La descripció modernista

1. Llegim en veu alta el fragment de La Papallona de Narcís Oller i el fragment del conte L’enveja de Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català.

TEXT 1 

Sa figura ben proporcionada i no molt alta, com la dels nostres muntanyesos, revelava força i robustesa. El seu vestir senzill, la manera graciosament descuidada de portar el bolet i l'americana, li daven més aires d'artista que no pas d'estudiant de lleis. Una barba finíssima i rossenca adornava son rostre ovalat, suavitzant les dureses del relleu de ses faccions cantelludes de sàtir. Tenia el front bombat, i, molt sovint, sos cabells, caragolats i tossuts, se li despenjaven per ell com les corretjoles que engarlanden els penyals. Sos ulls, negres i expressius, com sos llavis, molsuts i elàstics, eren els més dòcils esclaus de son esperit. Quan s'enardia, aquells li flamejaven; quan suplicava, se li omplien de suau dolcesa. No mirava ni escoltava que no se li estarrufés o clogués el nas, talment com si, per a ell, el so, la llum, les mateixes idees, anessin carregats d'olors, o com si, per una extremada sensibilitat d'olfacte, se li estremís ja a les més insignificants vibracions de la matèria, a la simple modulació de la paraula. 

   La Papallona, Narcís Oller 

TEXT 2 

Entre les roentors d’aquella posta, que era un deliri de colors encesos, caminava serena, reposada, amb una majestat solemnial, com una gran deessa camperola. Son bust, rublert de saba, trontollava suaument, amb un ritme sever ple d’harmonia, com la d’un poema clàssic, i sota del gipó s’hi endevinava el pit dret i senser com un portent d’ivori, mentre a l’entorn del rostre, blanc i massís, a tall d’ametlla tendra, la cabellera, rossa -ros d’espiga madura-, li feia un nimbe d’or; i amb aire de corona d’un ufanós imperi, imperi fill de l’excelsitud de la matèria, diua sobre del cap una panera que no semblava d’esquerdalls de canya, sinó de llenques d’or entreteixides. Dins de la panereta resplendien, amb son esplet de vives coloraines, les primícies de la fruita novella, com un dolç Déu-vos-guard de primavera. 

“L’enveja”, Drames rurals, Caterina Albert 

2. Identifiquem i comentem  per parelles, les diferències que presenten les descripcions dels dos personatges.

3. Què distingeix una descripció realista d’una de modernista? Per a respondre a la pregunta, potser vos pot ajudar aquesta graella i omplir-la amb exemples dels fragments. Després, redacteu de forma argumentada la comparació dels dos fragments.