Apol·lo; i està a Àsia Sardes, capital de Lídia i pàtria d’Alcman, sens dubte un grec que allí va aprendre dels asiàtics. Efes i Colofó, a Àsia, són pàtria de poetes igualment; i igual illes no llunyanes com a Aturs i Creta. Aquesta tradició passe després a Argos, Corint, Locres i, d’ací, a Itàlia.
 
 Lírica coral i lírica monòdica 
 
Provenen de tot arreu, però molt especialment de l’illa de Lesbos, pàtria dels citaristes més il·lustres; encara que no sols d’allí. Enumerem-ne, en una relació incompleta, les ciutats de Locres a Grècia o la seua colònia d’igual nom a Itàlia; Argos; Corint; Colofó; Metimna; Himera; Sardes; Aturs; Efes; Esparta; Gortina; Citera; l’illa de Lesbos, de Telos, de Cos o la franja d’Àsia Menor, […] 
 
Extret de Rodríguez Adrados, Francisco (1980). Lírica griega arcaica (Poemas corales y monódicos, 700-300 a. C.), Madrid: Gredos.  

 https://3.bp.blogspot.com/-N996BguzdpE/WPZDkSz7qbI/AAAAAAAAA54/RvRvG7sQSqIUJzYAMCaWW1SSSGW1EWOuQCLcB/s1600/mapa%2Bgrecia-magna%2Bgrecia.png 

 
EPIGRAMA / PRIMER «CÀNON» DE LA LÍRICA FEMENINA 
Aquest epigrama no compleix la funció de ser un catàleg de totes les escriptores gregues, ja que aquestes poetesses no són les úniques dones que van escriure a la Grècia antiga. El cànon, per aquest motiu, es diferencia del catàleg, per implicar una valoració i una selecció del que s’hi presenta. Així com les muses celestials van ser criades al peu del munt Helicó, la inspiració divina d’aquestes poetesses és el punt de suport de l’autor per a afirmar que elles també van ser alimentades a Pieria, és a dir, que també elles van ser muses. 

Τάάσδε θεογλώώσσους Ἑλικὼν ἔθρεψε γυναῖκας 
ὕμμνοις, καὶ Μακεδὼν Πιερίίας σκόόπελος, 
Πρήήξιλλαν, Μοιρώώ, Ἀνύύτης στόόμμα, θῆλυν Ὅμμηρον, 
Λεσβιάάδων Σαπφὼ κόόσμμον ἐυπλοκάάμμων, 
Ἤρινναν, Τελέέσιλλαν ἀγακλέέα, καὶ σέέ, Κόόριννα, 
θοῦριν Ἀθηναίίης ἀσπίίδα μμελψαμμέέναν, 
Νοσσίίδα θηλύύγλωσσον, ἰδὲ γλυκυαχέέα Μύύρτιν, 
πάάσας ἀενάάων ἐργάάτιδας σελίίδων. 
ἐννέέα μμὲν Μούύσας μμέέγας Οὐρανόός, ἐννέέα δ'ʹ αὐτὰς 
Γαῖα τέέκεν, θνατοῖς ἄφθιτον εὐφροσύύναν. 
 
A aquestes dones de divina veu van alimentar amb odes 
l’Helicó i el promontori macedoni de Pieria, 
a Praxil·la, a Mero, a Ànita, l’Homer femenina, 
a Safo, glòria de les dones lèsbies de bells rínxols, 
a Erina, a la famosa Telèsil·la, i a tu, Corina, 
que vas cantar l’escut marcial d’Atena, 
a Nossis de femenina veu, i a Mirtis de dolços tons, 
totes productores de pàgines eternes. 
A nou muses va engendrar el gran Urà, però a aquestes nou, 
joia immortal per als mortals, les va engendrar Gea.  
(AP IX 26) 

Fernández Robbio, Matías Sebastián (2014). «Musas y escritoras: el primer canon de la literatura femenina de la Grecia antigua (AP IX 26)», en Praesentia 15, (consultat el 05/04/2022) 

<https://www.researchgate.net/publication/329156927_Musas_y_escritoras_el_primer_canon_de_la_literatura_femenina_de_la_Grecia_antigua_AP_IX_26> 

El poema articula tot el seu contingut a partir del paral·lelisme que l’autor estableix entre les muses i aquestes poetes. Les muses, filles d’Urà, eren nou dones immortals patrones de les nou arts: Cal·líope de l’èpica, Clio de la història, Erato de la lírica, Euterpe de la música, Melpòmene de la tragèdia, Polímnia dels himnes o cants sagrats, Talia de la comèdia, Terpsícore de la dansa i la poesia coral, i Urània de l’astronomia i la poesia didàctica. 
 
TAULA EXPLICATIVA 
Les autores que es relacionen van viure entre els segles VII i III aC i cap d’elles va ser atenesa, sinó que provenien de regions tan distants com Bizanci, a l’antiga Jònia, o Locres, a la Magna Grècia. 

EIX CRONOLÒGIC 
 

Respon: 
En quins períodes de la història de Grècia se situen temporalment aquestes nou poetes?