Activitat

Agnòdice, Asclepi i la metgessa del dimoni

Personatges:

Agnòdice (Agnòdica)

Tema: La pervivència de la mitologia en les manifestacions artístiques

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 3r ESO > Continuïtat del patrimoni cultural. Mitologia i religió

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llegeix els seg&uuml;ents textos:
a) Fragment sobre la metgessa i ginec&ograve;loga Agn&oacute;dice que va viure en el s. IV a. C. a Atenes.
&laquo;Una certa donzella, anomenada Agn&ograve;dice desitjava aprendre medicina i es va tallar el seu cabell, vestint robes d'home entrant com a deixeble de Hier&ograve;fil. En acabar els seus estudis de medicina, va escoltar una partera plorant i va acudir en la seua ajuda. La dona va pensar que era un home i va refusar la seua ajuda, per&ograve; Agn&oacute;dice es va aixecar les seves robes i li va revelar que era una dona, i ella li va permetre tractar-la. Quan els metges es van adonar que cap dona volia els seus serveis, van acusar Agn&ograve;dice de seduir-les i&nbsp; les dones de fingir-se malaltes perqu&egrave; Agn&ograve;dice les visitara. En el judici va revelar la seua condici&oacute; femenina, per la qual cosa va ser sentenciada a mort. Llavors les dones dels l&iacute;ders van arribar dient: &ldquo;No sou els nostres esposos, sin&oacute; els nostres enemics ja que condemneu a la que ens va portar salut&rdquo;. Llavors els atenesos van canviar la llei permetent que les dones estudiaren medicina&raquo;.
<p style="color: #000000; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">Faula 274 de l'autor llat&iacute; Higini. Cfr. Valdecantos,Tere (2014). "Agn&oacute;dice, Atenas 300 a.C.", en web Mujeres con ciencia, (consultat el 15/04/2022), &lt;<a href="https://mujeresconciencia.com/2014/06/25/agnodice-atenas-300-c/">https://mujeresconciencia.com/2014/06/25/agnodice-atenas-300-c/</a>&gt;
<p style="color: #000000; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">b) En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ἀ&sigma;&kappa;&lambda;&eta;&pi;&iota;ό&sigmaf;), Esculapi per als romans, va ser el d&eacute;u de la medicina i la curaci&oacute;, venerat a Gr&egrave;cia en diversos santuaris. Es diu que la fam&iacute;lia d'Hip&ograve;crates descendia d'aquest d&eacute;u. El seu atribut m&eacute;s com&uacute; &eacute;s la serp enrotllada en el seu bast&oacute;. Asclepi va aconseguir tal habilitat que podia retornar la vida als morts. Zeus, temor&oacute;s que el m&eacute;s enll&agrave; qued&eacute;s despoblat o a inst&agrave;ncies de Hades, el va matar amb un llamp. Asclepi va ser portat als cels, convertit en de&iuml;tat. Els membres de la fam&iacute;lia d'Asclepi tamb&eacute; exercien funcions m&egrave;diques, aix&iacute;, la seua dona, Ep&iacute;one, calmava el dolor, la seua filla Higiea era el s&iacute;mbol de la prevenci&oacute;, la seua filla Panacea era el s&iacute;mbol del tractament, el seu fill Tel&egrave;sfor era el s&iacute;mbol de la convalesc&egrave;ncia i els seus fills Mac&agrave;on i Podaliri eren d&eacute;us protectors dels cirurgians i els metges.
c) En l'antologia Rondalles de L'Alacant&iacute;. Contes populars apareix &laquo;La metgessa del dimoni&raquo;. Ens explica com una fam&iacute;lia pobra que t&eacute; molts fills, en n&agrave;ixer una nova nena, el pare una nit atabalat pel seu plor diu &laquo;tant de bo que se l'emportara el dimoni&raquo;. Llavors apareix el dimoni i se l'emporta, malgrat les s&uacute;pliques dels pares. Per&ograve; els diu que no patisquen perqu&egrave; en realitat estar&agrave; millor, que la convertir&agrave; en metgessa. Aix&iacute; ho fa i ella, de nom Salut, es converteix en una excel&middot;lent m&egrave;dica. Un dia el fill del rei es posa molt malalt i la criden. Quan arriba, veu que la Mort est&agrave; asseguda als peus del seu llit. Llavors se li ocorre un parany, i demana al rei quatre homes for&ccedil;uts. Quan arriben a l'habitaci&oacute;, els ordena que agafin en volandas el llit del pr&iacute;ncep i la girin en sentit invers. D'aquesta manera, la Mort ja no est&agrave; als peus del seu llit, i no pot mirar-ho als ulls. Per tant, el pr&iacute;ncep comen&ccedil;a a reviure i se salva. Per&ograve; la Mort s'enfada molt amb Salut per haver-li arrabassat al pr&iacute;ncep que havia de morir, i en revenja se l'emporta a ella.
Gonz&aacute;lez i Caturla, Joaquim (1998). Rondalles de L'Alacant&iacute;. Alacant: Aguaclara, p. 48-52.
Respon a les seg&uuml;ents preguntes:
1.- Qu&egrave; tenen en com&uacute; la metgessa Salut i Asclepi?
2.- Existeixen divinitats femenines en la mitologia grega que s'ocupen de la medicina? Amplia la informaci&oacute; sobre elles.
3.-En la hist&ograve;ria d'Agn&ograve;dice veiem que tamb&eacute; ella va estar a punt de morir, per&ograve; en aquest cas no per esquivar la mort, sin&oacute; per exercir la medicina sent dona. Investiga sobre les metgesses en l'antiguitat: si va haver-hi, els seus noms i a qu&egrave; es van dedicar.
<p style="color: #000000; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">&nbsp;
<p style="color: #000000; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">&nbsp;
<p style="color: #000000; font-family: 'Times New Roman'; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; text-align: justify; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">&nbsp;

Observacions i context

Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle IV aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.

A partir del personatge històric d'Agnòdice, constatem l'existència de metgesses en l'antiguitat. En la mitologia grega, és el déu Asclepi (Esculapi per als romans) la divinitat de la medicina. Trobem punts en comú entre el mite d'Asclepi i la rondalla que suggerim. També les filles d'Asclepi, Higiea (Salus per als romans) i Panacea, són divinitats femenines dedicades a la medicina.

Descripció

Relació de la tradició oral del mite d'Asclepi amb altres tradicions orals, com contes i llegendes, en aquest cas, la Rondalla alacantina «La metgessa del dimoni».

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos