L'exemple de Safo va servir com a estímul per a quasi totes les poetes supervivents de l'Antiguitat grecoromana, des de les gregues (Mirtis i Corinna, procedents de Beòcia; Telesil·la i Praxil·la, del Peloponés; Erinna, de l'illa de Telos; Nero, de Bizanci; Ànite, de Tègea, una modesta població de l'Arcàdia, etc.) fins a les romanes (Melino, l'elegíaca Sulpícia, Herènnia Pròcula, Sulpícia la satírica; les viatgeres Júlia Balbila i Cecília Trebula, Acònia Fàbia Paulina, l'última pagana, etc.). Les escriptores romàntiques es van escudar en ella per a validar l'autoria femenina (Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, María Rosa Gálvez, etc.). Amb les aportacions dels papirs trobats a la fi del segle XIX i segle XX, Safo torna a ser traduïda i llegida.