Types of works

Text

Genres

Literature > Poetry > Lyrical poetry

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Post-war literature > Existential literature

Work

12 + 1 poemes. Kikí Dimulà

Date of production: 1958

Types of works

Text

Genres

Literature > Poetry > Lyrical poetry

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Post-war literature > Existential literature

Works

Antologia 12 + 1 poemes de Kikí Dimulà (selecció i traducció de Lluïsa Merino Montes).

Αγγελίες  Petits anuncis

Διατίθεται ἀπόγνωσις

εἰς ἀρίστην κατάστασιν,

καὶ εὐρύχωρον ἀδιέξοδον.

Σὲ τιμὲς εὐκαιρίας.

 

Ἀνεκμετάλλευτον καὶ εὔκαρπον

ἔδαφος πωλεῖται

ἐλλείψει τύχης καὶ διαθέσεως.

 

Καὶ χρόνος

ἀμεταχείριστος ἐντελῶς.

 

Πληροφορίαι: Ἀδιέξοδον.

Ὥρα: Πᾶσα.

(Ερήμην, 1958)

Es disposa de desesperació

en magnífic estat, 

i un espaiós atzucac.

A preu de saldo.

 

Es ven terreny 

sense explotar i fèrtil

per falta de sort i d’ànim.

 

I temps

completament nou.

 

Informació: Atzucac.

Hora: Qualsevol.

(En absència, 1958)

Ο πληθυντικός αριθμός  Número plural

Ὁ ἔρωτας,

ὄνομα οὐσιαστικόν,

πολὺ οὐσιαστικόν,

ἑνικοῦ ἀριθμοῦ,

γένους οὔτε θηλυκοῦ, οὔτε ἀρσενικοῦ,

γένους ἀνυπεράσπιστου.

Πληθυντικὸς ἀριθμὸς

οἱ ἀνυπεράσπιστοι ἔρωτες.

Ὁ φόβος,

ὄνομα οὐσιαστικὸν

στὴν ἀρχὴ ἑνικὸς ἀριθμὸς

καὶ μετὰ πληθυντικὸς

οἱ φόβοι.

Οἱ φόβοι

γιὰ ὅλα ἀπὸ δῶ καὶ πέρα.

Ἡ μνήμη,

κύριο ὄνομα τῶν θλίψεων,

ἑνικοῦ ἀριθμοῦ

μόνον ἑνικοῦ ἀριθμοῦ

καὶ ἄκλιτη.

Ἡ μνήμη, ἡ μνήμη, ἡ μνήμη.

Ἡ νύχτα,

ὄνομα οὐσιαστικόν,

γένους θηλυκοῦ,

ἑνικὸς ἀριθμός.

Πληθυντικὸς ἀριθμὸς

οἱ νύχτες.

Οἱ νύχτες ἀπὸ δῶ καὶ πέρα.

ο λίγο του κόσμου, 1971)

L’amor,

nom substantiu,

molt substantiu,

de nombre singular,

de gènere ni femení ni masculí,

de gènere indefens.

Nombre plural:

els amors indefensos.

La por,

nom substantiu,

al principi nombre singular,

i després plural:

les pors.

Les pors 

a tot d’ací en avant.

La memòria,

nom propi del dolor,

de nombre singular,

sols de nombre singular,

i indeclinable.

La memòria, la memòria, la memòria.

La nit,

nom substantiu, 

de gènere femení,

nombre singular.

Nombre plural:

les nits.

Les nits d’ací en avant.

(L'insignificant del món, 1971)

La seua poesia – la més elogiada i apreciada en la literatura grega contemporània – és una paradoxa, intricada, però enormement popular. Mescla allò concret i allò abstracte, el que és literal i el que és metafòric, allò físic i allò metafísic. Poesia sòbria, profunda, poc sentimental, que transforma sense esforç allò quotidià en metafísic i es recolza en temes tan poderosos com el temps i el destí i que s’ha guanyat el respecte dels lectors.

A més del temps i del destí, altres temes que dominen els seus poemes són: la absència, el dany, la pèrdua i la soledat. És característic de la seua poesia la personificació dels conceptes abstractes, l’ús insòlit de paraules comuns i una actitud burleta i amarga alhora. Gràcies a aquest ús de temes variats i a la forma tan original de tergiversar la gramàtica, accentua la força de les paraules a través de la sorpresa. Aquesta dimensió d’esbalaïment ha esdevingut un factor emocional constitutiu en la poesia grega contemporània i Kikí és una mestra, una maga del llenguatge i el seu poder expressiu.

No és una autora molt prolífica: 14 poemaris, poc extensos, en poc més de 65 anys d’activitat literària. Té, a més, predilecció pels poemes curts. Les seues obres són: Ποιήματα [Poemes] 1952; Έρεβοςreb (Tenebres)] 1956; Ερήμην [En absència] 1958; Επί τα ίχνη [Sobre les petjades] 1963; Το λίγο του κόσμου [L'insignificant del món] 1971; Το τελευταίο σώμα μου [El meu darrer cos] 1981; Χαίρε Ποτέ [Salutacions mai] 1988; Η εφηβεία της λήθης [L'adolescència de l'oblit] 1994; Ενός λεπτού μαζί [D'un minut junts] 1998; Ποιήματα (Συγκεντρωτκή έκδοση) [Poemes, edició completa], 1998; Ήχος Απομακρύνσεων [So d'allunyaments] 2001; Χλόη θερμοκηπίου [Herba d'hinvernacle] 2005; Μεταφερθήκαμε παραπλεύρως [Ens hem traslladat al costat] 2007; Τα εύρετρα [Troballes] 2010; ]; Δημόσιος καιρός [Temps públic] 2014; Άνω τελεία [Punt i coma] 2016. Obres en prosa: Ο Φιλοπαίγμων μύθος [Un mite burleta] 2004 [Discurs d'ingrés a l'Acadèmia d'Atenes]; Εκτός σχεδίου [Fora de programa]; Συνάντηση Γιάννης Ψυχοπαίδης, Κική Δημουλά [Encuentre: Yannis Psicopedis - Kikí Dimulà]  2007 [Antologia amb il·lustracions de Yannis Psicopedis].

 

Information about the work and context of creation

“Podria semblar excessiu dir que Kikí Dimulà no té precedents en un passat poètic tan ric como el grec. Tanmateix, no és una exageració”. Açò afirma Eurydice Trichon-Milsani, però també diu: “Dimulà roman com un cas totalment únic en les lletres gregues i això, curiosament, sense marcar una ruptura”. Així se la veu a causa del seu estil, de la seua transgressió del llenguatge en què du al límit l’expressivitat de les paraules encara que haja de passar per damunt de normes sintàctiques i morfològiques. Això precisament la fa inimitable. Però, no obstant, Dimulà beu, en efecte, d’eixe passat poètic i és hereva  d’eixa extensa tradició lírica, en mans femenines des de l’antiguitat. I, encara que en el seu temps semble aïllada, l’han precedit i seguit altres moltes poetes: Myrtiótissa, Zoi Karelli, Maria Polyduri, Melpo Axioti, Rita Burni-Papá, Melissanthi, Eleni Bakaló, Oiga Botsi, Mando Arabandinú, Lydia Stefanu, María Kendru-Agathopulu, Naná Isaía, Katerina Anguelaki-Rooke, María Kyrtzaki, María Lainá, Athiná Papadaki, Rea Galanaki, Yenny Mastoraki, Dimitra Christodulu… i altres molts noms de poetesses brillants que abracen totes les èpoques i llocs en Grècia.

Malgrat tot, a Dimulá se l’emmarca dins de la Segona Generació de Postguerra,  més distanciada, encara que no completament desvinculada, dels fets polítics que marcaren la generació precedent. Els poetes que apareixen des de mitjans de la dècada de 1950 i durant tota la dècada de 1960 manifesten nous interessos estètics. Es caracteritzen per una escriptura alliberada de les exaltacions heroiques del passat i la seua marcada angoixa existencial prepara el terreny per a la ruptura amb les formes consolidades d’expressió. Açò arriba al seu màximum amb Kikí, el discurs poètic de la qual  va seguir el seu propi camí evolutiu, reflectint la influència de la poesia de Constantino Cavafis i tenint com a elements bàsics la claredat de l’expressió, el llenguatge pictòric i la invenció de paraules: Dimulà juga amb la llengua grega, fusiona els seus nivells de dicció, repta la seua gramàtica i la seua sintaxi, i dobla les seues paraules, torcent la seua pròpia forma i significat. La seua reflexió, clarament orientada cap als temes de la filosofia occidental sobre l’existència, expressa la cerca acurada del significat de la vida humana perible.

 

Indications

-CUC: Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic, en un possible estudi comparatiu entre el grec clàssic i el modern; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència, entenent qualsevol literatura com a patrimoni de la humanitat.

-Literatura Universal: 1r Batxillerat. Bloc Temes i formes de la literatura universal. Poesia lírica. Interpretació de fragments de literatura grega de gènere, època i temàtica diverses.

-Llengua castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Grec Batxillerat: Bloc  Educació literària.

Documents