Geografia de la lírica femenina de l’hel·lenisme
Personatges:
- Praxil·la de Sició
- Safo de Lesbos (Safo de Mitilene)
- Telesil·la d'Argos
- Erinna de Telos
- Corinna de Tanagra
Tema: Grècia: De l’època clàssica a l’hel·lenisme: fets històrics importants. Alexandre el Gran.
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 3r ESO > Arrels clàssiques del món actual. Marc geogràfic de Grècia i Roma
Enunciat
Observacions i context
Pràxil·la, Erina, Mirtis, Ànita, Telèsil·la, Nosis i Corina, entre altres, van ser prou famoses per a meréixer que se’ls erigiren estàtues en el seu honor (Tat. Oratio ad Graecos, 33). Altres autors anomenen les mateixes i altres poetes referint-se a algunes de les seues obres o a la seua fama (Eust., Comm. ad Hom. Iliad. B 711, v. 1 - 510.4; Clem. Alex. Strom. IV 19 122 4).
La quantitat de poetesses seleccionades per Antípatre no és casual, perquè nou van ser les muses i nou van ser els poetes lírics canònics. En això consisteix l’originalitat d’aquest “cànon” femení, formulat a fins del segle I aC o principis del primer segle de la nostra era. Cada cànon es presenta com una unitat estructuralment harmònica però, a diferència d’aquells, aquest no constitueix una unitat pel gènere literari, sinó pel gènere de les seues autores. En aquest sentit, l’epigrama dona resposta al cànon alexandrí dels nou poetes lírics, que ofereix un cànon alternatiu compost per autores del gènere oposat les obres del qual van abastar diversos gèneres (literaris).
Fernández Robbio, Matías Sebastián (2014). «Musas y escritoras: el primer canon de la literatura femenina de la Grecia antigua (AP IX 26)», en Praesentia 15, p. 1 /9. (consultat el 05/04/2022)
Aquesta activitat ha de relacionar-se amb totes i cadascuna d’aquestes nou poetesses. S’ha atribuït al curs de 3r d’ESO, centrant-nos únicament en les poetesses del període hel·lenístic, però pot adaptar-se per a abastar la resta d’elles.
Descripció
L’activitat va enfocada a situar geogràficament els llocs d’origen de les poetes líriques hel·lenístiques que apareixen en l’anomenat «cànon» femení, a més del d’Aristodama d’Esmirna, poetessa també d’època hel·lenística, de la qual no es tenen a penes notícies. A partir de l’epigrama d’Antípatre de Tessalònica, s’extraurà el nom de les poetes i, seguint la taula explicativa, les situarà en el seu lloc d’origen. Finalment, col·locarà aquestes poetesses en un eix cronològic.