Dona feliç?
Personajes:
Tema: El lèxic del món femení
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Plurilingüe
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
Enunciado
Llig aquests dos fragments de Safo, poeta de Lesbos, que va viure entre els segles VII-VI a. C., i respon a les activitats plantejades.
I- Nuvi feliç, ja tens les noces que al cel demanaves.
Es va complir, ja tens la donzella que al cel demanaves.
Graciós és el teu rostre, i els teus ulls de mel, núvia,
I en la teua cara seductora s'ha vessat la gràcia d'amor.
-I a tu, jove, t'ha honrat més que a ningú Afrodita.
-Sigues feliç, jove núvia, sigues feliç, digne nuvi, mil vegades.
II- Tinc una bella xiqueta, d'aspecte semblant a les flors d'or, ma volguda Cleis, a canvi de la qual ni Lídia sencera ni la desitjable…
(Traducció al català de) Luque, Auroa (2020), Safo. Poemas y testimonios, Madrid: Acantilado
1- Respon a les següents qüestions:
- Especifica a quina etapa de la vida de la dona es refereix cadascun dels textos. Justifica la teua resposta.
- Es pot dir que els nuvis es casaven feliços i per amor?
- Realitza una exposició sobre els rituals que seguien la núvia i el nuvi a Grècia i Roma i compara'l amb els que es fan hui actualment.
2- Investiga quina paraula s'amaga darrere de les següents definicions:
- Nom que es donava a Roma a la dona jovençana: ______________.
- Habitació nupcial: _______________.
- Vestit grec molt senzill: _____________.
- Un altre nom per a designar el pèplum jònic: ______________.
- Nom que s'atorgava a la dona romana quan era mare: ___________.
- Nom que s'atorgava a Grècia a la dona que s'acabava de casar: _______.
3- Cerca l'etimologia de la paraula matrimoni. D'on procedeix? Com expliques la relació amb el primer ètim? Podries donar més derivats d'aquesta paraula?
En llatí, anell es diu anulus. Dedueix el nom del dit en què es col·locava l'anell i per què es dirà així.
Observaciones y contexto
L'exemple de Safo va servir d'estímul per a quasi totes les poetesses supervivents de l'Antiguitat grecoromana, des de les gregues (Mirtis i Corinna, procedents de Beòcia; Telesil·la i Praxil·la, del Peloponès; Erinna, de l'illa de Telos; Mero, de Bizanci; Ànita, de Tegea, una modesta població de l'Arcàdia…) fins a les romanes (Melinno, l'elegíaca Sulpícia, Herènnia Procula, Sulpícia la satírica; les viatgeres Júlia Balbil·la i Cecília Trebula, Fàbia Acònia Paulina, l'última pagana…). Les escriptores romàntiques s'hi van escudar per a validar l'autoria femenina (Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, María Rosa Gálvez, etc.) Amb les aportacions dels papirs trobats a finals del segle XIX i segle XX, Safo torna a ser traduïda i llegida.
Descripción
A partir de dos fragments de l'obra de Safo, l'alumnat ha d'investigar per a trobar les paraules corresponents a les definicions que es donen i respondre a les qüestions que es plantegen.