Representem el naixement de la paraula

Carmelina Sánchez-Cutillas va nàixer a Madrid el 23 de juny de 1921, va traslladar-se a València i passà la seua infantesa a Altea. Historiadora, narradora i un dels referents de la poesia de postguerra valenciana del segle XX, recrea l’origen del llenguatge humà al conte “El solc del Primer Cicle”. 

Ara llegireu i representareu una versió teatral adaptada del conte “El solc del Primer Cicle” de Carmelina Sánchez-Cutillas. Repartiu-vos els papers i feu-ne una lectura dramatitzada. 

Ara, prepareu-ne la representació teatral o, si ho preferiu, graveu un curt. És molt senzill, si us poseu en acció, recordeu que:

• En el teatre es conta una història a través d’uns personatges que parlen o es relacionen entre ells. La utilització de titelles, màscares, maquillatge o d’altres elements corporals, com una manera de caminar o un gest, servirà per caracteritzar-vos. 

• L’escenografia i la il·luminació, com la música, són part important de la representació, i sovint són tan significatives com el text mateix. 

• No oblideu alguns conceptes clau del text teatral: actes, escenes, acotacions... L’acte és cada una de les parts en què es divideix una obra, el canvi d’escena el marca l’entrada i eixida dels personatges.

NEIX LA PARAULA 

(Versió teatral adaptada per Olga Gargallo, d“El solc del Primer Cicle” de Camelina Sànchez-Cutillas)

Personatges: 

HOMO SÀPIENS, vestit amb pells i amb destral a la mà. 

LLUNA, vestida de blanc, porta a les mans una caixeta de pols de maquillatge blanca. 

L’AMO DE TOTES LES COSES, amb un garbell a la mà.

DIMONIETS, vestits de roig, amb banyetes, entremaliats i benignes.

L’ARC DE SANTMARTÍ, vestit amb els set colors. 

NINOTETS DE FANG GRAN PARE SOL, vestit de groc i amb ulleres de sol.

CREDENCIER, mesura el temps amb un rellotge de sol a una mà i una vareta per marcar a la terra el solc.

Personatges-Decorat: 

Baladres que conformen el bosc. 

Riu amb peixos voladors. 

Magranes, caixes que contenen globus rojos. 

Cuques de llum amb punts de llum al cul. 

Escenari: 

Un bosc travessat per un riu i una cova.

ACTE ÚNIC

ESCENA PRIMERA

Un paradís mediterrani i mític. A una banda de l’escenari, sota la llum de la lluna, es veu una cruïlla de camins amb fletxes que indiquen algunes direccions. LA LLUNA s’emblanquina la cara i LES CUQUES DE LLUM miren els estels. A l’altra banda, sota la llum del sol d’un migdia dominical, s’observa una cova amb pintures rupestres. Al bell mig de l’escenari, un Arc de Sant Martí envolta un bosc de baladres a la vora d’un riu d’on van botant peixos voladors. En aquest punt, L’AMO DE TOTES LES COSES i el seu CREDENCIER observen ambdós hemisferis: a un costat, la nit, a l’altre, el dia. 

L’AMO DE TOTES LES COSES va garbellant purpurina per tot arreu mentre uns DIMONIETS entremaliats juguen amb el polsim daurat que cau a banda i banda d’ambdós hemisferis. 

EL CREDENCIER porta en una mà un rellotge de sol o d’arena i amb l’altra mà va apamant el terra amb una vara d’olivera. 

L’HOMO SAPIENS apareix per la boca de la cova i comença a caminar de manera encorbada, amb les cames flexionades. Desenfeinat però amb la destral a la mà, observa el paisatge i s’acosta a les coses que l’envolten. Escolta el soroll musical i rítmic que fa l’aigua del riu. Olora les pomes del desig i emet un so velar. “GGGGGG”. Amb l’esquena arquejada i el braç ganxut que aguanta la destral va obrint les caixetes màgiques que amaguen els robins de les magranes. Com si volguera parlar emet un altre so gutural. “GRRRRR.

EL GRAN PARE SOL, es lleva les ulleres fosques per observar més detingudament com van assecant-se els ninotets de fang que estan estesos a prop del riu. Llança pètals grocs sobre l’argila massissada. Els NINOTETS van cobrant vida. L’HOMO SAPIENS va adoptant una posició cada vegada més erta. Els crits i sons que van pujant de la seua gola són cada vegada menys guturals, menys aspres. 

ESCENA SEGONA 

Pels camins que indiquen la direcció a uns altres indrets (Parpalló, Aunjetic, Tartessos, Pantalice, Hal Tarxien, Mallaetes) s’aproximen uns altres HOMO SÀPIENS. Venen amb el cos cada vegada més estirat, l’esquena sense corbar-se. S’aproximen al primer HOMO SÀPIENS, que els espera dret en posició vertical. L’AMO DE TOTES LES COSES els llança un regal. ELS HOMO SÀPIENS pronuncien la primera paraula “ALFADIR...ADONAI... SENYOR”. 

EL CREDENCIER marca al terra, amb la vara d’olivera, el solc del Primer Cicle. 

ESCENA TERCERA.

S’apaguen totes els llums. S’escolta la cançó de BOB DYLAN “Man gave names to all the animals”. 

FOSC