Activitat

Cornèlia: cartes d’una matrona

Personatges:

Tema: L’epistolografia

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència Plurilingüe

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Llatí > 4t ESO > El present de la civilització llatina

Enunciat


Llig els fragments de les cartes escrites per Cornèlia, una influent matrona romana del segle II aC, i respon a les qüestions.

Cornèlia després de l’assassinat del seu fill Tiberi Grac abandona Roma i es retira a Misenum. Des d’allí escriu les cartes al seu fill Gai Grac.

1. Dius que és bo venjar-se dels enemics. A ningú més que a mi li això sembla el més gran i bo, però [només] si pot aconseguir-se mantenint fora de perill la república. Però ja que això no pot ser, els nostres enemics en molt de temps i en gran nombre no periran i és preferible que ells estiguen com ara estan, que s’arruïne i perisca la república.

2. Amb paraules solemnes m’atreviria a jurar que, llevat dels que van assassinar Tiberi Grac, cap enemic m’ha donat tants maldecaps i tantes angoixes com tu amb aquest assumpte: el que, de tots els fills que vaig tindre abans, havia d’alleujar i cuidar de part [d’ells], perquè tinguera el mínim d’inquietud en la vellesa, i que en tot el que feres volgueres agradar-me en la mesura possible, i tingueres com a impiu fer alguna cosa de gran importància contra la meua opinió, especialment a mi, a qui queda un breu temps de vida. 

Ni tan sols aquest breu temps pot ajudar perquè no em contraries i arruïnes la república? Després quin serà el final? Alguna vegada deixarà la nostra família de delirar? Alguna vegada podrà tindre mesura? Alguna vegada deixarem de continuar rebent i causant dolor? Alguna vegada s’avergonyirà d’agitar i pertorbar la república? 

Però si res d’això pot ser, persegueix el càrrec de tribú quan jo muira: per mi fes el que vulgues, amb la condició que jo no ho sàpia!

León, Pedro. (2011). "Cornelia: maternidad y política". Blog del curso "Aprende Latín on line" http://aprendelatinonline.blogspot.com/2011/12/cornelia-maternidad-y-politica.html

1. a. A quin càrrec polític aspira el seu fill?

    b. Defensarà les classes populars o els patricis?

2. Quina situació va provocar a Cornèlia més dolor que el que ara sent?

3. Cornèlia sempre va defensar la causa política dels seus fills, però ara la seua desesperació de mare fa que tinga una postura més moderada. Comenta sobre aquest tema el primer fragment.

4. Quins recursos d’estil utilitza per a intentar convéncer el seu fill?

5. La primera estàtua pública exposada a Roma en honor a una dona va ser erigida a Cornèlia. L’epígraf de la base deia: “Cornèlia, filla de l’Africà i mare dels Grac.” Què es valora de la seua persona?

6. Segons l’historiador Plutarc era una dona culta, intel·ligent, hospitalària, defensora de les classes populars, impassible davant de l’adversitat. Creus que mereix un lloc destacat en la història per les seues pròpies qualitats? Raona la resposta.

 

Observacions i context

A partir de Cornèlia la producció epistolar compta amb gran nombre de representants femenines de les quals no es conserven els textos. Només es coneixen per les referències que en fan els destinataris. Les cartes van tindre una finalitat privada i les seues autores estan relacionades amb els protagonistes de la història romana del segle I aC i amb la cort imperial: Servília (mare de Brut), Pília i Cecília Àtica (esposa i filla d’Àtic), Terència i Túlia (esposa i filla de Ciceró), Publília (segona esposa de Ciceró), Fúlvia (esposa de Marc Antoni). Relacionades amb l’emperador es troben la seua mare Àcia, la seua germana Octàvia la Menor, la seua filla Júlia la Major i la seua esposa Lívia. 

 

 

Descripció

Comentari de dos fragments de les cartes de Cornèlia.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos