Toponímia en temps d’Egèria
Personajes:
Tema: Toponímia i evolució fonètica
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Plurilingüe
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
Enunciado
Localitza en el mapa els topònims hispans de l'època d’Egèria, viatgera i escriptora hispanoromana, nascuda en la Gallaecia, que va visitar els llocs sants entre el 381 i 384 d. C. A continuació, cerca els noms actuals i observa la seua evolució fonètica com també l'origen dels gentilicis.
1. Egèria procedia de la Gallaecia. Si imaginem que va iniciar el seu viatge a Asturica i es va dirigir a la Gallia:
a. Quines tres vies importants va utilitzar?
b. Quines ciutats d'Hispania va travessar?
2. Escriu el nom del topònim actual i el nombre de regla fonètica que s’aplica en la seua evolució. (Els substantius, adjectius i pronoms evolucionen a partir del cas acusatiu llatí).
Lucum:
Cordubam:
Gerundam:
Legionem:
Oscam
Toletum:
Valentiam:
Regles fonètiques:
1.- La M final cau.
2.- En posició final la U passa a Ø / E / O.
3.- La U breu àtona s’obri en O.
4.- La U breu tònica s’obri en O .
5.- En posició final la E passa a Ø / E.
6.- La vocal I pretònica desapareix.
7.- Les O i E tòniques es mantenen.
8.- Una E àtona pot evolucionar a I.
9.- Les oclusives sordes intervocàliques P, T, C sonoritzen i passen a B, D, G.
10.- Les oclusives sonores B, D, G desapareixen en posició intervocàlica
11.- El grup consonàntic intervocàlic ND es redueix a N.
12.- El grup TI seguit de vocal pot passar a CI.
13.- La N interior cau en quedar en última posició, però es manté en els plurals.
14.- La L inicial evoluciona a LL.
3. Escriu el nom del topònim actual i el gentilici relacionat amb el topònim llatí.
Emerita:
Ilerda:
Malaca:
Hispalis:
Onuba:
Gades:
Ilici:
Observaciones y contexto
Des que l'emperadriu Helena i l'emperadriu Eutròpia, mare i sogra de l'emperador Constantí, van viatjar a Jerusalem per a recuperar i reparar els llocs sants, les peregrinacions eren habituals per a les classes riques, incloent-hi les dones. Melània la Major, Paula de Roma o Melània la Jove van tindre biògrafs que van descriure els seus viatges, però l'originalitat d’Egèria radica en el fet que ella mateixa va escriure el seu diari. Egèria redacta la immensa satisfacció que va sentir en trobar-se amb la diaconessa Martana.
Després d'ella, les cròniques medievals ens parlen de la peregrinació a Compostel·la de nombroses dones. Al segle XII, Bona de Pisa va peregrinar fins a nou vegades a Compostel·la com a guia de pelegrins i Gilberga de Flandes va portar amb ella l'original del Codex Calistinus, des de Roma a Santiago. Al segle XIV, van viatjar Brígida de Suècia i la reina Isabel de Portugal. Al segle XV, Margery Kempe va visitar els principals llocs sagrats de la cristiandat. El relat dels seus viatges constitueix una part rellevant del seu llibre, The book of Margery Kempe (ca. 1436), obra considerada la primera autobiografia en anglés.
Descripción
Localització de topònims romans en temps d’Egèria i comparació amb els actuals, observant les regles d'evolució fonètica i els gentilicis derivats del llatí.