Activitat

Amors de Zeus

Personatges:

Tema: Principals deesses i déus del panteó olímpic

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 2n ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió

Enunciat


Llig aquest fragment de Safo, poeta grega del s. VII-VI aC, i respon a les activitats plantejades.  

En el meu somni prop se m’apareix 
la teua graciosa imatge, sagrada Hera, 
la que els il·lustres reis Atrides 
van veure amb precs; 
perquè arribada la fi de l’empresa d’Ares, 
junt a l’Escamandre voraginós, 
no van poder anar des d’ací les seues naus 
fins a casa seua 
sense fer ofrenes a tu ni a Zeus 
i a l’amable déu que va engendrar Tiona. 
Sacrificis purs t’ofereix el poble 
hui com llavors: 
les donzelles porten un bell pèplum 
i al teu altar s’agrupa junt a elles 
l’atapeïda fila de dones

Safo, Fr. 17 
Safo, Poemas y fragmentos, versión castellana de Juan Manuel Rodríguez Tobal (2003), Edición bilingüe, Madrid: Hiperión.  

Abans de fer les activitats, donarem unes pinzellades sobre els amors de Zeus. 

Zeus va tindre una esposa oficial, la seua germana Hera (Juno), amb qui va tindre  Hefest (Vulcà), Ares (Mart) i Hebe. Zeus va ser infidel i va tindre relacions amb altres deesses i mortals de les quals van nàixer altres déus, herois i éssers benèfics.  

Amb Temis, filla d’Urà i Gea, naixen les Moires (Parques) i les Tres Gràcies; amb Mnemòsine, filla d’Urà i Gea, van nàixer les Nou Muses; amb la seua unió a Demèter, filla de Cronos i Rea va nàixer Persèfone.  

Va engendrar diversos déus olímpics: amb Leda, titànida filla de Ceo, va tindre Apol·lo i Àrtemis (Diana); de la seua unió amb Maia va nàixer Hermes (Mercuri); amb Metis, filla d’oceà i Tetis. En saber que estava embarassada la va devorar i del seu cap va nàixer Atena (Minerva); de Sèmele va nàixer Bacus després de créixer a la seua cuixa, ja que la seua mare, filla de Cadmos va morir en veure Zeus en tota la seua esplendor per engany d’Hera. 

Amb algunes mortals a les quals va enganyar també va tindre més fills: transformat en pluja d’or va enganyar a Dànae, princesa d’Argos i d’aquesta unió, va nàixer Perseu; sota la forma de cigne es va unir a Leda per a engendrar Pòl·lux i Helena de Troia; per a raptar Europa es va transformar en un bell bou, la va portar a Creta on va nàixer el seu fill Minos; per a conquistar a Alcmena es va disfressar d’Amfitrió, el seu marit i van engendrar l’heroi Hèracles (Hèrcules); convertit en núvol va enganyar Io i va nàixer Èpaf, rei d’Egipte; sota la forma d’Àrtemis va conquistar Cal·listo i va nàixer Àrcade; disfressat de sàtir va aprofitar per a enganyar Antíope i d’aquesta relació van nàixer Zets i Amfíon. 

Metamorfosat en àguila va raptar el jove ben plantat Ganimedes, jove príncep troià a qui va portar a l’Olimp i va nomenar coper dels déus junt a la seua filla Hebe.  

Responde a las siguientes cuestiones:

1- Respon a les següents qüestions: Qui és Tiona? Qui és el fill que va engendrar amb Zeus? Com va nàixer aquest fill? 

2- Completa la següent taula amb informació dels fills de Zeus a partir del nom dels seus amors.  

3- Completa aquesta altra taula com l’anterior. 

4- Relaciona amors i metamorfosi 

AMOR                            METAMORFOSI 

Antíope                                cigne 
Dànae                                    bou 
Europa                                  sàtir 
Ganímedes                            núvol 
Leda                                      pluja d'or
Io                                           àguila 
Alcmena                               Àrtemis
Cal·listo                                  Amfitrió

5- Fes un mural amb diferents imatges que trobes per a il·lustrar els diferents amors i descendents de Zeus. 

6-A partir de l’actitud de Zeus, consideres que en la mitologia grecollatina es pot ja parlar de casos de violència de gènere? Raona la resposta. 

 

Observacions i context

L'exemple de Safo va servir d'estímul per a quasi totes les poetesses supervivents de l'Antiguitat grecoromana, des de les gregues (Mirtis i Corinna, procedents de Beòcia; Telesil·la i Praxil·la, del Peloponès; Erinna, de l'illa de Telos; Mero, de Bizanci; Ànita, de Tegea, una modesta població de l'Arcàdia…) fins a les romanes (Melinno, l'elegíaca Sulpícia, Herènnia Procula, Sulpícia la satírica; les viatgeres Júlia Balbil·la i Cecília Trebula, Fàbia Acònia Paulina, l'última pagana…). Les escriptores romàntiques s'hi van escudar per a validar l'autoria femenina (Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, María Rosa Gálvez, etc.) Amb les aportacions dels papirs trobats a finals del segle XIX i segle XX, Safo torna a ser traduïda i llegida.   

L'activitat està plantejada per a 2n d'ESO, encara que pot adaptar-se a altres nivells.
 

Descripció

A partir d’un fragment de l’obra de Safo, l’alumnat ha de respondre a una sèrie de qüestions. 

Resposta

Documents