Biografia
Geiringer va nàixer a Viena el 1893, en una època en què s’esperava que les dones perseguiren el matrimoni més que una beca d’estudi. Els seus pares tenien una opinió diferent i fomentaren l’educació de la seua filla. L’enviaren a una secundària avançada i li pagaren els estudis de matemàtiques i física a la Universitat de Viena.
Geiringer es va doctorar en Matemàtiques el 1917; l’any següent, la seua tesi, en la qual va abordar trigonometria avançada i va desenvolupar una teoria generalitzada per a una sèrie de Fourier en dues variables. Aquesta va ser publicada en Monatshefte für Mathematik und Physik (Matemàtiques i Física mensual).
El país li va brindar poques oportunitats per ser una matemàtica jueva; afortunadament, Wirtinger, el seu mentor en el doctorat, li va assegurar un treball a Berlín com a subeditora de la revista de matemàtiques Jarhbuch über die Fortschritte der Mathematik (Anuari per al Progrés de Matemàtiques).
El 1921 es convertir en assistent de Richard von Mises, el director de l’acabat d’establir Institut de Matemàtiques Aplicades de la Universitat de Berlín (hui Universitat Humboldt de Berlín). Sis anys després, a l’edat de 34 anys, Geiringer ja era més que una assistent: es va convertir en la primera professora "Privadozent" d’aquesta universitat. Era la primera dona a Alemanya que aconseguia aquest càrrec en matemàtiques aplicades.
Poc després, a l’edat de 37 anys, va aconseguir una de les seues contribucions més importants en les matemàtiques aplicades. Encara que havia sigut educada com a matemàtica pura, Geiringer, sota la tutela de von Mises, cada vegada s’enfocava més en matemàtiques aplicades, específicament en les àrees d’estadística, probabilitat i plasticitat.
Von Mises buscava formes de simplificar equacions diferencials que determinaren la deformació plàstica en metalls, Geiringer va trobar una forma de combinar dues condiciones dins d’una equació única, simplificant i accelerant enormement el procés per a calcular la deformació. Això és conegut ara com les equacions Geiringer. Amb aquestes, Geiringer es va convertir en codesenvolupadora de la teoria de desplaçament lineal, una sèrie de tècniques de simplificació que analitzen les condicions en la deformació del metall.
El 1933, el talent de Geiringer va ser millor reconegut: se la va nomenar per a un càrrec de professora assistent. Però aquest mateix any el partit nazi va agafar les regnes de la política alemanya. El partit va posar en vigor una sèrie de lleis per privar dels seus drets els jueus. Una d’aquestes prohibia als "no aris" que ocuparen posicions en institucions del govern.
Juntament amb centenars d’intel·lectuals jueus, Geiringer va perdre el seu càrrec en la Universitat.
Amb la seua filla Magda, fruit del seu matrimoni amb un altre matemàtic, es va traslladar a Istanbul. En aqueix temps, el president de Turquia, Mustafa Kemal Ataturk instituïa reformes nacionals per modernitzar el país i l’educació en el període posterior a la independència de l’Imperi otomà. Això incloïa rebre uns 200 acadèmics alemanys, entre ells, von Mises i Geiringer. Von Mises va ser omenat president de matemàtiques en la noufundada Universitat d’Istanbul, i Geiringer es va convertir en professora amb un contracte de cinc anys. Geiringer va prosperar a Istanbul. Allà va perseguir múltiples branques d’investigació, va publicar 19 articles en anglés i, fins i tot, un manual de càlcul en turc.
Els professors turcs van començar a reemplaçar els refugiats jueus a la Universitat i Geiringer va ser una de les reemplaçades.
El seu contracte no va ser renovat i von Mises no va voler quedar-se a la Universitat sense ella. La seua situació es va tornar més precària quan Ataturk va morir el 1938 i van desaparéixer moltes de les proteccions i reformes de què gaudien els refugiats jueus. En sentir que ja no estaven segurs, Geiringer i von Mises van partir del país.
El seu objectiu eren els Estats Units, on científics como Albert Einstein i Oswald Veblen van intentar trobar un lloc per als seus col·legues.
Però emigrar als Estats Units, amb les seues estrictes quotes anuals, no era fàcil, especialment el 1939: la quota d’aqueix any ja s’havia complit. Però les persones que podien assegurar-se una ocupació en les universitats estatunidenques podien emigrar amb una visa no vinculada a la quota d’immigració.
Aquestes vises plantejaven desafiaments singulars per a les dones, Geiringer no en va ser l’excepció. Von Mises es va assegurar un lloc a la Universitat de Harvard i, per tant, una visa; però ella, no.
Sense llar ni treball i amb un passaport alemany, Geiringer, literalment, va quedar a la deriva. Von Mises, juntament amb Einstein i Veblen, va aconseguir que Bryn Mawr, el col·legi per a dones a Pennsilvània, li oferira un treball de professora i, a pesar que no era pagat, Geiringer l’acceptà. Així, la seua filla i ella van rebre les vises.
El 1943 es va casar amb Richard von Mises, que ara ensenyava a Harvard.
Durant els cinc anys que Geiringer va treballar en el Bryn Mawr va estar buscant ocupació en l’entorn universitari, però, a pesar de les habilitats de Geiringer i que hi havia demanda de matemàtiques aplicades als Estats Units, no va trobar treball pel seu gènere.
Una resposta a la seua sol·licitud d’ocupació en el Tufts College, prop de Boston, no deixa dubtes sobre per què no podia trobar treball: "No són només prejudicis contra les dones, encara que en part sí que ho són perquè nosaltres no volem portar-ne més si podem aconseguir homes".
El 1944, Geiringer va ser nomenada cap del Departament de Matemàtiques a Wheaton College, un altre col·legi per a dones a Norton, Massachusetts. "Els llocs on les dones tenien més probabilitat de ser contractades eren els col·legis per a dones, i no les universitats", afirma Leff.
Els col·legis per a dones oferien oportunitats essencials a les dones com a professores i com a estudiants.
Però, com assenyala Leff: "Aquests eren col·legis", així que no portaven a cap el mateix tipus d’investigació sofisticada que Geiringer realitzava en universitats. Les investigacions que va fer les realitzà fora dels seus deures del col·legi i, en general, sense pagament.
Geiringer mai va trobar en una universitat estatunidenca una posició similar a la que tenia a Alemanya o Turquia.
Després d’acceptar el treball a Wheaton, Geiringer va escriure a von Mises: "Espere que hi haja millors condicions per a les pròximes generacions de dones. Mentrestant, un ha de continuar avant de la millor manera possible".
I Geiringer va continuar avant. Es va quedar a Wheaton, que li va atorgar un doctorat honorari en Matemàtiques, fins al seu retir el 1959. Aqueix mateix any va ser elegida membre de l’Acadèmia Estatunidenca d’Arts i Ciències.
Va continuar investigant quan trobava el temps, però el seu projecte més significatiu va ser compilar, editar i publicar en dues edicions el llibre que von Mises va deixar sense acabar després de la mort el 1953: Probabilitat, estadística i veritat (1964) i Teoria matemàtica de probabilitat i estadística (1957).
Tot i això, Geiringer no va aconseguir exactament el que desitjava, el 1953 va escriure: “He de treballar científicament, a més del meu treball universitari. Açò és una necessitat per a mi, mai ho vaig deixar des de la meua època d’estudiant”, no mai es va donar per vençuda perseguint aqueixa necessitat tan profunda de la seua vida.
McNeil, Leila (2019), “La turbulenta vida de Hilda Geiringer, la olvidada y genial mujer que revolucionó las matemáticas” BBC News, 01/02/2022 recuperado de: https://www.bbc.com/mundo/vert-fut-50503128
