Entre les dones precursores en la reivindicació dels drets de la dona en la societat de l’època, posició que Mary Shelley va sustentar al llarg de la seua vida, hem d’esmentar:
Mary Wollstoncraft (1759-1797), mare de Mary Shelley i una de les pioneres del moviment feminista modern (destaca la seua obra A Vindication of the Rights of Woman, 1792), va ser una ferma defensora d’un ordre social basat en la raó. Es va establir com a escriptora professional i independent a Londres, un fet inusual per a l’època.
Anna Laetitia Barbauld (1743-1825), poetessa, assagista, crítica literària, editora i autora de literatura infantil. Va tindre gran influència en el moviment romàntic de l’època, ja que va promoure els valors de la Il·lustració i la sensibilitat. La seua poesia va contribuir al desenvolupament del romanticisme britànic i la seua antologia de novel·les del segle XVIII va contribuir a establir el cànon literari actual.
Entre les seues coetànies:
Charlotte Brontë (1816-1855), escriptora de la qual es considera primera novel·la romàntica en llengua anglesa, Jane Eyre, que incorpora elements del gòtic.
Emily Brontë (1818-1848), que amb la novel·la Wuthering Heights (‘cims borrascosos’), incorpora també elements del gòtic i s’ha consagrat com un dels clàssics de la literatura britànica.
Elizabeth Gaskell (1810-1865), una de les grans novel·listes que van escriure sobre “la condició d’Anglaterra”, és a dir, sobre la societat i els problemes de la classe treballadora. Entre les seues novel·les, destaquen Mary Barton i North and South.
George Sand, pseudònim d’Amantine Aurore Lucile Dupin de Dudevant (1804-1876), va ser una de les escriptores més notables del romanticisme i immensament popular en la seua època.
Mary Shelley
Londres 30-08-1797 ‖ Londres 01-02-1851
Període d'activitat: Des de 1817 fins 1844
Classificació geogràfica: Europa > Regne Unit
Moviments socio-culturals
Edat contemporània > Romanticisme
Grups per àmbit de dedicació
Viatgeres / Expedicionàries > Viatgeres
Humanístiques > Pensadores / Intel·lectuals
Divulgadores / Promotores culturals > Editores
Escriptores > en > anglés
Escriptores > Poetes
Escriptores > Narradores
Escriptores > Assagistes
Escriptores > Biògrafes
Escriptores > Periodistes / Cronistes
Context de creació femenina
Ressenya
Mary Shelley va ser una escriptora britànica del segle XIX que va escriure dins del corrent romàntic. Va escriure novel·les, històries curtes, diaris de viatge, biografies i poemes i també va ser editora. És mundialment coneguda per la seua novel·la Frankenstein, que hui és considerada un clàssic dins del gènere de la novel·la gòtica i del corrent romàntic i, per a part de la crítica, la primera novel·la de ciència-ficció.
Activitats
Angles
Espanyol
Català
Justificacions
Biografia
Mary Shelley va nàixer com a Mary Wollstonecraft Godwin a Somers Town, Londres, en 1797. Va ser la segona filla de la filòsofa i escriptora feminista Mary Wollstonecraft i la primera filla del filòsof, novel·lista i periodista William Godwin, d’idees molt liberals per al seu temps.
La mare de Mary va morir d’una infecció postpart després del part, per la qual cosa ella i la seua germanastra major, Fanny Imlay, la filla de Wollstonecraft amb l’americà Gilbert Imlay, van ser criades pel seu pare, que va procurar una bona educació a les seues filles; Mary Shelley va comptar amb la rica biblioteca dels seus pares, un tutor i una institutriu.
Mary Shelley va portar una vida molt liberal i contrària a la rígida moral de la seua època. Ja als setze anys, va entaular una relació sentimental amb un dels intel·lectuals que envoltaven el seu pare, Percy Bysshe Shelley, que era casat. Prompte, Mary va quedar embarassada de Percy Shelley al mateix temps que l’esposa d’aquest. La parella va optar llavors per escapar-se juntament amb Claire Clairmont, la germanastra adolescent de Mary Godwin. Van viatjar fins a la ciutat suïssa de Lucerna, però prompte van haver de tornar a Anglaterra perquè no tenien diners per a subsistir. Mary Shelley, Percy Shelley i Claire Clairmont van viure durant més d’un any en una relació d’amor lliure, en què subsistien gràcies a les rendes familiars de Percy Shelley. En aquest temps, Mary va perdre la filla que esperava, nascuda prematurament, fet que la va submergir en una profunda depressió.
En 1816 la parella va tindre un segon fill, William. Aquest mateix any, Percy Shelley i Mary Godwin van viatjar al poble suís de Cologny per a passar uns dies amb el poeta Lord Byron, que havia començat una aventura amb Claire, la germanastra de Mary. Durant aquells dies, va haver-hi unes fortes pluges, la qual cosa els va obligar a quedar-se a casa i intercanviar històries de terror per a entretindre’s. Va ser llavors quan Mary Godwin va crear la història que més tard es convertiria en la seua novel·la més famosa: Frankenstein. La novel·la es va publicar en 1818, i de manera anònima en la seua primera edició.
Malgrat les seues idees liberals sobre el matrimoni, al seu retorn de Suïssa la parella es va casar per a acontentar les seues famílies. Així, Mary Godwin es va convertir en Mary Shelley. La depressió de Mary Shelley per la mort de la seua primera filla es va agreujar després del suïcidi de la seua germana Fanny Imlay, la mort del seus fills William i Clara, la seua tercera filla, i la mort de Percy Shelley durant una excursió en veler en una platja de la Toscana.
Mary Shelley va tornar en companyia del seu quart fill, Percy Florence Shelley, a Anglaterra, on va viure en condicions precàries, i es guanyava la vida amb l’escriptura. Quan el seu fill es va casar, Mary Shelley es va retirar a viure amb ell i amb la seua esposa fins a l’1 de febrer de 1851, data en què va morir d’un tumor cerebral.
Durant els anys que va viure a Anglaterra, Mary Shelley havia escrit tota mena d’obres: novel·la històrica, diaris de viatge, biografies, històries curtes de gèneres variats i assajos. Al mateix temps, es va dedicar a traduir i editar obres d’altres autors, com Lord Byron, i a promocionar les que havia escrit el seu marit, amb més èxit del que ell mateix havia tingut. Encara que en vida Mary Shelley va ser una escriptora coneguda, després de la seua mort només un dels seus llibres romandria en la memòria col·lectiva: Frankenstein, la història en la qual havia bolcat els seus propis monstres en aquell estiu plujós de 1816.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley (02/07/2023)
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/tormento-literario-mary-shelley_15577 (castellà) (13/04/2022)
Obres
Diaris de viatge:
- Història d’una excursió de sis setmanes per França, Suïssa, Alemanya i Holanda, amb cartes descriptives d’un viatge pel llac de Ginebra, i les glaceres de Chamounix (1817)<https://books.google.es/books?id=u1YJAAAAQAAJ&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false> (10/04/2022).
Narrativa breu:
- Transformation (1831) en Repositório Institucional da UFS. <https://repositorio.ufsc.br/bitstream/handle/123456789/157359/Transformation%20-%20Mary%20Shelley.pdf?sequence=> (10/04/2022).
- The Mortal Immortal (1833) en Repositório Institucional da UFS. <https://repositorio.ufsc.br/xmlui/bitstream/handle/123456789/157358/The%20Mortal%20Immortal%20-%20Mary%20Shelley.pdf?sequence=1&isAllowed=y> (10/04/2022).
- The Invisible Girl (1832) en Project Gutenberg Australia. <http://gutenberg.net.au/ebooks06/0603151h.html> (10/04/2022).
- The Reanimated Englishman (1863), en Digital.library.upenn.edu. <https://digital.library.upenn.edu/women/shelley/redding/dodsworth.html>, (10/04/2022).
Novel·les:
- Frankenstein o el modern Prometeu (1818) en Oapen. <https://library.oapen.org/bitstream/id/24cb1da5-a512-4de1-b24c-639b6452dbec/628778.pdf> (10/04/2022).
- Mathilda (1819) en Project Guttenberg. <https://www.gutenberg.org/files/15238/15238-h/15238-h.htm> (10/04/2022).
- Falkner (1837) en Project Guttenberg, 10/04/2022. <https://www.gutenberg.org/files/64329/64329-h/64329-h.htm> (10/04/2022).
Bibliografia
Smith, Johanna M.(2000). Frankenstein: Complete, Authoritative Text with Biographical, Historical, and Cultural Contexts, Critical History, and Essays from Five Contemporary Critical Perspectives. Boston : Bedford/St. Martin's.
Audiovisual:
En castellà:
Belén García, Ana. RTVE.es
<http://www.rtve.es/las-claves/en-la-mente-de-mary-shelley-la-madre-de-frankenstein-2018-05-28> (19/07/2021).
[Arxiu de vídeo]
<https://canal.uned.es/video/5a6f373db1111f43368b4584> (09/07/2021).
En anglès:
- Mary Shelley’s conception of Frankenstein. The Secret Life of Books, BBC Four [Arxiu de vídeo]
<https://www.youtube.com/watch?v=VM1D_xUjuOE> (19/07/2021)
- Meet Mary Shelley and Lord Byron. Doctor Who, Sundays at 8pm, BBC America [Arxiu de vídeo] <https://www.youtube.com/watch?v=P_XYsE5uZgc> (19/07/2021).
- Frankenstein. In our time, BBC. [Arxiu d'àudio] <https://www.bbc.co.uk/sounds/play/m00051n6>(19/07/2021).
- Frankenstein Lives! BBC Archive on 4. [Arxiu d'àudio] <https://www.bbc.co.uk/sounds/play/b09lvy6l> (19/07/2021).
Enfocament Didàctic
-En l’assignatura d’Anglés, les obres de l’autora es poden utilitzar com a lectures al llarg del curs. Es pot optar per un relat curt o per una novel·la.
- D’altra banda, es pot introduir la figura de l’autora o de la seua famosa novel·la Frankenstein per a parlar del moviment romàntic i del gènere de la novel·la gòtica i de terror; també per a introduir vocabulari sobre fenòmens sobrenaturals, així com per a explicar la narració i introduir el contrast de temps de passat (Past Simple, Past Continuous). Per a això, es pot llegir un extracte d’algun relat curt de Mary Shelley o de la seua novel·la Frankenstein. És molt recomanable introduir aquests continguts amb motiu de Halloween.
-En Llengua Castellana i Literatura i en Valencià: Llengua i Literatura, la figura de Mary Shelley es pot introduir quan es parla del romanticisme europeu i del desenvolupament del gènere gòtic. Es pot llegir algun relat curt.