Actividad

Cornèlia: cartes d’una matrona

Personajes:

Cornelia (madre de los Graco)

Tema: L’epistolografia

Competencias

Competencia en Comunicación Lingüística

Competencia Plurilingüe

Competencia Personal, social y de aprender a aprender

Competencia en conciencia y expresiones culturales

Materias y cursos por Sistema Educativo

España > Latín > 4º ESO > El presente de la civilización latina

Enunciado

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />Llig els fragments de les cartes escrites per Corn&egrave;lia, una influent matrona romana del segle II aC, i respon a les q&uuml;estions.
Corn&egrave;lia despr&eacute;s de l&rsquo;assassinat del seu fill Tiberi Grac abandona Roma i es retira a Misenum. Des d&rsquo;all&iacute; escriu les cartes al seu fill Gai Grac.
1. Dius que &eacute;s bo venjar-se dels enemics. A ning&uacute; m&eacute;s que a mi li aix&ograve; sembla el m&eacute;s gran i bo, per&ograve; [nom&eacute;s] si pot aconseguir-se mantenint fora de perill la rep&uacute;blica. Per&ograve; ja que aix&ograve; no pot ser, els nostres enemics en molt de temps i en gran nombre no periran i &eacute;s preferible que ells estiguen com ara estan, que s&rsquo;arru&iuml;ne i perisca la rep&uacute;blica.
2. Amb paraules solemnes m&rsquo;atreviria a jurar que, llevat dels que van assassinar Tiberi Grac, cap enemic m&rsquo;ha donat tants maldecaps i tantes angoixes com tu amb aquest assumpte: el que, de tots els fills que vaig tindre abans, havia d&rsquo;alleujar i cuidar de part [d&rsquo;ells], perqu&egrave; tinguera el m&iacute;nim d&rsquo;inquietud en la vellesa, i que en tot el que feres volgueres agradar-me en la mesura possible, i tingueres com a impiu fer alguna cosa de gran import&agrave;ncia contra la meua opini&oacute;, especialment a mi, a qui queda un breu temps de vida.&nbsp;
Ni tan sols aquest breu temps pot ajudar perqu&egrave; no em contraries i arru&iuml;nes la rep&uacute;blica? Despr&eacute;s quin ser&agrave; el final? Alguna vegada deixar&agrave; la nostra fam&iacute;lia de delirar? Alguna vegada podr&agrave; tindre mesura? Alguna vegada deixarem de continuar rebent i causant dolor? Alguna vegada s&rsquo;avergonyir&agrave; d&rsquo;agitar i pertorbar la rep&uacute;blica?&nbsp;
Per&ograve; si res d&rsquo;aix&ograve; pot ser, persegueix el c&agrave;rrec de trib&uacute; quan jo muira: per mi fes el que vulgues, amb la condici&oacute; que jo no ho s&agrave;pia!
Le&oacute;n, Pedro. (2011). "Cornelia: maternidad y pol&iacute;tica". Blog del curso "Aprende Lat&iacute;n on line" <a href="http://aprendelatinonline.blogspot.com/2011/12/cornelia-maternidad-y-politica.html">http://aprendelatinonline.blogspot.com/2011/12/cornelia-maternidad-y-politica.html</a>
1. a. A quin c&agrave;rrec pol&iacute;tic aspira el seu fill?
&nbsp; &nbsp; b. Defensar&agrave; les classes populars o els patricis?
2. Quina situaci&oacute; va provocar a Corn&egrave;lia m&eacute;s dolor que el que ara sent?
3. Corn&egrave;lia sempre va defensar la causa pol&iacute;tica dels seus fills, per&ograve; ara la seua desesperaci&oacute; de mare fa que tinga una postura m&eacute;s moderada. Comenta sobre aquest tema el primer fragment.
4. Quins recursos d&rsquo;estil utilitza per a intentar conv&eacute;ncer el seu fill?
5. La primera est&agrave;tua p&uacute;blica exposada a Roma en honor a una dona va ser erigida a Corn&egrave;lia. L&rsquo;ep&iacute;graf de la base deia: &ldquo;Corn&egrave;lia, filla de l&rsquo;Afric&agrave; i mare dels Grac.&rdquo; Qu&egrave; es valora de la seua persona?
6. Segons l&rsquo;historiador Plutarc era una dona culta, intel&middot;ligent, hospital&agrave;ria, defensora de les classes populars, impassible davant de l&rsquo;adversitat. Creus que mereix un lloc destacat en la hist&ograve;ria per les seues pr&ograve;pies qualitats? Raona la resposta.
&nbsp;

Observaciones y contexto

A partir de Cornèlia la producció epistolar compta amb gran nombre de representants femenines de les quals no es conserven els textos. Només es coneixen per les referències que en fan els destinataris. Les cartes van tindre una finalitat privada i les seues autores estan relacionades amb els protagonistes de la història romana del segle I aC i amb la cort imperial: Servília (mare de Brut), Pília i Cecília Àtica (esposa i filla d’Àtic), Terència i Túlia (esposa i filla de Ciceró), Publília (segona esposa de Ciceró), Fúlvia (esposa de Marc Antoni). Relacionades amb l’emperador es troben la seua mare Àcia, la seua germana Octàvia la Menor, la seua filla Júlia la Major i la seua esposa Lívia.

Cornèlia: cartes d’una matrona

Enunciado

Observaciones y contexto

Descripción

Respuesta

Documentos