Isabel de Villena i Quim Monzó: còmplices

L’abadessa valenciana Isabel de Villena va escriure al segle XV l’obra Vita Christi on explicava la vida de Crist donant molta importància a les dones que el van acompanyar des del seu naixement fins a la seua mort. Un dels fragments d’aquesta obra relata l’Anunciació, és a dir, el moment en què l’arcàngel Gabriel li comunica a Maria que serà la Mare de Déu. L’escriptor Quim Monzó (Barcelona, 1952) també recrea aquest episodi al seu conte “La sang del mes que ve” (2008). Ara, respon les preguntes següents: 

1. Numera les línies dels textos de cinc en cinc.
2. Prepareu i feu una lectura dramatitzada dels textos. Recordeu que la lectura en veu alta requereix una pronunciació acurada i una projecció de la veu alta i clara.
3. Per parelles, comenteu què significa el títol “La sang del mes que ve”.
4. Per parelles, anoteu en aquest organitzador gràfic les característiques dels dos textos, les diferències i les similituds que hi trobeu. Després, redacteu breument les vostres conclusions.  

         5. En gran grup, exposeu les vostres conclusions. Coincidiu amb les altres parelles? 

TEXT 1 

Capítol XXIII. Com el missatger Gabriel suplicà la senyora de part de la natura humana perquè prestara consentiment i la seua mercé volgué saber com es faria que ella concebera verge. 

I veient el missatger animós que la senyora no responia, li va dir:  

—Oh, piadosa senyora! No sentiu el crit de natura humana? Tingueu mercé, que en la vostra mà està la seua salut. Suplicant-vos, senyora, tingueu mercé de la seua generació i que us plaga curar la infimitat i la seua cruel malaltia i llevar d’ell el dolor i agonia del seu cos per a convertir-lo en el dol i la tristor de tots ells en goig i alegria. Oh, senyora! Useu la clemència, perquè teniu el poder.  

I la prudentíssima senyora, quan escoltà el missatger divinal, no dubtant en res del que li era dit, volent-se informar de la manera que concebria, digué a l’àngel: 

—Oh, missatger gloriós! Com es farà esta faena? perquè jo, moguda per la inspiració divinal, he fet vot de virginitat amb voluntat deliberada de no gitar-me amb cap home. 

—Oh, puríssima senyora! Estigueu certa que tal vos vol aquell Senyor que per esposa vos ha elegit: Mare sereu, senyora, del seu Fill, sens rompre virginitat. D’aquesta singular dignitat, vostra mercé es pot alegrar, perquè tindreu un goig inestimable, trobant-vos mare i verge d’excel·lent puritat. Car aquell clement Senyor qui ha fet la verga seca llançar fulles i fruit, aquell mateix farà que vostra senyoria, qui sou filla de David, sense sement engendrareu. Aquesta obra tan excel·lent, senyora, no s’ha de fer per via humana, sabeu com? Restareu prenyada de l’esperit sant abrigant-vos i sereu mare del fill de Déu sense mai perdre la vostra virginitat excel·lent.  

Font: De Villena, Isabel; Escartí, J. V. (Ed.) (2011). Vita Christi. València: Institució Alfons el Magnànim (text adaptat) 

TEXT 2 

La sang del mes que ve 

Durant el regnat del bon rei Herodes viu a l’aspre poble de Natzaret una dona anomenada Maria, casada amb un fuster afable, en Josep.  

Un matí magnífic de primavera, l’arcàngel Gabriel visita la dona i li diu: «Déu t'ha concedit la seva gràcia, Maria; el Senyor és amb tu». 

Les paraules de l’alat l’atorrollen. ¿Per què saluda amb tant de protocol? L’arcàngel parla: «Déu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús». 

A la Maria li costa d’entendre què vol dir i per això l’arcàngel l’hi repeteix: «Cap por, Maria. Déu t’ha concedit la gràcia d’un fill; li diràs Jesús». 

Però la Maria s’hi nega en rodó. «¿Com que no?», es desconcerta l’arcàngel. La Maria no es fa enrere: «Ni parlar-ne. No hi estic d’acord. No tindré aquest fill». 

Font: Monzó, Quim (2008). “La sang del mes que ve” dins de Mil cretins. Barcelona: Quaderns Crema.