El món musulmà ha comptat amb importants figures femenines consagrades a promoure l’educació, la ciència i la recerca des de dates molt reculades. Fàtima al-Fihri (800-880) està considerada la figura pionera en l’ensenyament pel fet d’haver fundat l’any 859 una madrassa (un centre educatiu) a Fez, al Marroc, que va ser el precedent de l’actual Universitat de Qarawiyyin (o Al-Karaouine). A l’època medieval van haver-hi destacades matemàtiques, com ara Sutayta Al-Mahamali, que va viure a Bagdad en la segona meitat del segle X, i que va excel·lir en el camp de l’aritmètica i el càlcul. Lubna de Còrdova o de Medina Azahara, de la mateixa època, tot i ser esclava, va aconseguir ser una intel·lectual reconeguda en l’àmbit de la gramàtica i de la poesia i responsable de la gran biblioteca reial del Califat de Còrdova. Hurrem Sultan (Rohatyn, 1530- Istanbul, 1558), també coneguda com a Roxelana, va construir mesquites, escoles, una cuina pública i un hospital per a dones. Cal subratllar que els hospitals musulmans de l’edat mitjana van ser pioners en la introducció de metgesses; hi ha documentació sobre dones cirurgianes del segle XV.
L’egípcia Nawal El Saadawi s’inscriu, d’una banda, en aquesta antiga tradició de dones consagrades al coneixement i, més específicament, a la medicina, en el context del món musulmà. La seva especialitat va ser la psiquiatria; els seus estudis sobre tractament psiquiàtrics són contemporanis als que va desenvolupar als Estats Units Hildegard Peplau en l’àmbit de la infermeria (1909, Reading, Pennsylvania -1999, Califòrnia). D’altra banda, i de manera molt imbricada, El Saadawi dona continuïtat a la tradició d’escriptores que s’han compromès fermament a defensar els drets de les dones sotmeses a les lleis de l’Islam. En aquest sentit, l’han precedida autores com les índies Begum Rokeya (Rangpur, 1880- Calcuta, 1932) i Ismat Chughtai (Badayun, 1915-1991).
El Saadawi ha estat, juntament amb la marroquina Fatima Mernissi (Fez, 1940 - Rabat, 2015; Premi Príncep d’Astúries de les Lletres 2003), una de les pioneres i principals referents del feminisme a l’Àfrica i al món àrab. Una altra autora d’origen africà, Hélène Cixous (Algèria 1937), ha esdevingut també una feminista cabdal del segle XX, que ha cultivat diversos gèneres (en llengua francesa), entre els quals cal destacar El somriure de Medusa (1975). Cixous ha desenvolupat el concepte d’“escriptura femenina”.
Van ser coetànies seves les autores egípcies Fathiya Al-Assal (1933- 2014), que abordà qüestions socials en obres com ara L’inici del final; i Radwa Ashour (1946-2014), novel·lista, crítica literària i acadèmica, editora de l'Enciclopèdia de les escriptores àrabs, 1873–1999 (2008).
L’acadèmica Ranjana Kanna diu: “Nawal El Saadawi —escriptora, metgessa, psiquiatra, controvertida activista feminista— ha estat una de les feministes més famoses, fins i tot infames, del món. Des de la seva pràctica psiquiàtrica fins a la seva ficció, va crear una ètica de protesta basada en la conversa entre dones i sobre dones. Mai no va deixar de protestar, va sortir al carrer el 2011 als setanta-nou anys per unir-se als manifestants a la plaça Tahrir. En les seves memòries, però també en la seva ficció, emergeix aquesta vida de protesta. Una part es basa obertament en la biografia, d'altres no, de tal manera que una novel·la com Dona al punt zero presenta el familiar lloc comú del marc de la narració entre dones com un escut contra l'amenaça del braç assassí de l'estat, com una psiquiatra que escolta un pres.” (“A Feminist Ethos of Point Zero”, Journal of Middle East Women's Studies (2022) 18 (1): 190–193).
Una evidència de l’enorme impacte que ha tingut entre els feminismes la seva novel·la més aclamada, Dona al punt zero, és, per exemple, que l’eminent feminista italiana Silvia Federici titulés un dels seus llibres Revolució al punt zero. Treball domèstic, reproducció i lluites feministes (2012). En l’apartat d’agraïments, Federici expressa: “També vull donar les gràcies a Nawal El Saadawi, feminista, escriptora i revolucionària, el treball de la qual Dona al punt zero ha inspirat el títol d'aquest llibre i moltes més coses.”
La feminista egípcia més rellevant de l’actualitat, Mona Eltahawy, autora de l’assaig El himen y el hiyab, se’n reconeix hereva. Entre les narradores egípcies actuals destaquen Ghada Fayek (1976), Mansoura ez Eldin (1976) i Amera Badawy (1991).
Altres escriptores feministes de l’Àfrica han compaginat l’escriptura literària amb l’activisme pels drets de les dones. Convé destacar, en aquest sentit, Chimamanda Adichie: els seus breus assaigs Tothom hauria de ser feminista i Estimada Ijeawele: manifest feminista en quinze consells són lectures molt recomanables a l’adolescència. Una novel·la igualment recomanable és Florescència, de l’escriptora sud-africana Kopano Matlwa, on s’expliquen les adversitats i la violència que ha de superar una jove metgessa.