Clasificación geográfica

Europa > España

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > Imperio

Grupos por ámbito de dedicación

Viajeras / Expedicionarias > Viajeras

Escritoras > Narradoras

Escritoras > Epistológrafas

Escritoras > Autobiógrafas

Escritoras > en > latín

Personaje
Imagen

Egèria

Galícia c. 350 ‖ Desconocido Fecha desconocida

Periodo de actividad: Desde 381 hasta 384

Clasificación geográfica: Europa > España

Movimientos socio-culturales

Antigüedad > Cultura romana > Imperio

Grupos por ámbito de dedicación

Viajeras / Expedicionarias > Viajeras

Escritoras > Narradoras

Escritoras > Epistológrafas

Escritoras > Autobiógrafas

Escritoras > en > latín

Contexto de creación femenina

La província hispana de Gallaecia pertanyia a l'Imperi romà i abastava més territori que l'actual Galícia.

Des que l'emperadriu Helena i l'emperadriu Eutròpia,  mare i sogra de l'emperador Constantí van viatjar a Jerusalem per a recuperar i reparar els Sants Llocs, les peregrinacions eren habituals per a les classes riques incloses les dones. Melània la Major, Paula de Roma o Melània la Jove van tenir biògrafs que van descriure els seus viatges, però l'originalitat d'Egèria radica en el fet que ella mateixa va realitzar el seu diari. La pròpia Egèria redacta la immensa satisfacció que va sentir en trobar-se amb la diaconessa Martana.

Després d'ella, les cròniques medievals ens parlen de la peregrinació a Compostela de nombroses dones. En el segle XII, Bona de Pisa va peregrinar fins a nou vegades a Compostela com a guia de pelegrins i Gilberga de Flandes va portar amb si l'original del Codex Calixtinus des de Roma a Santiago. En el segle XIV, van viatjar Brígida de Suècia i la reina Isabel de Portugal. En el segle XV, Margery  Kempe va visitar els principals llocs sagrats de la cristiandat. El relat dels seus viatges constitueix una part rellevant del seu llibre, The book of Margery Kempe (ca.1436), obra considerada la primera autobiografia en anglès.

Reseña

Egèria va ser una alta dama de la província hispana de la Gallaecia que va realitzar un viatge a Terra Santa entre 381-384 dC. Va recollir les seues impressions en el llibre Itinerarium ad  loca sancta, redactat en forma de cartes. Narra els detalls del camí, els llocs visitats i descriu la litúrgia de l'església de Jerusalem. Té valor lingüístic, geogràfic, històric, religiós i sobretot té el valor d'haver estat escrit per una dona viatgera de gran religiositat, curiositat i afany per saber.

Actividades

Inglés

  • Egeria, the travelling writer
    • España > Latín > 4º ESO > Legado y patrimonio
  • Egeria’s travel agency
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Hispania in the time of Egeria
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Hospitality network
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • MEC-MEC
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Literatura, arte y ciencia
  • The languages of Spain
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • Toponymy in Egeria
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • Where did Egeria live?
    • España > Cultura Clásica > 1º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma

Español

  • Agencia de viajes Egeria
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • ¿Dónde vivía Egeria?
    • España > Cultura Clásica > 1º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Egeria, la viajera escritora
    • España > Latín > 4º ESO > Legado y patrimonio
  • Hispania en tiempo de Egeria
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Las lenguas de España
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • MEC-MEC
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Literatura, arte y ciencia
  • Red de hostelería
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • Toponimia en tiempo de Egeria
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico

Catalán

  • Agència de viatges Egèria
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Egèria, la viatgera escriptora
    • España > Latín > 4º ESO > Legado y patrimonio
  • Hispània en temps d’Egèria
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Les llengües d'Espanya
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • MEC-MEC
    • España > Cultura Clásica > 4º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Literatura, arte y ciencia
  • On vivia Egèria?
    • España > Cultura Clásica > 1º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Marco geográfico de Grecia y Roma
  • Toponímia en temps d’Egèria
    • España > Cultura Clásica > 3º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico
  • Xarxa d’hostaleria
    • España > Cultura Clásica > 2º ESO > Pervivencia de las lenguas clásicas. Lengua y léxico

Justificaciones

  • Va realitzar un viatge a Terra Santa.
  • Va escriure les seves vivències en el llibre Itinerarium ad Loca Sancta.
  • L'obra té valor lingüístic, geogràfic, històric i religiós.

Biografía

Egèria va ser una alta dama de la província hispana de la Gallaecia que va realitzar un viatge a Terra Santa entre 381-384 dC i va recollir les seues vivències en el llibre Itinerarium ad loca sancta, redactat en forma de cartes.

En 1884 Gian Francesco Gamurrini va trobar a la biblioteca d'Arezzo un pergamí que contenia un tractat de Sant Hilari i una segona part incompleta, sense autoria declarada. En ella es relatava una peregrinatio o itinerarium per Terra Santa d'una dona que havia estat transcrit en el monestir de Montecassino en el segle XI i traslladat a Arezzo. Es va atribuir a Sílvia d'Aquitània, però en 1903 Mario Ferotín va assignar l'autoria a Egèria, tenint en compte una carta de San Valeri a uns monjos del Bierzo en la qual parlava d'una monja que va viatjar des de Gallaecia a Terra Santa, a la qual admirava per les seves virtuts cristianes.

Se l'ha relacionat amb la família de Teodosi I i se l'ha considerat una monja o abadessa per la informació de San Valeri i pel fet que les seues cartes es dirigeixen a unes dominae et sorores, però només es tracta d'una connotació d'afecte que podria traduir-se per senyores i germanes.

Egeria es decanta en la seua obra per un llenguatge senzill, el llatí parlat al carrer: el sermo cotidianus i el seu vocabulari és més aviat modest. Aquesta austeritat realça el seu estil col·loquial, directe, pròxim, fins i tot repetitiu i atropellat algunes vegades. És una dona àvida de veure i d'aprendre, però no es creu qualsevol cosa que li diguen. El personatge que s'entreveu en les línies del Itinerarium és pròxim, càlid, humà i tan seductor com la seua obra.

El llibre ofereix gran interès per als estudis filològics perquè el text, escrit en el llatí vulgar de finals del s IV, està ple de modismes. També és una font important per al coneixement del cristianisme en l'antiguitat tardana ja que conté informació de primer ordre sobre Terra Santa, abundant en detalls històrics, geogràfics, paisatgístics i culturals. Les seues cròniques descriptives de litúrgies i oficis religiosos ens permeten conèixer amb gran precisió com eren els rituals característics de les celebracions cristianes de l'època.

La intenció d’Egeria no era escriure una obra literària, sinó una peregrinatio animae (viatge de l'ànima) en forma epistolar, dirigida a un grup molt concret d'amigues. No obstant això, “es pot afirmar que per la seua ufanor i vigor intrínsecs el text de Egeria constitueix una sucosa peça literària” (Pascual, 2017, pàg. 48-49).

 

Bibliografía

 - Cabello, Diana (2015). “La monja viajera. ¡Una pionera más!”, en Los mensajes de Clío, (consultat el 14/05/2021), <http://losmensajesdeclioyotrashistorias.blogspot.com/2015/08/egeria.htm>

- Cid, Rosa María (2010). “Egeria, peregrina y aventurera. Relato de un viaje a Tierra Santa en el siglo IV “, en Arenal: Revista de historia de mujeres, Vol. 17(1), 5-31, (consultat el 14/05/2021), <https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3813714.pdf>

- Otero Pereira, Eduardo (2018). Mujeres viajeras en la Antigüedad. Los relatos de Egeria y otras viajeras. Salamanca: Ediciones Sígueme.

- Pascual, Carlos (2005). “Egeria, la Dama Peregrina”, en Arbor, 180 (711/712), pp. 451-464, (consultat el 14/05/2021). <https://arbor.revistas.csic.es/index.php/arbor/article/view/452/453>

- Pascual, Carlos (2017). Viaje de Egeria. El primer relato de una viajera hispana. Madrid: La Línea del Horizonte.

Enfoque Didáctico

-CUC: Bloc  Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc  Continuïtat del patrimoni cultural.  Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc El text llatí i la traducció; Bloc Llegat i patrimoni.              

-Llatí Batxillerat: Bloc  El text: comprensió i traducció ; Bloc  Educació literària.

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

Documentos