En primera persona

1. Llig aquest fragment de la novel·la Jonàs d’Isabel-Clara -Simó. 

Quan vaig conèixer en Jonàs encara no sabia que jo era homosexual. Em repenjava a la barana del ferri de Nova York, el que va a l'estàtua de la dama de cap foradat per on transiten l'assot del món, que són (som) els turistes. Feia uns minuts que mirava l'aigua marró amb pinzellades d'oli i que intentava esbrinar el nom d'una melodia que se m'havia ficat al cap –una fotesa, potser un jingle, o un desagradable tema d'algun desagradable musical–, quan en Jonàs es va posar a poc més d'un metre d'on era jo. Jo soc un tipus normal, que vol dir d'aquells que no criden l'atenció, que no són ni alts ni musculats, ni amb una forma de cap clàssica ni amb unes mans boniques. Jo soc una persona grisa, malgrat que em mortifica dir-m'ho en silenci a mi mateix, quan les teranyines del son enterboleixen les defenses. Aquell paio era tota una altra cosa. Per començar, duia barret, un d'aquells anomenats fedora, i tenia els cabells llargs, fins al lòbul de l'orella, uns cabells daurats foscos i aquella barba per afaitar que fa l'efecte que ha de ser punxeguda com l'esquena d'un eriçó; els ulls, encara no ho sabia, eren d'un blau profund. Portava botes i una jaqueta d'ant, envellida, d'aquella manera que tenen les jaquetes de dir que han trescat per la vida abans de rendir-se i anar a raure als cubells de roba per a pobres. 

Soc prou idiota per adonar-me, massa tard, que l'estava mirant atònit, amb la cara de plaer inconscient que provoquen les postes de sol o les cavalettes de les òperes. Va girar lleugerament el cap i em va fitar. Devia calibrar-me, els segons en què la sang em pujava a la cara i intentava desesperadament apartar-ne els ulls. 

–Em dic Jonàs. 

I aleshores va somriure. Tenia un dels incisius d'or, com si fos un vell. Aquella dent devia tenir una història. 

Un avió va esgarrapar el cel lletós i el ferri es va bressolar un instant, per recordar-nos que surem, que pesem i que la vida és un miracle fràgil. La dama de la llibertat s'acostava a nosaltres i les amples faldilles eren llargues i commovedores. Hi havia llumetes, flotant, arreplegant un raget de sol més enllà de l'illa. Jonàs era un bon nom i la meva engavanyadora timidesa se'n va anar amb les llumetes que atrapava l'aigua bruta i cansada. 

–Soc l'Àlex. 

Fragment de la novel·la Jonàs d’Isabel-Clara Simó 

2. Conta com va ser la coneixença d’alguna persona especial per a tu. Segueix els passos següents: 

- L’escrit ha de tenir entre 300 i 400 paraules.  

- Pot ser real o fictici.  

- Resumeix els components de la narració en fets (què va passar), persones/personatges (qui), espai (on) i temps (quan). 

- Estructura i organitza l’ordre temporals en el qual contaràs els fets. És a dir, una cosa és l’ordre cronològic i una altra l’ordre amb què has decidit contar-ho.  

- Estructura i organitza la inclusió d’elements no narratius, com per exemple les descripcions i els diàlegs (igual que a la història de Jonàs). 

- Abans de fer la versió definitiva, revisa les faltes ortogràfiques i morfosintàctiques. També és important que el text siga coherent i tinga bona cohesió i adequació.  

3. El text escrit a mà, cal passar-lo a ordinador i imprimir-lo. Per evitar, les incorreccions ortogràfiques, es pot servir el corrector ortogràfic i gramatical del programa Softcatalà, 01-05-2022 https://www.softcatala.org/corrector/