“Podria semblar excessiu dir que Kikí Dimulà no té precedents en un passat poètic tan ric como el grec. Tanmateix, no és una exageració”. Açò afirma Eurydice Trichon-Milsani, però també diu: “Dimulà roman com un cas totalment únic en les lletres gregues i això, curiosament, sense marcar una ruptura”. Així se la veu a causa del seu estil, de la seua transgressió del llenguatge en què du al límit l’expressivitat de les paraules encara que haja de passar per damunt de normes sintàctiques i morfològiques. Això precisament la fa inimitable. Però, no obstant, Dimulà beu, en efecte, d’eixe passat poètic i és hereva d’eixa extensa tradició lírica, en mans femenines des de l’antiguitat. I, encara que en el seu temps semble aïllada, l’han precedit i seguit altres moltes poetes: Myrtiótissa, Zoi Karelli, Maria Polyduri, Melpo Axioti, Rita Burni-Papá, Melissanthi, Eleni Bakaló, Oiga Botsi, Mando Arabandinú, Lydia Stefanu, María Kendru-Agathopulu, Naná Isaía, Katerina Anguelaki-Rooke, María Kyrtzaki, María Lainá, Athiná Papadaki, Rea Galanaki, Yenny Mastoraki, Dimitra Christodulu… i altres molts noms de poetesses brillants que abracen totes les èpoques i llocs en Grècia.
Vassilikí Radu
(Kikí Dimulà)
Atenes 19-06-1931 ‖ Atenes 22-02-2020
Period of activity: From 1948 until 2019
Geographical classification: Europe > Greece
Socio-cultural movements
Late modern period / Contemporary period > Literary and cultural movements since the end of the 19th century > Post-war literature > Existential literature
Groups by dedication
Writers > in > (Modern) Greek
Writers > Poets
Context of feminine creation
Review
La crítica literària la inclou en la segona generació de postguerra, però ella rebutja etiquetes i adscripcions. Se l’ha comparada amb Emily Dickinson i ha sigut considerada com ‘la més gran poetessa grega des de Safo’ (Nicos Dimu), tanmateix, té una veu pròpia, inclassificable. La seua poesia reflexa un món aparentment quotidià i senzill, però l’ús que fa del llenguatge resulta innovador i arriscat, original i intrèpid, amb una sintaxi que sembla trencar amb tota norma acadèmica i un univers temàtic propi. Per això, malgrat haver sigut traduïda a moltes llengües, resulta molt difícil mantenir en elles el seu estil i, per tant, la seua poesia perd part de la seua brillantor, causa, potser, per la qual és una gran desconeguda.
Activities
Justifications
Biography
Va nàixer i va viure en Atenes (1931-2020). Es va casar amb l’enginyer civil i poeta reconegut Atos Dimulà, amb qui va tindre un fill i una filla, i qui l’animà a iniciar una carrera literària. Ella mateixa, al respecte, diu: “Estudis superiors: la meua llarga vida junt al poeta Atos Dimulà. Sense ell, estic segura que m’hauria conformat amb una plaent i ignorant peresa, en la qual potser sàviament encara continue.” Tanmateix, com a poetessa va adquirir un estil propi, transgressor de normes gramaticals i sintàctiques, que la va fer única, tot i les comparacions amb Emily Dickinson. No en va, se la considera ‘la més gran poetessa grega des de Safo’ (Nicos Dimu).
Va treballar com a empleada en el Banc de Grècia durant 25 anys, seguint la tradició familiar, quan va acabar el batxillerat. En 2002, va ser elegida membre de ple dret de l’Acadèmia d’Atenes, una de les tres dones que han sigut, fins ara, admeses.
En 1964, va rebre una menció honorífica del Grupo dels Dotze per la seua col·lecció Επί τα ίχνη (Sobre les petjades). En 1972, va ser guardonada amb el Segon Premi Estatal de Poesia per la col·lecció Το λίγο του κόσμου (L’insignificant del món); en 1988, ho va ser amb el Primer Premi Estatal de Poesia per la col·lecció Χαίρε ποτέ (Salutacions mai) i, en 1994, amb el Premi Uranis de l’Acadèmia d’Atenes per la col·lecció Η εφηβεία της λήθης (L’adolescència de l’oblit). En 2001, va ser guardonada amb el Premi Aristió de les Lletres de l’Acadèmia d’Atenes per tot el seu treball _el rep per primera vegada una dona_ i va rebre la Creu d’Or de l’Ordre d’Honor de mans del, aleshores, President de la República Constantinos Stefanopulos. L’Association Capitale Européenne des Littératures li atorgà el Premi Europeu de Literatura en març de 2010. En el mateix any, va ser honrada per tota la seua trajectòria amb el Gran Premi Estatal de Literatura. En 2015, va ser guardonada amb un doctorat honorari en Teologia de la Universitat Aristòtil de Tessalònica.
Va publicar la seua primera col·lecció de poesia (Èreb) en 1956 i des d’aleshores ha sigut àmpliament publicada en Grècia i els seus poemes traduïts a l’anglès, francès, espanyol, italià, polonès, búlgar, Alemany, suec i català entre altres llengües. No obstant, és poc coneguda fora del seu país. Hi ha qui apunta que un motiu per a la seua escassa projecció pot ser que el seu estil líric no brilla igual en les traduccions: s’agafa moltes llibertats amb la llengua grega i trenca amb les convencions gramaticals… el que resulta molt difícil de transmetre en altra llengua.
Dos dels seus poemaris, Salutacions mai (1988) i L’adolescència de l’oblit (1994), estan dedicats a la memòria del seu marit, mort en 1985.
Works
English
Spanish
Catalan
- Ποιήματα [Poemes] 1952;
- Έρεβος [Èreb (Tenebres)] 1956;
- Ερήμην [En absència] 1958;
- Επί τα ίχνη [Sobre les petjades] 1963;
- Το λίγο του κόσμου [L'insignificant del món] 1971;
- Το τελευταίο σώμα μου [El meu darrer cos] 1981;
- Χαίρε Ποτέ [Salutacions mai] 1988;
- Η εφηβεία της λήθης [L'adolescència de l'oblit] 1994;
- Ενός λεπτού μαζί [D'un minut junts] 1998;
- Ποιήματα (Συγκεντρωτκή έκδοση) [Poemes, edició completa], 1998;
- Ήχος Απομακρύνσεων [So d'allunyaments] 2001;
- Χλόη θερμοκηπίου [Herba d'hinvernacle] 2005;
- Μεταφερθήκαμε παραπλεύρως [Ens hem traslladat al costat] 2007;
-Τα εύρετρα [Troballes] 2010;
- Δημόσιος καιρός [Temps públic] 2014;
- Άνω τελεία [Punt i coma] 2016.
Obres en prosa:
- Ο Φιλοπαίγμων μύθος [Un mite burleta] 2004 [Discurs d'ingrés a l'Acadèmia d'Atenes];
- Εκτος σχεδίου [Fora de programa];
- Συνάντηση Γιάννης Ψυχοπαίδης, Κική Δημουλά [Encontre: Yannis Psicopedis - Kikí Dimulà] 2007 [Antologia amb il·lustracions de Yannis Psicopedis].
Bibliography
-Dimulá, Kikí, La pasión de la lluvia. Edició bilingüe (grec-espanyol) (2013). Traducció i pròleg de Πέμπτη στις πέντε. Sevilla: Point de Lunettes/ Col·lecció Romiosyne.
-Dimulá, Kikí, Anthologie de Kiki Dimoula (2007). Selecció, traducció i pròleg d'Eurydice Trichon-Milsani, pàg. 7. París: L’Harmattan.
- Blog del Centre de la llengua grega (2012), “Διμουλά, Κική”, (consultat el 09/07/2023)
<https://www.greek-language.gr/digitalResources/ancient_greek/anthology/mythology/browse.html?tag=>
-Dimulá, Kikí, Ποιήματα (s. f.), (consultat el 09/07/2023)<https://users.uoa.gr/~nektar/arts/tributes/kikh_dhmoyla/various.htm>
-Angelis, Dimitris i López Recio, Virginia (2015), “Kikí Dimulá”, en Antología: Poesía griega (1940-2015). Pròleg i traducció de Virginia López Recio, en Revista Ómnibus, n. 50, (consultat l'01/07/2023)
<htpps://www.omni-bus.com/n50/sites.google.com/site/omnibusrevistainterculturaln50/index.html>
-Viquipèdia (2022) “Kikí Dimulá” (consultat l'01/07/2023) <https://ca.wikipedia.org/wiki/Kik%C3%AD_Dimul%C3%A0>
Didactic approach
-CUC: Bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic, en un possible estudi comparatiu entre el grec clàssic i el modern; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència, entenent qualsevol literatura com a patrimoni de la humanitat.
-Literatura Universal: 1r Batxillerat. Bloc Temes i formes de la literatura universal. Poesia lírica. Interpretació de fragments de literatura grega de gènere, època i temàtica diverses.
-Llengua castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.
-Grec Batxillerat: Bloc Educació literària.