Les Nou Muses
Personatges:
Tema: Principals déus i deesses de l’Olimp: Les Muses
Competències
Competència en Comunicació Lingüística
Competència personal, social i aprendre a aprendre
Competència en consciència i expressions culturals
Matèries i cursos per Sistema Educatiu
Espanya > Cultura Clàssica > 1r ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió
Enunciat
Corinna de Tanagra va ser una coneguda poeta grega. El seu estil senzill, la seua gran erudició en temes de mitologia i el seu gust pels temes locals la va fer guanyar-se l’admiració de molts dels seus contemporanis. Fins i tot es conta que va aconsellar i va guanyar, en una competició poètica, Píndar, un dels més famosos poetes de l’antiga Grècia.
Lamentablement, la major part de la seua obra no s’ha conservat fins als nostres dies i no en tenim cap poema complet. En un dels fragments trobats cita la Musa Terpsícore. Gràcies a aquest esment, coneixeràs l’àmbit d’actuació de les Muses i les seues representacions artístiques en la iconografia.
1. Llig el següent fragment i subratlla el nom de la Musa que hi apareix:
Fragmento 1 (PMG 655)
«De nou Terpsícore em crida
per a entonar-los bells cants
a les tanàgrides de nivis pèplums.
I molt gaudeix la ciutat
amb els meus cants de melodioses converses.
Perquè la gran (...)
(...)
Alegre l’espaiosa terra
i els oracles dels avantpassats
fent honor (...)
a les xiques els inicie.
Moltes vegades al Cefis jo mateixa
com a déu tutelar el vaig adornar amb les meues paraules
i moltes vegades al gran Orió
i als cinquanta ati potents
fills, a qui unit a les nimfes
va engendrar. I a la bella Líbia (...)»
Rodríguez Adrados, Francisco (1980), Lírica griega arcaica (poemas corales y monódicos, 700-300 a.C.), pp. 437. Madrid: Gredos
2. Emplena la fitxa de cada Musa, dient de què és Musa (el seu àmbit d’actuació) i com sol ser representada en l’art.
Observacions i context
Corinna forma part de l’extens encara que mal conegut grup de poetes gregues. Es diu que va ser deixebla de la poeta Mirtis i que va rivalitzar amb el mateix Píndar. Encara que el caràcter local de la seua obra va impedir que tinguera molta difusió al principi, l’interés per Corinna i la seua poesia va ressorgir al final de l’hel·lenisme. El poeta grec Antípatre de Tessalònica (segle I aC) la va incloure en un dels seus epigrames com una de les nou muses de la lírica antiga, entre les quals hi havia, a parer seu, les de més qualitat.
Fotocopiem, per a fer-ne una lectura grupal, el Fragment 1 (PMG 655) de l’autora, on fa esment d’una de les Nou Muses.
Expliquem breument l’origen mitològic de les Muses, filles del déu Zeus i Mnemòsine i, sobre la base del fragment conservat, l’alumnat emplenarà les fitxes de les Muses amb l’àmbit de poder i la seua representació artística, és a dir, els atributs que les acompanyen i les identifiquen amb les arts que representen. Per a fer l’activitat, se li entregarà a l’alumnat 9 fitxes.
Aquesta activitat s'ha assignat a 1r de l'ESO, però es pot fer també en altres cursos.
Descripció
Lectura de fragments, obtenció de dades, reflexió, cerca d’informació.