Llocs dels casaments d' Héctor i Andròmaca
Personatges:
Tema: Geografia de Grècia
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 4t ESO > Arrels clàssiques del món actual. Marc geogràfic de Grècia i Roma
Enunciat
Tot i que l'activitat que et disposes a fer està basada en un fragment de l'obra de Safo, poeta grega del segle VII-VI a. C., començarem explicant breument qui eren Héctor i Andròmaca.
Héctor apareix ja en els primers cants de la Ilíada. Juntament amb la seva esposa Andròmaca són protagonistes del cant VI. Héctor, abans d'enfrontar-se a Aquil·les, torna a Troia per acomiadar-se de la seua dona. Ell sap que va morir per la seua pàtria, però, abans d'anar a la batalla, confia que està molt preocupat pel futur que l'espera a la seua esposa Andròmaca en cas de perdre la guerra, ja que l'obligaran a ser esclava i perdrà la seua dignitat. També en aquest cant vaticina que el seu fill, Astíanax, serà molt més valent que ell.
Llegeix aquest fragment d'un poema de Safo i respon a les activitats plantejades:
[…] ràpidament va arribar el missatger Idau
[...] glòria immortal d' aquesta terra i de la resta d' Àsia:
"Héctor i amics ja porten a una vívida nena
des de la Tebes sagrada i amnícola Plàcia
pel salífer mar; a la gràcil Andròmaca
porten a les seves naus amb molts collars d'or,
roba purpúria aromada i adorns brillants
i innombrables anells de plata i ivori".
Això deia i va anar dempeus el seu pare,
i per l'extensa ciutat la notícia corria.
Les d'Ílion enganxaven de pressa els vals
als lleugers carruatges, i alhora pujaven
amb les dones les mosses de fins turmells;
Anaven a part les muixerangues de Príam,
i als cavalls els homes unien els homes els seus carros
[…]
S'entremesclava la flauta de dolç so
amb el sonar dels cròtals, i les donzelles
amb les seues cançons sagrades al cel elevaven
un religiosa clamor i la rialla [...]
tot el lloc s'omplia de copes i cràteres;
sàndal, mirra i encens la seua olor confonien,
i les dones més velles llançaven els seus crits
mentre en to elevat els homes cantaven
bells peans al líric déu Sagitari,
i celebraven quins déus a Héctor i Andròmaca
Safo. 44, LP
(Traducció al català de) Rodríguez Adrados, Francisco (1980). Lírica griega arcaica (Poemas corales y monódicos, 700-300 a.C.), p. 363. Madrid: Gredos
Respon a les qüestions següents:
a- A quina ciutat es refereix quan esmenta Ílion?
b- Situa al mapa de l'antiga Grècia Tebes, Plàcia, Ílion.
c- Observa el mapa de Grècia i nomena els mars, arxipèlags i estrets que reconeguis.
d- Per a què s'utilitzaven a l'antiga Grècia aquests productes: sàndal, encens, mirra?
e- Explica com és l'actitud d'Andròmaca cap al seu marit. Consideres que en la societat actual tindria cabuda aquesta actitud de devoció cap al marit?
Observacions i context
L'exemple de Safo va servir d'estímul per a quasi totes les poetesses supervivents de l'Antiguitat grecoromana, des de les gregues (Mirtis i Corinna, procedents de Beòcia; Telesil·la i Praxil·la, del Peloponès; Erinna, de l'illa de Telos; Mero, de Bizanci; Ànita, de Tegea, una modesta població de l'Arcàdia…) fins a les romanes (Melinno, l'elegíaca Sulpícia, Herènnia Procula, Sulpícia la satírica; les viatgeres Júlia Balbil·la i Cecília Trebula, Fàbia Acònia Paulina, l'última pagana…). Les escriptores romàntiques s'hi van escudar per a validar l'autoria femenina (Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, María Rosa Gálvez, etc.) Amb les aportacions dels papirs trobats a finals del segle XIX i segle XX, Safo torna a ser traduïda i llegida.
Descripció
A partir d'un fragment de l'obra de Safo que retrata els casaments d'Héctor i d'Andròmaca (alguns crítics el consideren un epitalami), l'alumnat ha de situar en un mapa uns topònims de Grècia i respondre a unes qüestions.