Reseña
Fúlvia va ser l'esposa de Publi Clodi, de Gai Escriboni Curió i de Marc Antoni. Va ser coneguda per la seua ambició política i la influència que va exercir sobre els seus marits. Les fonts i la historiografia ens han transmés la imatge d'una dona cobejosa, arrogant i assassina. Fúlvia representa, en l’època tardorepublicana, l'estereotip de matrona malvada, l'antítesi dels valors de la matrona romana.
Actividades
Inglés
Español
Catalán
Justificaciones
- Va abandonar les labors assignades socialment a les matrones de la seua època i va exercir com a esposa governant, defensant els interessos polítics i de govern dels seus marits.
- Va reunir huit legions a Itàlia per a lluitar pels drets de Marc Antoni contra Octavià, mostrant la seua habilitat per a organitzar campanyes militars.
- Possiblement va ser la primera dona no mitològica que aparegué retratada en les monedes romanes.
Biografía
Són nombroses les fonts coetànies a Fúlvia que l'esmenten: els discursos de Ciceró al·lusius a ella i als seus marits, les referències en l'obra de Corneli Nepot, un epigrama conservat en l'obra de Marcial i les inscripcions en els projectils de la guerra de Perusa. Autors posteriors com Plutarc, Apià i Dió també recullen notícies d'ella.
… i va prendre per esposa Fúlvia, que havia estat casada abans amb el demagog Clodi. Aquella era una dona que no circumscrivia els seus pensaments a les simples faenes de casa, com cardar la llana, ni es veia digna d'amansir un simple ciutadà, sinó que tenia designat casar-se amb un governant al qual volia governar i un capità disposat a ser capitanejat…
Plutarc (2009). Vides paral·leles, Ant.10,5-6, BCG-379 (p.134).
Fulvia Flacca Bambalia provenia d'una família noble, era filla de Marc Fulvi Bambalió i neta, per part de mare, de Gai Semproni Tudità. El més probable és que nasquera en Tusculum, entre els anys 84 aC i 70 aC.
Fúlvia va ser una personalitat influent en la vida pública i política de Roma, però la seua carrera es veurà impulsada, sobretot, amb la mort del seu primer marit, Publi Clodi, assassinat l'any 52 aC pel seu rival polític, Miló. Vídua, amb un fill i una filla, va despertar la ira de la multitud públicament, mostrant el cadàver de Clodi i lamentant-se dramàticament sobre ell.
L'any 51 aC, es casà amb un altre polític, Gai Escriboni Curió, un jove prometedor d'una família consular, que va ser assassinat en Numídia mentre lluitava per a César a Àfrica
Cap a l'any 46 aC, Fúlvia es va casar amb Marc Antoni, cònsol juntament amb César l'any 44 aC, amb el qual viuria unes altres de les fites de la seua carrera política. En passar Marc Antoni molt de temps fora de Roma, era Fúlvia qui, com a persona de confiança, portava els assumptes del govern, defensava els seus interessos polítics i personals i administrava el seu patrimoni: era una esposa governant. Va defensar el seu marit desplegant els seus coneixements jurídics quan alguns senadors, després de la derrota en Mutina (Mòdena), van voler declarar Marc Antoni enemic públic.
L'any 41 aC va marcar l'auge de la seua influència en la societat romana: Luci Antoni, germà de Marc Antoni, exercia el consolat, encara que les fonts esmenten Fúlvia com l'autèntica detentora del poder que tenia Luci com un titella. En nom del seu marit, va arribar a enfrontar-se amb Octavià i, manejant a Luci, va aconseguir que, a la fi de l'any 41, la crisi desembocara en un conflicte militar. Luci va reunir les seues tropes en Preneste i va fortificar la ciutat de Perusa que, després de dos mesos de setge, es va rendir per la fam l'any 40 aC. Fúlvia va fugir de Preneste a Grècia, on va morir d'una malaltia desconeguda, sempre entregada a la carrera del seu marit. Algunes fonts relaten que va emmalaltir de dolor pels desdenys que rebia d’Antoni i per la relació d’aquest amb Cleòpatra.
Fúlvia és un personatge històric que resulta difícil de conéixer perquè la documentació que posseïm d'ella són testimoniatges parcials i està plena de judicis morals. Si Fúlvia era una dona impulsada per la seua ambició personal, que utilitzava els seus matrimonis per a aconseguir estatus i poder, o si va ser víctima d'una campanya de difamació, continua sent un tema de debat i de solució controvertida.
Bibliografía
-Badía, Félix (2019), «Cinco mujeres de Roma, según Mary Beard», en La Vanguardia, (consultat el 10/11/2021). <https://www.lavanguardia.com/historiayvida/20191102/471300623632/mujeres-roma-mary-beard-livia.html >
-Dión Casio, Historia romana, Madrid, BCG-393, pág.80. Traducció de Juan Pedro Oliver Segura.
-Elejalde Martins, Oriana (2017), La mujer en las profesiones jurídicas y la vida pública: de Roma a nuestros días. Grau en Dret, Facultat de Dret de la Universidat del País Basc, pp. 5-20.
-López Pérez, Mercedes (2017), «Fulvia Flacca Bambalia, la primera mujer al servicio del poder en Roma, o la creación de un personaje literario», Mujer y poder en la Antigua Roma. Actes del XV Col·loqui de la Asociación Interdisciplinar de Estudios Romanos, Madrid, Signifer libros, pp.85-101.
-Plutarc (2009), Vides paral·leles, Ant.10,5-6, BCG-379, pág.134.
-Pomeroy, Sarah B (1987), Diosas, rameras, esposas y esclavas. Mujeres en la Antigüedad Clásica. Madrid, Akal, pp. 178,197; 208-209.
-Rosado Martín, María Concepción (2009), Las mujeres de la nobilitas romana (44-30 a.C.). Màster en Estudis de gènere i polítiques d'igualtat. Universidat de Salamanca.
-Sanz, Javier (2017), «Fulvia Bambalia, la mujer que manejó los hilos de Roma y la primera que apareció en una moneda», en Historias de la Historia, (consultat el 10/11/2021). <https://historiasdelahistoria.com/2017/04/03/fulvia-bambalia-la-mujer-manejo-los-hilos-roma-la-primera-aparecio-una-moneda>
Enfoque Didáctico
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.
-Llatí 4t ESO: Bloc El present de la civilització llatina.
-Llatí Batxillerat: Bloc L'Antiga Roma.
-Història 1r ESO: Bloc Societats i territoris, en referència a Roma.
Documentos
