Activitat

Isabel de Villena i Quim Monzó: còmplices

Personatges:

Tema: Ús i aplicació d’estratègies de comprensió lectora, especialment en textos narratius (Participar activament i respectuosa en converses, discussions i deliberacions).

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 3r ESO > Educació literària

Enunciat


L’abadessa valenciana Isabel de Villena va escriure al segle XV l’obra Vita Christi on explicava la vida de Crist donant molta importància a les dones que el van acompanyar des del seu naixement fins a la seua mort. Un dels fragments d’aquesta obra relata l’Anunciació, és a dir, el moment en què l’arcàngel Gabriel li comunica a Maria que serà la Mare de Déu. L’escriptor Quim Monzó (Barcelona, 1952) també recrea aquest episodi al seu conte “La sang del mes que ve” (2008). Ara, respon les preguntes següents: 

  1. Numera les línies dels textos de cinc en cinc.
  2. Prepareu i feu una lectura dramatitzada dels textos. Recordeu que la lectura en veu alta requereix una pronunciació acurada i una projecció de la veu alta i clara.
  3. Per parelles, comenteu què significa el títol “La sang del mes que ve”.
  4. Per parelles, anoteu en aquest organitzador gràfic les característiques dels dos textos, les diferències i les similituds que hi trobeu. Després, redacteu breument les vostres conclusions.  

 

Característiques Text 1 

Característiques Text 2 

  

 

En què s’assemblen? 

 

En què es diferencien? 

  

 

Conclusions 

 

 

         5. En gran grup, exposeu les vostres conclusions. Coincidiu amb les altres parelles? 

 

TEXT 1 

 

Capítol XXIII. Com el missatger Gabriel suplicà la senyora de part de la natura humana perquè prestara consentiment i la seua mercé volgué saber com es faria que ella concebera verge. 

 

I veient el missatger animós que la senyora no responia, li va dir:  

—Oh, piadosa senyora! No sentiu el crit de natura humana? Tingueu mercé, que en la vostra mà està la seua salut. Suplicant-vos, senyora, tingueu mercé de la seua generació i que us plaga curar la infimitat i la seua cruel malaltia i llevar d’ell el dolor i agonia del seu cos per a convertir-lo en el dol i la tristor de tots ells en goig i alegria. Oh, senyora! Useu la clemència, perquè teniu el poder.  

I la prudentíssima senyora, quan escoltà el missatger divinal, no dubtant en res del que li era dit, volent-se informar de la manera que concebria, digué a l’àngel: 

—Oh, missatger gloriós! Com es farà esta faena? perquè jo, moguda per la inspiració divinal, he fet vot de virginitat amb voluntat deliberada de no gitar-me amb cap home. 

—Oh, puríssima senyora! Estigueu certa que tal vos vol aquell Senyor que per esposa vos ha elegit: Mare sereu, senyora, del seu Fill, sens rompre virginitat. D’aquesta singular dignitat, vostra mercé es pot alegrar, perquè tindreu un goig inestimable, trobant-vos mare i verge d’excel·lent puritat. Car aquell clement Senyor qui ha fet la verga seca llançar fulles i fruit, aquell mateix farà que vostra senyoria, qui sou filla de David, sense sement engendrareu. Aquesta obra tan excel·lent, senyora, no s’ha de fer per via humana, sabeu com? Restareu prenyada de l’esperit sant abrigant-vos i sereu mare del fill de Déu sense mai perdre la vostra virginitat excel·lent.  

Font: De Villena, Isabel; Escartí, J. V. (Ed.) (2011). Vita Christi. València: Institució Alfons el Magnànim (text adaptat) 

 

TEXT 2 

La sang del mes que ve 

Durant el regnat del bon rei Herodes viu a l’aspre poble de Natzaret una dona anomenada Maria, casada amb un fuster afable, en Josep.  

Un matí magnífic de primavera, l’arcàngel Gabriel visita la dona i li diu: «Déu t'ha concedit la seva gràcia, Maria; el Senyor és amb tu». 

Les paraules de l’alat l’atorrollen. ¿Per què saluda amb tant de protocol? L’arcàngel parla: «Déu ha decidit que tindràs un fill; li diràs Jesús». 

A la Maria li costa d’entendre què vol dir i per això l’arcàngel l’hi repeteix: «Cap por, Maria. Déu t’ha concedit la gràcia d’un fill; li diràs Jesús». 

Però la Maria s’hi nega en rodó. «¿Com que no?», es desconcerta l’arcàngel. La Maria no es fa enrere: «Ni parlar-ne. No hi estic d’acord. No tindré aquest fill». 

 

Font: Monzó, Quim (2008). “La sang del mes que ve” dins de Mil cretins. Barcelona: Quaderns Crema.  

Observacions i context

  • Les preguntes es poden resoldre en gran grup per a fomentar la reflexió de tot l’alumnat en un espai obert per a les preguntes, dubtes i pensaments que vulguen compartir amb la resta de l’alumnat. 
  • L’autora va tindre una infància envoltada de llibres i d’estímuls intel·lectuals. Relacionada amb la reina Maria de Castella i Lancaster (tia i tutora), va ser contemporània de Tecla de Borja i d’Isabel Suaris. Aldonça de Montsoriu, que va succeir Villena en el càrrec d’abadessa, va publicar el seu manuscrit anys després que morira. La reina Isabel I de Castella (dita la Catòlica) va impulsar una de les reedicions del seu Vita Christi (en català). De la mateixa manera que Teresa de Cartagena (c. 1425) -considerada la primera escriptora mística en llengua castellana i predecessora de Teresa de Jesús-, Isabel de Villena va defensar la dignitat de les dones.  
  • La seua obra entronca amb l’obra i la tasca de sor Juana Inés de la Cruz (c. 1651-1695), María de Zayas (1590-1661) o Ana Caro de Mallén (1590-1646) en castellà; les italianes Laura Cereta (1469-1499), Isotta Nogarola (1418-1466) o Moderata Fonte (1555-1592), autores de cartes; les franceses Marie de Gournay (1565-1645), Gabrielle Suchon (1632-1703) o la poeta Louise Labé (1525-1566); o l’anglesa Mary Astell (1666-1731).  
  • A més, cal dir que a diferència de la mirada patriarcal de la majoria d’aquestes vides de Crist, el text de Villena planteja l’episodi no com una anunciació, sinó com una petició de l’àngel Gabriel a Maria. No hi ha una submissió d’aquesta cap a la jerarquia divinal, i, per tant, no s’utilitza el cos de Maria per a enviar a Jesús a la Terra. Es té, doncs, molt en compte l’opinió de Maria, que vol conservar la seua virginitat a tot preu. 
  • Aquesta fitxa enllaça amb “l’Anunciació d’Isabel de Villena”. 

 

 

Descripció

Exercici de comprensió lectora sobre un dels episodis més significatius en la tradició cristiana: l’Anunciació. Es tracta d’un fragment de la Vita Christi d’Isabel de Villena en què s’observa el tracte respectuós que rep la dona, fent palés que es tracta d’un pacte i no d’una imposició, com sovint apareix en la tradició androcèntrica. 

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos