Antologia 12 + 1 poemes de Kikí Dimulà (selecció i traducció de Lluïsa Merino Montes).
Αγγελίες | Petits anuncis |
Διατίθεται ἀπόγνωσις εἰς ἀρίστην κατάστασιν, καὶ εὐρύχωρον ἀδιέξοδον. Σὲ τιμὲς εὐκαιρίας.
Ἀνεκμετάλλευτον καὶ εὔκαρπον ἔδαφος πωλεῖται ἐλλείψει τύχης καὶ διαθέσεως.
Καὶ χρόνος ἀμεταχείριστος ἐντελῶς.
Πληροφορίαι: Ἀδιέξοδον. Ὥρα: Πᾶσα. (Ερήμην, 1958) |
Es disposa de desesperació en magnífic estat, i un espaiós atzucac. A preu de saldo.
Es ven terreny sense explotar i fèrtil per falta de sort i d’ànim.
I temps completament nou.
Informació: Atzucac. Hora: Qualsevol. (En absència, 1958) |
Ο πληθυντικός αριθμός | Número plural |
Ὁ ἔρωτας, ὄνομα οὐσιαστικόν, πολὺ οὐσιαστικόν, ἑνικοῦ ἀριθμοῦ, γένους οὔτε θηλυκοῦ, οὔτε ἀρσενικοῦ, γένους ἀνυπεράσπιστου. Πληθυντικὸς ἀριθμὸς οἱ ἀνυπεράσπιστοι ἔρωτες. Ὁ φόβος, ὄνομα οὐσιαστικὸν στὴν ἀρχὴ ἑνικὸς ἀριθμὸς καὶ μετὰ πληθυντικὸς οἱ φόβοι. Οἱ φόβοι γιὰ ὅλα ἀπὸ δῶ καὶ πέρα. Ἡ μνήμη, κύριο ὄνομα τῶν θλίψεων, ἑνικοῦ ἀριθμοῦ μόνον ἑνικοῦ ἀριθμοῦ καὶ ἄκλιτη. Ἡ μνήμη, ἡ μνήμη, ἡ μνήμη. Ἡ νύχτα, ὄνομα οὐσιαστικόν, γένους θηλυκοῦ, ἑνικὸς ἀριθμός. Πληθυντικὸς ἀριθμὸς οἱ νύχτες. Οἱ νύχτες ἀπὸ δῶ καὶ πέρα. (Το λίγο του κόσμου, 1971) |
L’amor, nom substantiu, molt substantiu, de nombre singular, de gènere ni femení ni masculí, de gènere indefens. Nombre plural: els amors indefensos. La por, nom substantiu, al principi nombre singular, i després plural: les pors. Les pors a tot d’ací en avant. La memòria, nom propi del dolor, de nombre singular, sols de nombre singular, i indeclinable. La memòria, la memòria, la memòria. La nit, nom substantiu, de gènere femení, nombre singular. Nombre plural: les nits. Les nits d’ací en avant. (L'insignificant del món, 1971) |
La seua poesia – la més elogiada i apreciada en la literatura grega contemporània – és una paradoxa, intricada, però enormement popular. Mescla allò concret i allò abstracte, el que és literal i el que és metafòric, allò físic i allò metafísic. Poesia sòbria, profunda, poc sentimental, que transforma sense esforç allò quotidià en metafísic i es recolza en temes tan poderosos com el temps i el destí i que s’ha guanyat el respecte dels lectors.
A més del temps i del destí, altres temes que dominen els seus poemes són: la absència, el dany, la pèrdua i la soledat. És característic de la seua poesia la personificació dels conceptes abstractes, l’ús insòlit de paraules comuns i una actitud burleta i amarga alhora. Gràcies a aquest ús de temes variats i a la forma tan original de tergiversar la gramàtica, accentua la força de les paraules a través de la sorpresa. Aquesta dimensió d’esbalaïment ha esdevingut un factor emocional constitutiu en la poesia grega contemporània i Kikí és una mestra, una maga del llenguatge i el seu poder expressiu.
No és una autora molt prolífica: 14 poemaris, poc extensos, en poc més de 65 anys d’activitat literària. Té, a més, predilecció pels poemes curts. Les seues obres són: Ποιήματα [Poemes] 1952; Έρεβος [Èreb (Tenebres)] 1956; Ερήμην [En absència] 1958; Επί τα ίχνη [Sobre les petjades] 1963; Το λίγο του κόσμου [L'insignificant del món] 1971; Το τελευταίο σώμα μου [El meu darrer cos] 1981; Χαίρε Ποτέ [Salutacions mai] 1988; Η εφηβεία της λήθης [L'adolescència de l'oblit] 1994; Ενός λεπτού μαζί [D'un minut junts] 1998; Ποιήματα (Συγκεντρωτκή έκδοση) [Poemes, edició completa], 1998; Ήχος Απομακρύνσεων [So d'allunyaments] 2001; Χλόη θερμοκηπίου [Herba d'hinvernacle] 2005; Μεταφερθήκαμε παραπλεύρως [Ens hem traslladat al costat] 2007; Τα εύρετρα [Troballes] 2010; ]; Δημόσιος καιρός [Temps públic] 2014; Άνω τελεία [Punt i coma] 2016. Obres en prosa: Ο Φιλοπαίγμων μύθος [Un mite burleta] 2004 [Discurs d'ingrés a l'Acadèmia d'Atenes]; Εκτός σχεδίου [Fora de programa]; Συνάντηση Γιάννης Ψυχοπαίδης, Κική Δημουλά [Encuentre: Yannis Psicopedis - Kikí Dimulà] 2007 [Antologia amb il·lustracions de Yannis Psicopedis].