Remeis casolans

Llegim en veu alta un fragment de la carta 75 d’Estefania de Requesens, filla d’Hipòlita Roís de Liori amb qui mantingué una intensa correspondència i un fort lligam, tot i la distància entre les dues que no paraven de viatjar entre Barcelona, Madrid, València… De les 102 cartes conservades, escrites entre 1533 i 1540, la majoria estan escrites en llengua catalana. Representen una crònica en primera persona dels fets històrics i un testimoni de la llengua del segle XVI.  

A continuació iniciarem un debat atenent a les següents qüestions: 

1. Sabeu què és una epístola? Busqueu informació.
2. Penseu que la relació epistolar era important en determinades èpoques de la nostra història?
3. Indiqueu el tema del fragment de la carta en una línia.
4. Resumiu oralment el contingut de la carta.

Molt egrègia senyora: 

Vui ha vuit dies que rebí dos lletres de vostra senyoria: del darrer octubre i de dos d'aquest, i la darrera de mà de vostra senyoria, que fou per a mi singular i cordial, segons ab lo cuidado que jo esperava... I vostra senyoria no escriga de sa mà fins que ho puga fer sens rebre ninguna fatiga, que jo'm contentaré en veure alguns renglons, puix conec la manera de son ordenar tan bé com sa pròpia lletra. De la tos estic ab molta ànsia per ser cosa que cruix molt senyaladament a persona flaca. No sé si seria bo pendre aquells ous del dia ab oli d'ametlles dolces i sucre que vostra senyoria sol aconsellar a altres persones per a mal de pits i tos. I també, si la febre és passada, los caldos de peu de moltó, que a mi'm feren gran bé com tenia aquella tos que escopia sang.  

Si a vostra senyoria li par que li ha d'aprofitar, la suplique ho mane fer, puix d'ella tinc jo estes receptes i altres, de les quals me so aprofitada ací aconsellant-ho als que'm paria que n'havien menester, i així són entrats en fuga los meus caldos i potatges de malalts, que casi tots temps ne fan en ma casa. I, segons la pressa que tenia, m'és estat forçat a mostrar-ho per no tenir tantes coses en què entendre. I encara mai vague d'estes coses, i cada volta que pense que a tots serveix en açò sinó vostra senyoria, me'm par que un punyal me travessa lo cor… 

És de Valladolid, a XXI de novembre 

De vostra senyoria major servidora i més obedient filla que les mans li desitja besar com la vida. 

GUISADO, Maite (1987). Cartes íntimes d’una dama catalana del s. XVI. Epistolari a la seva mare la comtessa de Palamós, Estefania de Requesens. La Sal. Edicions de les dones,  Carta 75. Barcelona.

02-04-2022 http://www.cdp.udl.cat/coeducacio/index.php/ca/parlen-les-dones/sabers-de-les-dones/63-document-6-estefania-de-requesens