Classificació geogràfica

Europa > Grècia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura grega > Època arcaica

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > Poetes

Escriptores > en > grec (antic)

Personatge
Escultura

Safo de Lesbos

(Safo de Mitilene)

Mitilene, Lesbos Entre l'any 650 a.e.c. i l'any 610 a.e.c. ‖ Lèucada 580 a.e.c.

Període d'activitat: Des de 635 a.e.c. fins 580 a.e.c.

Classificació geogràfica: Europa > Grècia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura grega > Època arcaica

Grups per àmbit de dedicació

Escriptores > Poetes

Escriptores > en > grec (antic)

Context de creació femenina

L'exemple de Safo va servir com a estímul per a quasi totes les poetes supervivents de l'Antiguitat grecoromana, des de les gregues (Mirtis i Corinna, procedents de Beòcia; Telesil·la i Praxil·la, del Peloponés; Erinna, de l'illa de Telos; Nero, de Bizanci; Ànite, de Tègea, una modesta població de l'Arcàdia, etc.) fins a les romanes (Melino, l'elegíaca Sulpícia, Herènnia Pròcula, Sulpícia la satírica; les viatgeres Júlia Balbila i Cecília Trebula, Acònia Fàbia Paulina, l'última pagana, etc.). Les escriptores romàntiques es van escudar en ella per a validar l'autoria femenina (Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, María Rosa Gálvez, etc.). Amb les aportacions dels papirs trobats a la fi del segle XIX i segle XX, Safo torna a ser traduïda i llegida.  

 

Ressenya

Va nàixer a l'illa de Lesbos i és considerada una de les primeres poetes líriques d'Occident. Tot el que se sap de la seua vida es va deduir de l'obra que ens ha arribat: poemes i fragments extrets de cites tardanes (tradició indirecta) i també de papirs. Així mateix, la seua obra la situa en el cim de la literatura universal. L'estrofa sàfica es deu al seu nom. El contingut amorós dels seus poemes va propiciar tota classe d'enraonies i rumors sobre la seua vida. Antipater de Tessalònica la inclou en el seu “cànon” de lírica femenina, al costat d'altres poetes que, com ella, van influir en autors posteriors com Teòcrit o Catul i va ser considerada mestra de moltes dones poetes de totes les èpoques.

 

Activitats

Angles

Espanyol

Català

Justificacions

  • És la veu femenina més excel·lent de la poesia lírica grega de l'Antiguitat.
  • Plató la va catalogar com la desena musa.
  • Va servir de font d'inspiració a grans poetes, com Teòcrit o Catul.
  • Forma part d'un conjunt de veus ressenyades com el primer «cànon» de la poesia lírica femenina a la Grècia de l'Antiguitat _epigrama AP IX 26 atribuït a Antípatre de Tessalònica, on se la cataloga com una de les nou muses.
  • Va ser evocada com a mestra pionera per quasi totes les dones que van escriure poesia després d'ella.

Biografia

La poeta grega Safo va nàixer a l'illa de Lesbos, segurament en Mitilene, a la fi del segle VII aC. Va viure a la ciutat de Mitilene a partir del 630 a. C., aproximadament. No se sap quan va morir. El seu exili a Sicília en algun moment entre el 604 i el 595 aC s'esmenta en una inscripció antiga (el Marbre de Paros), però res es diu del motiu d'aqueix exili. Les fonts biogràfiques esmenten una mare, un pare, una filla, un marit i tres germans. Es creu que tenia un thiasos, una mena d'escola, sota el patrocini d'Afrodita i de les Muses; una mena de conservatori de música i declamació on es formaven xiques de Lesbos. 

És considerada una de les primeres poetes líriques d'Occident. Tot el que se sap de la seua vida es va deduir de l'obra que ens ha arribat: poemes i fragments extrets de cites tardanes (tradició indirecta) i també de papirs. Així mateix, la seua obra la situa en el cim de la literatura universal. L'estrofa sàfica es deu al seu nom. El contingut amorós dels seus poemes va propiciar tota classe d'enraonies i rumors sobre la seua vida. Antípatre de Tessalònica la inclou en el seu “cànon” de lírica femenina, al costat d'altres poetes que, com ella, van influir en autors posteriors com Teòcrit o Catul i va ser considerada mestra de moltes dones poetes. 

El rostre de Safo es va gravar en monedes encunyades a Mitilene i els poetes hel·lenístics la van anomenar «la desena Musa» o «la Musa mortal». 

 

Bibliografia

- Carson, Anne (2019).  Si no, el invierno. Fragmentos de Safo. Traducció d'Aurora Luque. Madrid: Vaso roto S. L.

- Luque, Aurora (2020). Safo. Poemas y testimonios. Barcelona: Acantilado.

- Sánchez Ortiz de Urbina, Ricardo (2009). Safo y sus discípulas. Madrid: del Oriente y del Mediterráneo. 

AUDIOVISUAL:

- Horovitz, Daniela (2018). «El dulce amargo, canciones de Safo» en Hit Tv Plus, (consultat el 20/07/2021), <https://www.youtube.com/watch?v=dxpH7VNyE_E >

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura (Poesia), art i ciència.

-Grec Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època grega de gènere i temàtica diversos.

Documents