Activitat

Conferència a la ràdio

Personatges:

Carme Montoriol i Puig

Tema: Propietats dels textos escrits per a ser enunciats de forma oral

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència Digital

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Competència emprenedora

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 4t ESO > Reflexió sobre la llengua

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llig el text de la confer&egrave;ncia que Carme Montoriol, escriptora, dramaturga d&rsquo;&egrave;xit, pianista i membre del Lyceum Club de Barcelona, que s&rsquo;emet en R&agrave;dio Associaci&oacute; de Catalunya, per parlar de seua obra L&rsquo;hurac&agrave;, que est&agrave; a punt d&rsquo;estrenar-se&nbsp; al Teatre Poliorama.&nbsp;&nbsp;&nbsp;
1. Recorda les caracter&iacute;stiques que trobem en un text escrit per a ser enunciat oralment i identifica-les en la confer&egrave;ncia de Carme Montoriol. Caracter&iacute;stiques:&nbsp;
<ul>
<li data-leveltext="●" data-font="" data-listid="3" aria-setsize="-1" data-aria-posinset="1" data-aria-level="1">Presentaci&oacute; al p&uacute;blic.&nbsp;</li>
<li data-leveltext="●" data-font="" data-listid="3" aria-setsize="-1" data-aria-posinset="2" data-aria-level="1">Pres&egrave;ncia de marques gramaticals de 1a&nbsp; i 2a persona (oralitat).&nbsp;</li>
<li data-leveltext="●" data-font="" data-listid="3" aria-setsize="-1" data-aria-posinset="3" data-aria-level="1">Pres&egrave;ncia d&rsquo;enunciats amb funci&oacute; expressiva, apel&middot;lativa o referencial.&nbsp;</li>
</ul>
<ul>
<li data-leveltext="●" data-font="" data-listid="3" aria-setsize="-1" data-aria-posinset="1" data-aria-level="1">Comiat.&nbsp;</li>
</ul>
2. Crea un text escrit per a ser enunciat, com el que acabes de llegir. Imagina&rsquo;t que promociones&nbsp; en la r&agrave;dio una obra liter&agrave;ria que has escrit.&nbsp;
&nbsp;
"CONFER&Egrave;NCIA DE CARME MONTORIOL SOBRE&nbsp; L&rsquo;OBRA L&rsquo;hurac&agrave; A R&Agrave;DIO ASSOCIACI&Oacute; DE CATALUNYA" (1)&nbsp;
Ac&iacute; em teniu, davant del micr&ograve;fon, per dir-vos alguna cosa de la meva obra L&rsquo;hurac&agrave;, que ha d&rsquo;estrenar-se&nbsp; dem&agrave; a la nit al Teatre Poliorama. El conﬂicte que s&rsquo;hi presenta &eacute;s d&rsquo;aquells que la gent solen titllar d&rsquo;escabrosos. No us espanteu, per&ograve;! Estic segura que no hi&nbsp; trobareu res que pugui ofendre els vostres sentiments m&eacute;s delicats. Cap cosa tan lluny del meu pensament&nbsp; com proposar-me d&rsquo;atreure l&rsquo;atenci&oacute; del p&uacute;blic a base&nbsp; d&rsquo;un tema d&rsquo;esc&agrave;ndol! En&nbsp;&nbsp; L&rsquo;hurac&agrave;, com potser ja haureu endevinat a trav&eacute;s d&rsquo;aquests preliminars, he volgut estudiar un cas de&nbsp; desviaci&oacute; dels sentiments naturals. Aquests casos s&oacute;n&nbsp; molt m&eacute;s freq&uuml;ents que no creiem i es donen, precisament, sempre, en persones que tenim com a models (models de bons pares, de bons ﬁlls, de bons germans, de bons amics); &eacute;ssers que estimem completament normals, o per sobre de la normalitat, en excel&middot;l&egrave;ncia. I us asseguro que ells foren els primers a sorprendre&rsquo;s, si&nbsp; podien tenir una noci&oacute; clara de la veritable naturalesa de llurs sentiments. Per&ograve;, que esclati el conﬂicte i totes les forces t&egrave;rboles que dormien en llur subconscient es desfermaran de sobte.&nbsp;
Heu&rsquo;s ac&iacute; l&rsquo;origen de molts su&iuml;cidis estranys, de&nbsp; molts drames corsecadors, de molts crims inexplicables. Perqu&egrave;, un cop al&ccedil;at el vel, ja no hi ha remei. La&nbsp; paraula dita no pot fer-se enrere ni hi ha qui l&rsquo;oblidi.&nbsp;&nbsp;
Hav&iacute;em reposat, anys i anys, al bord d&rsquo;un avenc esfere&iuml;dor, per&ograve; aquest avenc era dissimulat sota un tou&nbsp; d&rsquo;herbes. Ara que la boca n&rsquo;&eacute;s desbrossada, proveu&nbsp; d&rsquo;asseure-us-hi al marge! L&rsquo;horror mateix de la seva profunditat us atraur&agrave;, us xuclar&agrave;. I acabareu per sucumbir-hi. Algunes vegades podr&iacute;eu trobar la salvaci&oacute;&nbsp; en la fugida; no pas sempre. Pobre del que s&rsquo;ha abocat a les portes de l&rsquo;infern!&nbsp;
Amb L&rsquo;hurac&agrave;, he portat a les taules un d&rsquo;aquests casos: no per analitzar-lo en fred, per dissecar-lo; ni&nbsp; tampoc per embrancar-m&rsquo;hi en cap via patol&ograve;gica, ni per&nbsp; fer-ne obra de tesi. La meva ambici&oacute; ha estat m&eacute;s alta (no s&eacute; si l&rsquo;haur&eacute; aconseguida). He volgut realitzar art&iacute;sticament, pl&agrave;sticament, un tros de vida. Per assolir-ho, he procurat esborrar-me davant dels meus personatges. Un cop creats uns car&agrave;cters, plantejat un conﬂicte, crec que l&rsquo;autor no ha de fer sin&oacute; vetllar perqu&egrave; els seus homes no ultrapassin el terme que, pr&egrave;viament, els haur&agrave; assenyalat. (Sense aquesta precauci&oacute;, qui sap on ser&iacute;em quan voldr&iacute;em aturar-nos!) Per&ograve; la manera com es mouran, el cam&iacute; que agafaran per a arribar a la ﬁtxa proposada, ja no &eacute;s cosa seva. Cal que ell s&rsquo;esborri davant les seves criatures. Si les ha sabudes dotar d&rsquo;&agrave;nima, pot deixar-les soles i estar tranquil.&nbsp;
Ara, abans d&rsquo;acomiadar-me de vosaltres, vull dir-us la meva satisfacci&oacute; davant la interpretaci&oacute; perfecta que la companyia del Poliorama dona a L&rsquo;hurac&agrave;. El primer acte, de conjunt, el treuen amb una brillantor i una&nbsp; vivacitat extraordin&agrave;ria, i en els altres actes us asseguro que hi tindreu sorpreses. Les primeres ﬁgures en fan una creaci&oacute;. Tots han posat el m&eacute;s gran amor en cada un dels personatges que encarnen i ja &eacute;s sabut com l&rsquo;&uacute;nica cosa que fa reeixir, en art, &eacute;s l&rsquo;amor.&nbsp;
Al mateix temps, em plau de fer constar el meu agra&iuml;ment a Pous i Pag&egrave;s, l&rsquo;admirable director art&iacute;stic d&rsquo;aquesta companyia, l&rsquo;autor de tantes i tantes obres exquisides de la nostra escena, el qual, amb un desinter&egrave;s no gaire corrent, posa la seva llarga i fecunda experi&egrave;ncia teatral a contribuci&oacute; dels autors novells, o quasi novells, com jo mateixa.&nbsp;
I, ara, a callar, i a esperar que sigueu vosaltres, tots els que m&rsquo;heu escoltat, qui, despr&eacute;s de passar per la sala del Poliorama, doneu el vostre parer sobre L&rsquo;hurac&agrave; i pronuncieu el jutjament deﬁnitiu sobre la meva obra.&nbsp;
Adeu-siau.&nbsp;
Carme Montoriol&nbsp;
26 de gener de 1935 (2)&nbsp;
&nbsp;
(1) Confer&egrave;ncia conservada al manuscrit [&laquo;L&rsquo;hurac&agrave;&raquo;], carpeta 1.1.11. Arxiu&nbsp; de la Biblioteca Fages de Climent, Figueres. Fons Carme Montoriol.&nbsp;
(2) La confer&egrave;ncia manuscrita est&agrave; datada el 26/1/35, si b&eacute; hauria de ser el&nbsp; 24 de gener de 1935, perqu&egrave; l&rsquo;estrena de l&rsquo;obra al Poliorama va ser el 25 de gener.&nbsp;
&nbsp;

Observacions i context

Enllaç recomanable on trobem el que sembla una recreació de la intervenció en ràdio que va fer Carme Montoriol amb motiu de l'estrena de L’huracà: https://youtu.be/V-ljmYY1Mfs (potser recreació de la locució original).

Esta mateixa activitat es pot treballar en el Bloc 1: Escoltar i parlar, del mateix curs, per produir oralment un text formal de gènere periodístic.

Descripció

Reconéixer les propietats textuals en textos de l’àmbit periodístic i crear-ne un de semblant.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 7. MEDIACIÓ ORAL, ESCRITA I MULTIMODAL.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos