Activitat

Fundem la ciutat!

Personatges:

Maria Àngels Anglada i d’Abadal

Tema: Comprensió lectora. Mites grecs.

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència Digital

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència Ciutadana

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 1r ESO > Comunicació

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llig el text seg&uuml;ent i respon a les preguntes.
Zeus, tot i ser immortal, tenia una migranya terrible; un mal de cap molt fort el feia sofrir. Fins a tal punt va arribar el seu desfici, que va manar a Hefest:
 &ndash;Fill, no puc resistir m&eacute;s: obre&rsquo;m el front d&rsquo;un cop de mall.
El d&eacute;u del foc, naturalment, va complir l&rsquo;ordre de l&rsquo;ol&iacute;mpic, ja que sabia prou que no es podia pas morir. Del cap de Zeus va sorgir llavors, bo i armada i vestida, la deessa Atenea. Per aix&ograve; la divinitat de la intel&middot;lig&egrave;ncia, les belles arts, la ci&egrave;ncia, els treballs d&rsquo;artesania. Per&ograve; alhora &eacute;s guerrera, implacable i poderosa.
 Quan Atenea vol protegir els seus herois predilectes, com Ulisses, o Aquil&middot;les, es vesteix tal com ara veureu:
&laquo;S&rsquo;arromang&agrave; la t&uacute;nica&hellip; Va tirar-se entre els muscles l&rsquo;&egrave;gida (una mena de cuirassa) adornada de franges, molt terrible, on s&oacute;n representats el P&agrave;nic, la Disc&ograve;rdia, la For&ccedil;a i el ferotge Atac, i la testa de la Gorgona&raquo; (un monstre amb cabells de serps).
 La Gorgona es coneix tamb&eacute; pel nom de Medusa, i havia estat dotada d&rsquo;una cabellera normal; era la m&eacute;s bonica de tres germanes. El d&eacute;u del mar, Posid&oacute;, la trobava tan desitjable que li anava al darrera d&rsquo;una manera insistent. Com que Atenea estava empipada amb Posid&oacute;, pag&agrave; els plats trencats la pobra Medusa: la deessa la va transformar en una figura terrible, amb la cara voltada de serps en comptes de cabells, i tan fer&eacute;stega que els homes que gosaven de mirar-la es tornaven de pedra.
 I ara cal explicar per qu&egrave; Atenea, que havia de demostrar m&eacute;s seny i m&eacute;s serenitat, es va girar contra el d&eacute;u barba-blau. Un heroi, de nom C&egrave;crops, havia fundat la ciutat d&rsquo;Atenes, que havia de ser la m&eacute;s bella i famosa de Gr&egrave;cia. B&eacute;, havia fundat la ciutat, per&ograve; encara no tenia nom, i li volien posar el nom d&rsquo;un d&eacute;u.
 &ndash;Aquesta ciutat ha de dur el meu nom&ndash; va dir Posid&oacute;.
 &ndash;No t&rsquo;hi entestis, soc jo qui vol apadrinar-la&ndash; va respondre Atenea.
 C&egrave;crops no es podia decidir per l&rsquo;un ni per l&rsquo;altra, perqu&egrave; es tractava d&rsquo;una discussi&oacute; entre els d&eacute;us immortals. Eren, doncs, ells, reunits, qui havien d&rsquo;adjudicar el padrinatge.
 &ndash;La ciutat dur&agrave; el nom del qui regali una obra m&eacute;s bella, la m&eacute;s prodigiosa i &uacute;til&ndash; van determinar els altres d&eacute;us.
 Tothom estava inquiet i desitj&oacute;s de veure com resoldrien el problema. Posid&oacute; (o Nept&uacute;) sempre duia un trident a les mans; va donar un cop de trident a la sorra de la platja &ndash;qui sap si on hi ha ara el Pireu&ndash; i en va sortir un animal nou: un cavall esvelt, fort i agil&iacute;ssim. Tothom deia:
 &ndash;&iquest;Com podr&agrave; Atenea superar aquesta obra?
 Per&ograve; ella no es va pas descoratjar. El seu regal va ser un arbre magn&iacute;fic, que va sorgir de la terra de l&rsquo;&Agrave;tica, gran, de tronc robust, de fulles de color plata i del verd m&eacute;s bonic del m&oacute;n, i encara, per escreix, plen&iacute;ssim de fruits: l&rsquo;olivera. Com que l&rsquo;olivera &eacute;s el s&iacute;mbol de la pau, els d&eacute;us van determinar que la nova ciutat portaria el nom d&rsquo;Atenea i la tindria per protectora; la deessa es va posar molt contenta, per&ograve; no va perdonar al d&eacute;u del mar que li hagu&eacute;s plantat cara.
 El s&iacute;mbol de la divinitat &eacute;s l&rsquo;&ograve;liba, que tamb&eacute; fa cara de s&agrave;via, amb els seus grans ulls que hi veuen a les fosques. Sovint els poetes anomenen Atenea &laquo;ulls d&rsquo;&ograve;liba&raquo;, com una lloan&ccedil;a:
 &laquo;La d&rsquo;ulls d&rsquo;&ograve;liba, plena de seny i de cor indomable&raquo;
 En aquest vers es fan visibles els dos principals atributs de la protectora d&rsquo;Atenes: l&rsquo;acci&oacute; coratjosa &ndash;el cor indomable&ndash; i la reflexi&oacute; cara &ndash;plena de seny&ndash;. La dea no es va voler unir mai amb cap d&eacute;u ni amb cap home; per aix&ograve; era anomenada tamb&eacute; Parthenos, que vol dir verge, i d&rsquo;aqu&iacute; ve el nom del seu temple, el m&eacute;s fam&oacute;s i bell de Gr&egrave;cia, el Parten&oacute;.
 &iquest;Fem un viatge en el temps? Ens trobem a Atenes, al segle V abans de Crist. Des de la ciutat cap al tur&oacute; on hi ha els temples, l&rsquo;Acr&ograve;polis, puja una process&oacute; molt llu&iuml;da, acompanyada de m&uacute;sica de flautes i de c&iacute;tares. Una muni&oacute; de noies fa cam&iacute; cap al Parten&oacute; portant, enmig de flors, una t&uacute;nica preciosa que han teixit i brodat per a Atenea. Es tracta de les festes solemnes que se celebren cada quatre anys, les Panatenees. La t&uacute;nica &eacute;s per a la gran est&agrave;tua, obra de F&iacute;dias, que representa Atenea dreta, amb l&rsquo;&egrave;gida que li cobreix el pit feta d&rsquo;ivori, tota cisellada i incrustada d&rsquo;or. Tots els voltants del temple s&oacute;n plens de belles est&agrave;tues de marbre una mica acolorit.
 Ara baixem del tur&oacute;, i fixeu-vos en aquestes mules que pasturen entre l&rsquo;herba del prat, ombrejant per llorers i d&rsquo;alguna olivera. S&oacute;n les mules que van pujar tot el marbre, els carreus i la fusta per construir el Parten&oacute;. Els atenesos les han jubilat, i ara envelleixen en pau, perqu&egrave; els grecs no mataven mai els animals que havien treballat mentre podien fer-ho.
Relats de mitologia, M. &Agrave;ngels Anglada
<ol>
<li>
Numera el text de cinc en cinc l&iacute;nies.
</li>
<li>
Busca el significat de les paraules seg&uuml;ents:
</li>
</ol>
cuirassa:
ivori:
&ograve;liba:
cisellada:
<ol start="3">
<li>
On i quan passa la hist&ograve;ria? Existeix hui encara la ciutat d&rsquo;Atenes?
</li>
<li>
Indica quins en s&oacute;n els personatges principals i explica&rsquo;n algun dels atributs.
</li>
<li>
Busca qu&egrave; &eacute;s un mite. Per qu&egrave; diem que aquesta hist&ograve;ria &eacute;s un mite? Qu&egrave; ens vol transmetre la hist&ograve;ria?
</li>
<li>
Escriu un mite sobre la fundaci&oacute; de la teua localitat.
</li>
</ol>

Observacions i context

Activitat de comprensió i expressió escrita. Pot utilitzar-se per a l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura, d’Àmbit Sociolingüístic i de Cultura Clàssica.
Les primeres influències que va rebre Maria Àngels Anglada es poden trobar en les poetes de la tradició clàssica grega. De les lectures que fa de Safo, Erinna, Filenis, Corinna, Cleobulina, Telesil·la, Praxil·la o Mirtis, prové l’antologia de poetes gregues Les germanes de Safo (1983). S’incorpora a la literatura catalana amb la continuació del model novel·lístic propi de la primera meitat del segle XX, amb clars ressons de l’obra de Mercè Rodoreda o Virginia Woolf. Tanmateix, és durant l’explosió i normalització literària de les acaballes del franquisme, que tant Maria Àngels Anglada, com Montserrat Roig, Isabel-Clara Simó, Carme Riera, Maria Antònia Oliver, Antònia Vicens o Carme Miquel, entre altres autores, ofereixen una gran varietat estilística, especialment a l’hora d’incorporar humor i ironia a les seues obres.

Descripció

Mites. Comprensió lectora. Expressió escrita. Narrativa.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 5. EXPRESSIÓ ESCRITA I MULTIMODAL.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos