Geografia de la lírica femenina de l’hel·lenisme
Personajes:
- Praxila de Sición
- Safo de Lesbos (Safo de Mitilene)
- Telesila de Argos
- Erina de Telos
- Corina de Tanagra
Tema: Grècia: De l’època clàssica a l’hel·lenisme: fets històrics importants. Alexandre el Gran.
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
Enunciado
Estàs a punt de conèixer les nou poetesses que van formar part del que s’ha anomenat el «primer cànon de la literatura femenina». Les va relacionar Antípatre de Tessalònica en un epigrama atribuït a ell i les va anomenar les nou Muses. D’elles, només tres pertanyen a l’època hel·lenística, a les quals afegirem a Aristodama d’Esmirna. L’activitat que faràs consta de dues parts.
1- Extrau de l’epigrama, ajudant-te de la taula explicativa que se’t facilita, el nom de les tres poetesses hel·lenístiques i escriu la llista en la teua llibreta. Afig el nom d’Aristodama.
EPIGRAMA / PRIMER «CÀNON» DE LA LÍRICA FEMENINA
Aquest epigrama no compleix la funció de ser un catàleg de totes les escriptores gregues, ja que aquestes poetesses no son les úniques dones que van escriure a la Grècia antiga. El cànon, per aquest motiu, es diferencia del catàleg, perquè implica una valoració i una selecció del que s’hi presenta. Així com les muses celestials van ser criades al peu del mont Helicó, la inspiració divina d’aquestes poetesses és el punt de suport de l’autor per a afirmar que elles també van ser alimentades a Pieria, és a dir, que també elles van ser muses.
A aquestes dones de divina veu van alimentar amb odes
l’Helicó i el promontori macedoni de Pieria,
a Praxil·la, a Mero, a Ànita, l’Homer femenina,
a Safo, glòria de les dones lèsbies de bells rínxols,
a Erina, a la famosa Telèsil·la, i a tu, Corina,
que vas cantar l’escut marcial d’Atenea,
a Nossis de femenina veu, i a Mirtis de dolços tons,
totes productores de pàgines eternes.
A nou muses va engendrar el gran Urà, però a aquestes nou,
joia immortal per als mortals, les va engendrar Gea.
(AP IX 26)
Fernández Robbio, Matías Sebastián (2014). «Musas y escritoras: el primer canon de la literatura femenina de la Grecia antigua (AP IX 26)», en Praesentia 15, (consultat el 05/04/2022)
TAULA EXPLICATIVA
Les autores que s’anomenen van viure entre els segles VII i III aC i cap d’elles va ser atenesa, sinó que provenien de regions tan distants com Bizanci, a l’antiga Jònia, o Locres, a la Magna Grècia.
SOBRE ARISTODAMA
Va ser una poetessa de l’antiga Jònia. Cap de les seues obres ha sobreviscut fins al present. Sabem d’ella únicament per una inscripció que es troba a la ciutat de Làmia, a la Grècia central. Els ciutadans d’aquesta ciutat van concedir a Aristodama, i al seu germà Dionís, ciutadania i altres honors en reconeixement a la seua habilitat poètica. Encara que les notícies sobre ella són molt escasses, les que tenim ens suggereixen un tipus de dona cultivada i viatgera, amb majors pretensions literàries, molt lluny ja de les poetesses locals d’època arcaica.
SOBRE LES TRES POETES HEL·LENÍSTIQUES ESMENTADES EN L’EPIGRAMA
Les tres pertanyien a un ambient cultivat i llibresc, propi dels autors masculins de l’època, i apareixen compartint en igualtat de condicions els cercles poètics, també freqüentats per homes.
2- Seguint la taula, localitza en el mapa els llocs d’origen d’aquestes poetes.
3- Retalla les imatges que corresponen a les poetesses hel·lenístiques i apega-les en el mapa on corresponga. En el cas d’Aristodama, escriu-ne el nom.
4- Observa l’eix cronològic i respon a les preguntes:
a- Escriu el nom de les quatre poetes.
b- A quin territori pertany la Locres Epizefiris?
c- Quina regió grega va fundar aquesta colònia? Localitza-la en el mapa.
d- Per què les incloem en el període hel·lenístic?
e- Hi ha alguna poetessa atenesa?
f- L’hel·lenisme va suposar una obertura cultural, social i política. Quins són els trets que ho donen a entendre?
g- Quin gènere literari tenen en comú les tres poetes esmentades en l’epigrama?
Observaciones y contexto
Pràxil·la, Erina, Mirtis, Ànita, Telèsil·la, Nosis i Corina, entre altres, van ser prou famoses per a meréixer que se’ls erigiren estàtues en el seu honor (Tat. Oratio ad Graecos, 33). Altres autors anomenen les mateixes i altres poetes referint-se a algunes de les seues obres o a la seua fama (Eust., Comm. ad Hom. Iliad. B 711, v. 1 - 510.4; Clem. Alex. Strom. IV 19 122 4).
La quantitat de poetesses seleccionades per Antípatre no és casual, perquè nou van ser les muses i nou van ser els poetes lírics canònics. En això consisteix l’originalitat d’aquest “cànon” femení, formulat a fins del segle I aC o principis del primer segle de la nostra era. Cada cànon es presenta com una unitat estructuralment harmònica però, a diferència d’aquells, aquest no constitueix una unitat pel gènere literari, sinó pel gènere de les seues autores. En aquest sentit, l’epigrama dona resposta al cànon alexandrí dels nou poetes lírics, que ofereix un cànon alternatiu compost per autores del gènere oposat les obres del qual van abastar diversos gèneres (literaris).
Fernández Robbio, Matías Sebastián (2014). «Musas y escritoras: el primer canon de la literatura femenina de la Grecia antigua (AP IX 26)», en Praesentia 15, p. 1 /9. (consultat el 05/04/2022)
Aquesta activitat ha de relacionar-se amb totes i cadascuna d’aquestes nou poetesses. S’ha atribuït al curs de 3r d’ESO, centrant-nos únicament en les poetesses del període hel·lenístic, però pot adaptar-se per a abastar la resta d’elles.
Descripción
L’activitat va enfocada a situar geogràficament els llocs d’origen de les poetes líriques hel·lenístiques que apareixen en l’anomenat «cànon» femení, a més del d’Aristodama d’Esmirna, poetessa també d’època hel·lenística, de la qual no es tenen a penes notícies. A partir de l’epigrama d’Antípatre de Tessalònica, s’extraurà el nom de les poetes i, seguint la taula explicativa, les situarà en el seu lloc d’origen. Finalment, col·locarà aquestes poetesses en un eix cronològic.