Ressenya
Escriptora, abadessa i figura intel·lectual del Segle d'Or valencià. La seua obra, Vita Christi, constitueix una revisió de la història sagrada a partir de la genealogia femenina de Crist i va tindre una gran influència posterior. És un dels llibres de referència d’aquest període i va tindre més èxit editorial que el Tirant lo Blanch. S’emmarca en la Querella de les dones, un moviment que des de l'Edat Mitjana fins al XVIII va reivindicar la dignificació femenina i el dret de les dones a l’educació i la cultura. Té un gran valor literari pel seu estil elevat basat en les normes de la retòrica.
Justificacions
- Vita Christi és una de les grans obres de la literatura catalana del Segle d’Or, la més destacada d’autoria femenina.
- Reivindica la dignitat femenina a partir de les dones de la genealogia de Jesús.
- Es considera que l’obra fa una aportació destacada de defensa de les dones en un context de misogínia, i s’emmarca dintre de la Querella de les dones, en la península Ibèrica.
- Valor literari: estil elevat basat en les normes de la retòrica.
- El Vita Christi va tindre més èxit editorial que el Tirant lo Blanch.
Biografia
Isabel de Villena (València, 1430-1490) és una de les primeres escriptores en català. Educada en la cort de Maria de Castella, als quinze anys va ingressar en el convent de la Trinitat de València, del qual va esdevenir abadessa. Mentre va ocupar aquest càrrec, i amb la finalitat d’instruir les monges del convent, va escriure l’obra per la qual és coneguda, la Vita Christi, una vida de Crist que té la particularitat d’estar explicada des del punt de vista de les dones que convivien amb el personatge protagonista, sobretot la Mare de Déu. Té u gran valor literari pel seu estil elevat, basat en les normes de la retórica.
A més de l’obra literària, sor Isabel va treballar per engrandir el convent, particularment la biblioteca, que va arribar a ser de les més importants de l’època. La seua vàlua intel·lectual es fa palesa, a més, en el fet que es relacionava amb personatges destacats del món de la cultura i la política.
Va morir als 60 anys, de pesta, sense haver publicat la seua obra, que veié la llum el 22 d’agost del 1497, gràcies a la tenacitat de sor Aldonça de Montsoriu, que la va succeir en el càrrec i que es va encarregar de la tasca.
L’obra per la qual coneixem Isabel de Villena destaca pel seu caràcter exegètic, ja que la va redactar pensant en les religioses del seu convent, com una revisió de les Sagrades Escriptures, i presenta les dones que hi apareixen des d’un punt de vista reparador, començant per Eva, que lluny de ser presentada com a responsable del pecat original, apareix com a propera a la Mare de Déu, amb qui es compromet en la restauració de l’ordre trencat al paradís.
La Vita Christi, que forma part de la Querella de les dones, trasllada el focus des de Crist fins a les dones que l’envoltaven, especialment a sa mare, Maria, que esdevé l’autèntica protagonista del text (i que fins i tot ’acorda els termes del seu embaràs amb Déu…. ), però també a santa Anna, Maria Magdalena i moltes altres.
A l’obra, amerada com s’ha dit més amunt d’una clara intenció didàctica, i adreçada principalment a les monges del convent de la Trinitat, es descriu el cel com si fora una cort, en la qual Jesús rep el tractament de Sa Magestat. El text alterna narració biogràfica i ficcions al·legòriques, en una selecció personal de l’autora dels relats evangèlics que recrea, sobretot, la infància, la passió i la mort de Crist. Sor Isabel diu de la seua obra que està escrita “en romanç” (en referència al català), i recorre sovint a descripcions detallades d’objectes i accions, imatges conceptuals, hipèrboles, exclamacions, ús de diminutius (sobretot en els capítols on es parla de la infància de Jesús), totes característiques que s'adiuen amb l’objectiu de buscar la identificació amb les lectores (i els lectors).
Consta de 291 capítols, amb sis nuclis temàtics: naixement i infància de la Mare de Déu; inici del procés de la Redempció; naixement i infància de Jesús; vida pública, passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist; vida de Maria després de l’ascensió del seu Fill, i mort d’aquesta o Assumpció.
És una de les grans obres de la literatura catalana del Segle d’Or, la més destacada d’autoria femenina i va tindre més èxit editorial que el Tirant lo Blanch.
Obres
Català
Vita Christi: inacabada a causa de la mort de l’autora, va ser editada per primera vegada el 1497, per Aldonça de Montsoriu, que la va succeir com a abadessa del convent de la Trinitat. Més endavant va ser editada de nou per Lope de Roca a València, el 1513 de nou a València i el 1527 a Barcelona (amb xilografies). Se’n conserva un manuscrit, amb el nom Tractat de la Passió, que conté els capítols 142-228 de la Vita Christi en forma de sermó i que podria ser el nucli d’on va germinar, per amplificació, la resta del llibre. Visionat d’exemplar de la 3a impressió de l’obra: Universitat de València, Biblioteca històrica, (18-03-2022),<https://weblioteca.uv.es/cgi/view.pl?sesion=202112192028018419&source=uv_im_23173577450006258&div=5&mini=1&mend=60>
Cortés Escrivà, Josepa; Mandingorra Llavata, Mª Luz; Pons Alós, Vicent (2019). “Aquestes són les obres que yo, sor Ysabel de Billena, é fetes en aquest monestir”. Notes autògrafes de sor Isabel de Villena. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Bibliografia
Alemany Ferrer, R. (2012). «Una visión filógina de Eva y María Magdalena». Revista de Filologia Cultura Neolatina. Fasc. 3-4, (25-03-2022), <https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/28498/1/CN.pdf>
Cantavella, Rosanna (1987). Isabel de Villena Protagonistes femenines a la “Vita Christi”. Barcelona: La Sal.
Ferrando Francés, Antoni (2015). «Llengua i espiritualitat en la Vita Christi d’Isabel de Villena. Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, núm. 6 (pàg. 24-59), ISBN 2340-4841
Fuster i Ortells, Joan (1957). El món literari de Sor Isabel de Villena. València: Successor de Vives Mora.
Rotger, Agnès (2017). Elles! 65 dones oblidades de la història. Barcelona: Institut Català de les Dones.
ALTRES RECURSOS
Lletra - Universitat Oberta de Catalunya, (25-03-2022), <https://lletra.uoc.edu/ca/autora/isabel-de-villena/detall>
Biblioteques UV - Universitat de València, (25-03-2022), <https://uv-es.libguides.com/isabeldevillena/bibliografia>
VÍDEOS
YouTube, Sor Isabel de Villena, una dona extraordinària - Ferran Garcia-Oliver, (25-03-2022), <https://www.youtube.com/watch?v=PjPwd7L1S3g>
YouTube, La voluntat didàctica d’Isabel de Villena - Vicent Escartí, (consultat 25-03-2022), <https://www.youtube.com/watch?v=qxL6f11YpT4>
YouTube, Lectures per a l’aula amb les germanes Roig, (25-03-2022), <https://m.youtube.com/watch?v=grxqAPlQlls>
Exposició AVL, (25-03-2022), <https://www.avl.gva.es/wp-content/uploads/2022/06/Exposicio-itinerant-sobre-sor-Isabel-de-Villena.pdf>
MATERIALS PER A EMPRAR A L'AULA
Capsir Maiques, Sandra i Viu Rodríguez, Maria (2018). Dones valencianes que han fet història. Alzira: Bromera.
Roig Celda, Rosa i Roig Celda, Manola (2018). Contem històries de dones d’ací. València: Vincle Editorial.
Roig Celda, Rosa i Roig Celda, Manola (2019). Isabel vol ser escriptora. Carcaixent: Edicions 96.
Sanchis i Caudet, Rosa (2020). Isabel escrigué lo llibre. Alzira: Bromera.
Roig Celda, Rosa i Roig Celda, Manola (2021). Les nostres escriptores. València: Generalitat Valenciana, (25-03-2022), <https://presidencia.gva.es/documents/172345415/174577058/LES+NOSTRES+ESCRIPTORES.pdf/72fffe5a-b899-4e04-bc64-1b64df5cf49b>
Enfocament Didàctic
En Valencià: llengua i literatura, 1r i en 2n de l’ESO, es pot fer servir l’obra de l’abadessa sor Isabel de Villena per a il·lustrar l’espai del mite o les característiques de la narració en prosa, els tòpics literaris, etc.; en 3r ESO i en 1r Batxillerat la inclourem en Literatura, com a autora destacada del segle d’Or; en 4t ESO i en 2n Batxillerat se’n pot destacar la importància en el tractament empoderador i igualitari de les dones en la seua obra.
EnLliteratura Castellana i Literatura Universal, quan es treballa la Querella de les dones.
En Història, quan es dóna el segle XV i el Renaixement.
En Valors ètics, quan s’expliquen els moviments emancipatoris.
Documents
