Biografia
Sofia Aleksàndrovna Ianóvskaia, va nàixer a Prujany, un xicotet poble polonés (actualment Bielorússia) el 31 de gener de 1896, en el si d’una humil família jueva polonesa. El seu pare Alexander Neimark era comptable. Va viure durant quasi tota la seua vida a Rússia, dedicada a l’estudi i l’educació.
Quan tenia 9 anys la seua família es va traslladar a Odessa (Ucraïna). Allí es va educar en els clàssics i les matemàtiques, on va ser alumna d’Ivan Iurévitx Timtxenko una figura important en l’estudi de la història de les matemàtiques.
En 1915 va ingressar en l’institut femení d’Odessa, dependent de la universitat, on, de la mà de Samuil Ossípovitx Xatunovsky, va aprendre lògica matemàtica, teoria de grups, teoria de nombres i geometria. S’utilitzava el mètode axiomàtic per a establir les bases lògiques de la geometria, els camps algebraics, la teoria de "Galois", etc.
Va deixar els seus estudis quan va esclatar la Revolució Russa de 1917 i va prendre part activa en la política amb el Partit Comunista: primer en la clandestinitat i després com a editora del periòdic Kommunist a Odessa. Es va unir a la Creu Roja per a ajudar els presos polítics i va actuar com a comissària en l’Exèrcit Roig.
En 1923, el Comissariat d’Educació planteja que els obrers més qualificats han d’estudiar per a recuperar els anys d’endarreriments en els estudis del proletariat, així en 1924, Sofia s’esforça a recuperar el temps perdut i es matricula a Moscou, en l’Institut de Professors Rojos, adjunt a la Universitat Estatal.
En 1928 publica el seu primer treball titulat Parlant de Hegel i la naturalesa de les matemàtiques. En 1930 publica la seua obra L’idealisme en la filosofia contemporània de les matemàtiques i també escriu Les tasques immediates dels matemàtics-marxistes, que va aparéixer en el compendi d’articles Sota la bandera del marxisme. En 1933, va escriure l’article Els manuscrits matemàtics de Marx.
En 1935 va rebre el doctorat en matemàtiques. Aquest mateix any coneix el matemàtic i filòsof Ludwig Wittgestein, on en uns dies d’acalorats debats, el convenç que la manera d’impartir les matemàtiques a Occident estava obsoleta.
En aquest període, juntament amb els seus companys de la Universitat, va perfilant la tècnica d’estudi anomenada “anàlisi no estandarditzada” on s’enfoquen els problemes matemàtics des de diferents punts, i formula d’una forma dialèctica els “pros” i “contres” d’una tesi. L’aspecte més innovador era que, encara en les anàlisis i síntesis ja fermament acceptades, perquè res és perdurable, tot està en moviment. Aquesta manera d’enfocar l’estudi va tindre una repercussió molt directa en medicina, escacs, ciència espacial, formació educativa, agricultura, física, química i tots els enunciats dels llibres d’investigacions de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS. A més, a la Xina va influenciar considerablement el seu món acadèmic.
Durant la Segona Guerra Mundial va haver de fugir de Moscou. En 1941 ajuda a l’evacuació del personal i per breu temps s’instal·la a Perm, on imparteix classes d’àlgebra general.
En 1943 torna a Moscou, però amb el grau de directora del Departament de Lògica, de la Universitat Estatal de Moscou. Les seues classes magistrals van crear una escola increïble de matemàtiques i matemàtics, que van sorprendre el món. Sempre ensenyava teoria, però enfocada als problemes quotidians, unida a la perseverança. El seu mètode era senzill: no seguir unes vies ja transitades, innovar, preguntar-se contínuament què estic fent?, cap a on vaig?, per què una teoria és com és?
L’aplicació pràctica de la lògica en l’ensenyament de tota la Unió Soviètica és un dels seus impressionants assoliments.
L’estil d’aprenentatge impartit per Sofia es va estendre a tots els instituts i universitats soviètics, mètode que va constituir un desenvolupament essencial de la lògica per a tots els alumnes soviètics i posteriorment del sistema de tractament científic de les matemàtiques a tot el món. Entre els seus alumnes van eixir investigadors de la talla d’Isabella Grigoryevna Bashmakova (1921–2005), Ievgueni Boríssovitx Dinkin (1924–2014), Olga Arsenievna Oleinik (1925–2001), Mikhail Mikhailovitx Postnikov (1927– 2004), N.I. Styazhkin (autor d’Història de Lògica Matemàtica de Leibniz a Peano. Cambridge, Mass./ Londres, MIT Premsa, 1969), Evguenii Kasimírivitx Voishvillo (autor del concepte com a forma del pensament, 1989) i Adolf-Andrei Pàvlovitx Iuixkévitx (1906-1993).
Influenciada pel professor Ivan Iurévitx Timtxenko, Sofía també es va interessar per la història de les matemàtiques. Va estudiar profundament les fonts grecollatines i va escriure profusament en diverses revistes i publicacions soviètiques, tal com es detalla en l’apartat d’obres.
Va treballar en la filosofia, la lògica i la història de les matemàtiques. Va realitzar múltiples publicacions en aquests àmbits com són Geometria de Descartes, Teoria de les fraccions a Egipte, Paradoxa de Zenó d’Elea, etc.
En 1966 va publicar el seu últim article “Sobre el paper del rigor matemàtic en el desenvolupament creatiu de les matemàtiques”.
Ianóvskaia va publicar dos estudis, dels més importants per a la població de la Unió Soviètica: Història de la lògica matemàtica a l’URSS entre 1917 i 1957.
En 1951, per la seua contribució al desenvolupament impressionant de les matemàtiques, va rebre l’Orde de Lenin, la més alta consideració del Poble Soviètic.
Va morir de diabetis a Moscou el 24 d’octubre de 1966.
Extret de Sofia Aleksandrovna Janovskaja, <https://ztfnews.wordpress.com/2014/01/31/sofia-aleksandrovna-janovskaja/> (25/03/2022)
Extret de Sofia Aleksàndrovna Ianóvskaia, <https://es.slideshare.net/alejandroapezteguatorres/sofa-alexandrovna-yanovskaya> (25/03/2022)
