Situem huit grans dones
Personajes:
Tema: Dones importants de l’antiguitat
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 1º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
Enunciado
Uneix les dades biogràfiques al nom de huit destacades dones de l’antiguitat clàssica, realitza un comentari breu sobre Agnòdice, una important metgessa grega del segle IV aC, i situa en un mapa mut els llocs on van nàixer i van desenvolupar les seues activitats. Elles van ser: Aglaònica, Agnòdica, Aspàsia, Hipàrquia, Hipàcia (Hipàtia), Metrodora, Teodora i Timareta.
1. Utilitza els monts encreuats per a identificar cada personatge femení i escriu-ne el nom al costat de les seues dades.
Horitzontals:
1. Emperadriu de Bizanci que va redactar lleis en defensa dels drets de les dones:
2. Metgessa d’origen grec que va exercir a Roma en el segle II dC, va escriure un llibre sobre les malalties de la dona:
3. Filòsofa cínica grega del segle IV aC nascuda a Maronea (Tràcia):
4. Metgessa atenesa del segle IV aC que va estudiar a Alexandria i va exercir la seua professió a Atenes vestida d’home:
Verticals:
1. Pintora atenesa del segle V aC que va pintar una taula de la deessa Àrtemis a Efes:
2. Astrònoma de Tessàlia del segle II o I aC experta a predir eclipsis de lluna, compartia coneixements amb les anomenades «bruixes de Tessàlia»:
3. Filòsofa, matemàtica i astrònoma del segle IV aC. Va nàixer i va exercir la seua activitat a Alexandria.
4. Originària de Milet, oradora i personatge important en la vida cultural i política de l’Atenes del segle V aC.

2. Llig aquesta informació sobre Agnòdice i dona la teua opinió sobre la valentia d’aquesta dona a l’hora de triar professió. Comenta amb els teus companys/es si actualment totes les professions tenen la mateixa facilitat d’accés per a homes i dones:
A Atenes regia una llei que prohibia que les dones pogueren exercir la medicina fins i tot en la branca de la ginecologia i obstetrícia. Moltes dones, per vergonya de ser ateses en el moment del part per homes, perdien la vida juntament amb el fetus.
Agnòdice es compadia per aquesta situació i com que sentia inclinació per la ciència mèdica (el pare era metge), va decidir anar a estudiar medicina a l’escola d’Alexandria amb el famós Hieròfil, per a la qual cos es va vestir d’home. Conclosos els estudis, es va posar a exercir la seua habilitat a Atenes, però sempre disfressada. Assistia les dones en els parts i en altres malalties, encara que declarant-los en secret que era una dona. Els metges, com que veien reduïts els seus guanys, la van acusar en l’Areòpag de mantindre il·lícites intimitats amb l’altre sexe perquè pensaven que era un home. Es va exhibir nua davant del tribunal per a mostrar la seua condició de dona i defensar-se, llavors els metges van emprar una segona acusació més greu: la llei prohibia a les dones l’ús de la medicina. Agnòdice va ser condemnada a pena de mort, però es va organitzar una revolta de dones que va aconseguir que l’absolgueren i es derogara la llei.
3. Escriu els noms de ciutats (o regió) que apareixen en les dades dels personatges en el quadrat que corresponga. Afig al costat el nom de cada dona que estiga relacionada per naixement o exercici d’activitat.

Observaciones y contexto
Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle IV aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
L'activitat va dirigida a 1r de l'ESO en CUC, Bloc Arrels clàssiques del món actual. Geografia, però també es podria realitzar en 2n. En Història de primer s'estudia Grècia i Roma i seria una forma transversal d'acostar els personatges
Descripción
Relacionar els noms i les dades biogràfiques de huit destacades dones de l’antiguitat clàssica, és especial Agnòdice, i situar-les en un mapa.