Agripina la Menor y la dinastia julioclàudia
Personajes:
Tema: L’Imperi
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Latín > 4º ESO > El presente de la civilización latina
Enunciado
Observa l’arbre genealògic de la família d’Agripina la Menor, influent emperadriu de la dinastia julioclàudia, i respon les qüestions.
1. Situa cronològicament la dinastia julioclàudia.
2. Quina nova forma política va crear August?
3. Digues el nom dels emperadors i indica el seu parentiu amb Agripina la Menor.
4. Quina actual ciutat alemanya va canviar de nom per haver nascut allí Agripina? Quin nom va rebre en el seu honor? En quin moment de la vida d’Agripina va ocórrer?
5. Estava legitimada per herència dinàstica per a ser emperadriu governant? Què li ho impedia? En qui creus que centraria tots els seus esforços per a aconseguir el poder?
6. Es conta l’anècdota que Agripina va preguntar a uns astròlegs si el seu fill seria rei. La resposta va ser: «Serà rei, però matarà sa mare». Després d’escoltar aquestes paraules, ella va contestar: «Que em mate amb tal que regne!». Comenta aquestes paraules en relació amb la seua personalitat.
7. Per què creus que els autors antics transmeteren els assassinats, adulteris, incestos i intrigues d’Agripina la Menor i van deixar de costat la seua intel·ligència, formació intel·lectual i capacitat de govern?
8. Llig el fragment d’una historiadora anglesa actual i dona la teua opinió sobre la visió que ofereix de la figura d’Agripina la Menor:
Van dir que era una tirana, una assassina i la dona més malvada de la història. Ella va forçar el seu camí en l’espai masculí de la política romana i va exigir ser reconeguda d’igual a igual. Per la seua audàcia, va ser assassinada pel seu fill i vilipendiada per la història.
Emma Southon. 2018
Observaciones y contexto
En la dinastia juliaclàudia, les dones mai van actuar de manera conjunta per a aconseguir un major protagonisme femení en l’esfera tant pública com política, sinó mogudes per interessos personals, normalment encaminats a situar el seu descendent en la primera línia de successió.
En una primera fase destaquen Octàvia, Lívia, Júlia la Major i, posteriorment, Agripina la Major, Júlia la Menor i Agripina la Menor.
Encara que durament criticades, les julioclàudies van obrir, sens dubte, una nova etapa en la història de Roma, una labor que serà posteriorment continuada per les grans emperadrius antonines i severes.
Descripción
Interpretar el paper d’Agripina la Menor a partir de l’arbre genealògic de la dinastia julioclàudia.