Agnòdice, Asclepi i la metgessa del dimoni
Personajes:
Tema: La pervivència de la mitologia en les manifestacions artístiques
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Continuidad del patrimonio cultural. Mitología y religión
Enunciado
Llegeix els següents textos:
a) Fragment sobre la metgessa i ginecòloga Agnódice que va viure en el s. IV a. C. a Atenes.
«Una certa donzella, anomenada Agnòdice desitjava aprendre medicina i es va tallar el seu cabell, vestint robes d'home entrant com a deixeble de Hieròfil. En acabar els seus estudis de medicina, va escoltar una partera plorant i va acudir en la seua ajuda. La dona va pensar que era un home i va refusar la seua ajuda, però Agnódice es va aixecar les seves robes i li va revelar que era una dona, i ella li va permetre tractar-la. Quan els metges es van adonar que cap dona volia els seus serveis, van acusar Agnòdice de seduir-les i les dones de fingir-se malaltes perquè Agnòdice les visitara. En el judici va revelar la seua condició femenina, per la qual cosa va ser sentenciada a mort. Llavors les dones dels líders van arribar dient: “No sou els nostres esposos, sinó els nostres enemics ja que condemneu a la que ens va portar salut”. Llavors els atenesos van canviar la llei permetent que les dones estudiaren medicina».
Faula 274 de l'autor llatí Higini. Cfr. Valdecantos,Tere (2014). "Agnódice, Atenas 300 a.C.", en web Mujeres con ciencia, (consultat el 15/04/2022), <https://mujeresconciencia.com/2014/06/25/agnodice-atenas-300-c/>
b) En la mitologia grega, Asclepi (en grec Ἀσκληπιός), Esculapi per als romans, va ser el déu de la medicina i la curació, venerat a Grècia en diversos santuaris. Es diu que la família d'Hipòcrates descendia d'aquest déu. El seu atribut més comú és la serp enrotllada en el seu bastó. Asclepi va aconseguir tal habilitat que podia retornar la vida als morts. Zeus, temorós que el més enllà quedés despoblat o a instàncies de Hades, el va matar amb un llamp. Asclepi va ser portat als cels, convertit en deïtat. Els membres de la família d'Asclepi també exercien funcions mèdiques, així, la seua dona, Epíone, calmava el dolor, la seua filla Higiea era el símbol de la prevenció, la seua filla Panacea era el símbol del tractament, el seu fill Telèsfor era el símbol de la convalescència i els seus fills Macàon i Podaliri eren déus protectors dels cirurgians i els metges.
c) En l'antologia Rondalles de L'Alacantí. Contes populars apareix «La metgessa del dimoni». Ens explica com una família pobra que té molts fills, en nàixer una nova nena, el pare una nit atabalat pel seu plor diu «tant de bo que se l'emportara el dimoni». Llavors apareix el dimoni i se l'emporta, malgrat les súpliques dels pares. Però els diu que no patisquen perquè en realitat estarà millor, que la convertirà en metgessa. Així ho fa i ella, de nom Salut, es converteix en una excel·lent mèdica. Un dia el fill del rei es posa molt malalt i la criden. Quan arriba, veu que la Mort està asseguda als peus del seu llit. Llavors se li ocorre un parany, i demana al rei quatre homes forçuts. Quan arriben a l'habitació, els ordena que agafin en volandas el llit del príncep i la girin en sentit invers. D'aquesta manera, la Mort ja no està als peus del seu llit, i no pot mirar-ho als ulls. Per tant, el príncep comença a reviure i se salva. Però la Mort s'enfada molt amb Salut per haver-li arrabassat al príncep que havia de morir, i en revenja se l'emporta a ella.
González i Caturla, Joaquim (1998). Rondalles de L'Alacantí. Alacant: Aguaclara, p. 48-52.
Respon a les següents preguntes:
1.- Què tenen en comú la metgessa Salut i Asclepi?
2.- Existeixen divinitats femenines en la mitologia grega que s'ocupen de la medicina? Amplia la informació sobre elles.
3.-En la història d'Agnòdice veiem que també ella va estar a punt de morir, però en aquest cas no per esquivar la mort, sinó per exercir la medicina sent dona. Investiga sobre les metgesses en l'antiguitat: si va haver-hi, els seus noms i a què es van dedicar.
Observaciones y contexto
Les dones recol·lectores de la prehistòria van descobrir i van aplicar les propietats curatives de les plantes. A Egipte, abans del 3000 aC ja hi havia metgesses o cirurgianes i cap al 1500 aC les escoles de Sais i Heliòpolis estaven obertes a les dones, com ara Sèfora i la reina Hatxepsut. A Mesopotàmia, les remeieres eren molt importants i a les ciutats gregues hi hagué metgesses i cirurgianes, però el seu paper va estar restringit al de comare. També hi va destacar la medicina popular i una de les primeres remeieres va ser Artemísia II de Cària. A Atenes, en el segle IV aC es va impedir les dones exercir la medicina; se les va acusar de practicar avortaments. En aquell context va aparéixer la figura d’Agnòdice. A Roma van destacar moltes metgesses que també van escriure tractats, com en el cas d’Elefantis, Lais, Olímpia la Tebana, Antioquis i Metrodora. Entre les dones que van escriure sobre ginecologia i obstetrícia sobreïxen els textos de Cleòpatra i Aspàsia, que van ser els més importants fins a l’obra de Trotula en el segle XI dC.
A partir del personatge històric d'Agnòdice, constatem l'existència de metgesses en l'antiguitat. En la mitologia grega, és el déu Asclepi (Esculapi per als romans) la divinitat de la medicina. Trobem punts en comú entre el mite d'Asclepi i la rondalla que suggerim. També les filles d'Asclepi, Higiea (Salus per als romans) i Panacea, són divinitats femenines dedicades a la medicina.
Descripción
Relació de la tradició oral del mite d'Asclepi amb altres tradicions orals, com contes i llegendes, en aquest cas, la Rondalla alacantina «La metgessa del dimoni».