Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Activitat

Isabel de Villena i Quim Monzó: còmplices

Personatges:

Tema: Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos narratius (Participar activament i respectuosa en converses, discussions i deliberacions).

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 3r ESO > Educació literària

Enunciat

Observacions i context

  • Les preguntes es poden resoldre en gran grup per a fomentar la reflexió de tot l’alumnat en un espai obert per a les preguntes, dubtes i pensaments que vulguen compartir amb la resta de l’alumnat. 
  • L’autora va tindre una infància envoltada de llibres i d’estímuls intel·lectuals. Relacionada amb la reina Maria de Castella i Lancaster (tia i tutora), va ser contemporània de Tecla de Borja i d’Isabel Suaris. Aldonça de Montsoriu, que va succeir Villena en el càrrec d’abadessa, va publicar el seu manuscrit anys després que morira. La reina Isabel I de Castella (dita la Catòlica) va impulsar una de les reedicions del seu Vita Christi (en català). De la mateixa manera que Teresa de Cartagena (c. 1425) -considerada la primera escriptora mística en llengua castellana i predecessora de Teresa de Jesús-, Isabel de Villena va defensar la dignitat de les dones.  
  • La seua obra entronca amb l’obra i la tasca de sor Juana Inés de la Cruz (c. 1651-1695), María de Zayas (1590-1661) o Ana Caro de Mallén (1590-1646) en castellà; les italianes Laura Cereta (1469-1499), Isotta Nogarola (1418-1466) o Moderata Fonte (1555-1592), autores de cartes; les franceses Marie de Gournay (1565-1645), Gabrielle Suchon (1632-1703) o la poeta Louise Labé (1525-1566); o l’anglesa Mary Astell (1666-1731).  
  • A més, cal dir que a diferència de la mirada patriarcal de la majoria d’aquestes vides de Crist, el text de Villena planteja l’episodi no com una anunciació, sinó com una petició de l’àngel Gabriel a Maria. No hi ha una submissió d’aquesta cap a la jerarquia divinal, i, per tant, no s’utilitza el cos de Maria per a enviar a Jesús a la Terra. Es té, doncs, molt en compte l’opinió de Maria, que vol conservar la seua virginitat a tot preu. 
  • Aquesta fitxa enllaça amb “l’Anunciació d’Isabel de Villena”. 

 

 

Descripció

Exercici de comprensió lectora sobre un dels episodis més significatius en la tradició cristiana: l’Anunciació. Es tracta d’un fragment de la Vita Christi d’Isabel de Villena en què s’observa el tracte respectuós que rep la dona, fent palés que es tracta d’un pacte i no d’una imposició, com sovint apareix en la tradició androcèntrica. 

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos