Representa un dels paradigmes del model de dona de lletres del segle XX d’abans de 1939 al nostre país, com ho serà també Carme Montoriol. Amb la seva obra segueix la tradició literària catalana escrita per dones que ve del segle XIX, com Maria Josepa Massanés i Dolors Monserdà. Coetània de Carme Karr, Palmira Ventós, Maria Antònia Salvà i Aurora Bertrana.
Cal destacar especialment la influència sobre les escriptores que, de Rodoreda a l'estricta contemporaneïtat, la consideren una mestra indiscutible.
A més d'escriptora, és recol·lectora i compiladora de cançons i rondalles populars. Ressuscita el contrapàs, antecedent de la sardana. Juntament amb la seva germana Amèlia i la mare d’ambdues, Dolors Paradís i Farré, va recollir unes cent cançons populars.
Caterina Albert i Paradís
(Víctor Català)
L’Escala 11-09-1869 ‖ L’Escala 27-01-1966
Period of activity: From 1898 until 1951
Geographical classification: Europe > Spain
Socio-cultural movements
Late modern period / Contemporary period > Cultural revivals and movements of the end of the 19th century > Catalan modernisme
Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Literature from the first third of the 20th century
Late modern period / Contemporary period > Musical movements since the end of the 19th century > Popular music > Folklore / Ethnic music
Groups by dedication
Writers > Poets
Writers > Story writers
Writers > Dramatists / Playwrights
Plastic, visual and performing artists > Painters
Plastic, visual and performing artists > Drawer (drawing)
Writers > in > Catalan
Context of feminine creation
Review
Caterina Albert va ser novel·lista, narradora, autora teatral, poeta i col·laboradora literària en la revista modernista Joventut (1900-1906). Amb la seva obra continua la tradició literària catalana escrita per una dona, encara que, com altres escriptores europees de l'època, amaga la seva identitat sota el pseudònim masculí de Víctor Català. Tot i que pretén dedicar-se al teatre, es decanta a escriure narrativa breu i novel·la, gèneres en els quals obté un reconeixement immediat i que han marcat decisivament l'evolució de la narrativa catalana del segle XX; a més a més, el subgènere narratiu "drama rural" pren el nom d'una de les seues obres. Presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1917 i va ser la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'any 1923.
Justifications
Biography
Era filla d'una acomodada família de propietaris rurals i fou el seu pare qui estimulà les seves afeccions artístiques. Però aquesta dèria que mantingué encesa tota la vida prové de la seva àvia, Caterina Farrés, qui li va transmetre molts coneixements i una gran riquesa cultural basada en el saber popular. Prompte comença a pintar i a escriure. Se subscriu a revista La Renaixença, on publicà "Parricidi" —narració inclosa en els Drames rurals— a l'edat de catorze anys.
Es dona a conèixer amb el monòleg teatral La infanticida que és distingit als Jocs Florals d'Olot el 1898 amb gran escàndol per les temàtiques tractades, com ara relacions amoroses extramatrimonials, la violència dins de l'àmbit familiar o les dures condicions de vida de les dones en l'àmbit rural.
El 1902 publica Drames rurals, ja dins el Modernisme, un recull de relats amb dibuixos fets per la mateixa autora que constitueix la seva irrupció a la narrativa catalana. Tingué tant d’èxit i reconeixement que, durant anys, aquest títol, drames rurals, designà el gènere breu de temàtica rural i acció violenta. Li seguiren Ombrívoles (1904), Caires vius (1907)
La seua novel·la Solitud (1905), considerada una obra mestra, recerca la individualitat, i de la possibilitat d'assolir una existència separada i lliure per a la dona. La novel·la ha esdevingut un text clàssic de la narrativa catalana i ha estat traduïda a set llengües, fins i tot se n'ha fet una versió teatral (1954) i dues adaptacions cinematogràfiques.
Tot i que finalment va descobrir la seva identitat, Caterina Albert sempre intenta que es diferencie la seua vida personal de la literària. Amb el nom de Víctor Català preserva la seva intimitat. Una actitud coincident amb altres grans escriptores del segle XIX europeu com Amandine Aurore Lucile Dupin (George Sand) i Cecilia Bohl de Faber (Fernán Caballero).
Des del principi, la temàtica recurrent entorn de la dona i el món rural traspua una visió amarga de l'individu i la societat, lluny d'idealitzacions bucòliques. Combina el determinisme naturalista amb una concepció simbòlica d'un fatalisme que engloba i domina el sentit de la vida humana. La infanticida, que ja recollia aquests trets, ha estat considerada un antecedent de Solitud.
En tota l'obra de Caterina Albert sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe. En aquest sentit, els temes que inaugura són: l'expressió del desig femení, la crítica a la institució del matrimoni, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud o la vellesa. Té plena consciència del que pretén i aquest fet, juntament amb els pròlegs que encapçalen els reculls, dona idea d'una autora sagaç, independent i plenament innovadora.
Va ser col·laboradora literària en la revista modernista Joventut (1900-1906), va presidir els Jocs Florals de Barcelona el 1917 i va ser la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, l'any 1923.
Works
Catalan
NOVEL·LA
(1905). Solitud. Barcelona: Joventut.
(1926). Un film (3.000 metres). Barcelona. Llibreria Catalònia, 3 vols. Narrativa breu.
NARRATIVA
(1902). Drames rurals. Barcelona: Tipografia L'Avenç.
(1904). Ombrívoles. Barcelona: Tipografia L'Avenç.
(1907). Caires vius. Barcelona: Joventut.
(1917). El calvari d'en Mitus. Barcelona: Impr. Ràfols.
(1917). Giselda. Barcelona: Impr. Ràfols.
(1920). La Mare Balena. Barcelona: Catalana.
(1923). Nostramo. Barcelona: L'Avenç Gràfic.
(1924). Els centaures. Barcelona: L'Avenç Gràfic.
(1924). El carcanyol. Barcelona: L'Avenç Gràfic.
(1928). Marines. Barcelona: Les Ales Esteses.
(1930). Contrallums. Barcelona: Gost.
(1944). Retablo. Barcelona: Ediciones Mediterráneas.
(1946). Mosaic (III). Impressions literàries sobre temes domèstics. Barcelona: Dalmau Poesia.
(1946). Encunys [Inèdit].
(1950). Vida mòlta. Barcelona: Selecta, (2a ed., 1987).
(1951). Jubileu. Barcelona: Selecta.
(1981). Contes diversos [pròleg i selecció de Núria Nardi]. Barcelona: Laia.
(1993). Contes [edició escolar amb anotacions de Núria Nardi]. Barcelona: Bruño.
(1995). Cendres i altres contes [pròleg i selecció de Lluïsa Julià]. Barcelona: Pirene.
(2017). De foc i de sang. Barcelona: Club Editor.
(2018). Tots els contes. Barcelona: Club Editor, vol. 1.
(2018). Tots els contes. Barcelona: Club Editor, vol. 2.
(2019). Tots els contes. Barcelona: Club Editor, vol. 3.
POESIA
(1901). El cant dels mesos. Barcelona: Tipografia L'Avenç.
(1905). Llibre blanc, policromi, tríptic. Barcelona: Ilustració Catalana.
(1920). Poesies i «La tieta». Barcelona: Ilustració Catalana.
(1918). Llibre blanc. Policromi-tríptic. Girona: Edicions Vitel·la.
TEATRE
(1901). 4 monòlegs en vers. Barcelona: Tipografia L'Avenç.
(1967). Teatre inèdit. Tàrrega: F. Camps Calmet.
(1984). La infanticida i altres textos [pròleg i selecció d'Helena Alvarado]. Barcelona: La Sal.
(2017). De foc i de sang. Barcelona: Club Editor.
DISCURSOS
(1917). "De civisme i de civilitat". Jocs Florals. Barcelona.
(1923). "Discursos llegits en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepció pública de Víctor Català el día 14 de enero de 1923". Barcelona: Impr. Atlas Geográfico.
Bibliography
Albert, Lluís (2012). Víctor Català. Una biografia insòlita. Figueres: Brau.
Arteaga Iriarte, M. Elisa (1995). Estudio de la narrativa de Grazia Deledda. Aproximación comparativa a las obras de Emilia Pardo Bazán y Víctor Català [tesi doctoral]. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.
Bartrina, Francesca (2001). Caterina Albert/Víctor Català. La voluptuositat de l’escriptura. Vic: Eumo Editorial.
Casacuberta, Margarida; Rius, Lluís (1988). Els Jocs Florals d'Olot (1890-1921). Olot: Editora de Batet.
Casacuberta, Margarida (2019). Víctor Català, l’escriptora emmascarada. Barcelona: L'Avenç, 2019.
Castellanos, Jordi (1977). "Dotze cartes de Víctor Català a Tomàs Roig i Llop", Els Marges, núm. 11, pp. 73-89.
Càtedra Víctor Català d'estudis sobre el Modernisme. Universitat de Girona, (18-03-2022), <https://www.udg.edu/ca/catedres/victor-catala>
"Caterina Albert (Víctor Català)1869-1966". Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, (18-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/albertc>
"Caterina Albert i Paradís". Enciclopèdia.cat, (18-03-2022), <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0001810.xml>
Ciurana, Montserrat (1972). Aportacions a l'estudi de Víctor Català, Unes cartes inèdites [tesi de llicenciatura]. Universitat de Barcelona.
Layola i Pallerols, Adrià. (21-01-2021). "Caterina Albert i Victor Català". Vibrant, (18-03-2022), <https://historiavibrant.cat/caterina-albert-i-victor-catala/>
Muñoz i Pairet, Irene (ed.) (2005). Epistolari de Víctor Català. Girona: CCG Edicions.
Didactic approach
En l'assignatura de Valencià: Llengua i Literatura es pot incloure a:
- 4t d’ESO es pot treballar al bloc d'Educació Literària.
- 1r i 2n podem treballar la seua poesia i el seu teatre.
Es pot incloure l’autora en l’assignatura de Música, ja que ressuscita el contrapàs, antecedent de la sardana; també per les cançons populars que en va recollir, unes cent.
Es pot incloure l’autora en l’assignatura d’Educació Plàstica i Visual. La imatge que il·lustra aquesta fitxa és un autoretrat de la mateixa escriptora.