Classificació geogràfica

Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > República

Grups per àmbit de dedicació

Educadores

Escriptores > Epistològrafes

Escriptores > en > llatí

Personatge
Cornelia

Cornèlia

(mare dels Gracs)

Roma 189 a.e.c. ‖ Misenum 110 a.e.c.

Període d'activitat: Des de 174 a.e.c. fins 110 a.e.c.

Classificació geogràfica: Europa > Itàlia

Moviments socio-culturals

Antiguitat > Cultura romana > República

Grups per àmbit de dedicació

Educadores

Escriptores > Epistològrafes

Escriptores > en > llatí

Context de creació femenina

A partir de Cornèlia, la producció epistolar disposa de gran nombre de representants femenines de les quals no es conserven els textos. Només es coneixen per les referències que hi fan els destinataris. Les cartes van tindre una finalitat privada i les autores estan relacionades amb els protagonistes de la història romana del segle I a. C. i amb la cort imperial: Servília (mare de Brut), Pília i Cecília Àtica (esposa i filla d'Àtic), Terència i Túl·lia (esposa i filla de Ciceró), Publília (segona esposa de Ciceró), Fúlvia (esposa de Marc Antoni). Relacionades amb l'emperador es troben sa mare Àcia, la seua germana Octàvia la Menor, la seua filla Júlia la Major i la seua esposa Lívia. 

Ressenya

Nascuda en 189 a. C., va ser filla d'Escipió Africà i d'Emília Tèrcia, que va participar en la revolta per a abolir la Lex Oppia. Els escipions dirigien la vida cultural i concedien importància a l'educació de les seues dones. La van casar amb Semproni Grac i va quedar vídua molt jove. De dotze fills, només van arribar a l'edat adulta Semprònia i els Gracs. Dona culta, intel·ligent, va educar els seus fills en idees humanístiques hel·lenístiques de respecte als altres i va ser defensora de la causa política dels seus fills i exemple d’univira. Conservem d'ella dos fragments que inauguren el gènere epistologràfic. 

Activitats

Angles

Espanyol

Català

Justificacions

  • Matrona romana amb gran autoritat i prestigi.
  • Va educar els seus fills i va defensar la seua causa política.
  • Es conserven dos fragments de cartes que són el primer testimoniatge de prosa romana escrita per una dona i inauguren el gènere epistologràfic.

Biografia

Cornelia era hija del famoso general Publio Cornelio Escipión el Africano y Emilia Paula Tercia.  

Poco tiempo después de la muerte de su padre, Cornelia se casó con el cónsul Tiberio Sempronio Graco. A pesar de tener 12 hijos, tuvo que ver cómo solo llegaban a la edad adulta Sempronia, Tiberio y Cayo. En 155 a.C., al morir su marido, decidió dedicarse únicamente a educar a sus hijos. Cornelia se encargó de proporcionarles una buena educación basada en el respeto a las tradiciones familiares, pero también adaptada a las nuevas tendencias que incorporaban la formación de la cultura griega.  

Rechazó varias proposiciones de matrimonio de importantes hombres del imperio. Llegó incluso a declinar una oferta del rey egipcio Ptolomeo VIII.  

Mujer culta e inteligente, inculcó en sus hijos el amor por el próximo introduciéndolos en las ideas humanísticas helenísticas que defendían el apoyo a las clases populares. Ante la ostentación que otras damas patricias hacían del lujo y de sus joyas, Cornelia mostraba a sus hijos con orgullo: "He aquí mis joyas."  

Cornelia fue conocida como la “madre de los Graco” sobre todo durante las revueltas que provocaron las reformas que sus hijos quisieron llevar a cabo en el senado romano. Durante los años de lucha de sus hijos, defendió como una leona su causa y trabajó para ganarse partidarios. 

Desaparecidos la mayor parte de los miembros de su familia, decidió retirarse a vivir a una villa alejada de Roma donde se dedicó al estudio del griego, el latín y la filosofía. Convertida en el símbolo de la matrona romana, esposa y madre ejemplar, la madre de los Graco recibió con una exquisita hospitalidad a hombres cultos y mujeres que admiraron su valor. 

Cornelia tuvo el honor de ver como se erigía una estatua suya en el Foro Romano. Era la primera vez que se daba ese privilegio a una mujer. En el epígrafe de la base se puede leer: "Cornelia, hija del Africano y madre de los Graco."

Se conservan dos fragmentos de cartas  que son el primer testimonio de prosa romana escrita por una mujer e inauguran el género epistolográfico.

Ferrer, Sandra. (20 mayo 2011). Matrona romana, Cornelia Africana (189-110 a. C.). Blog: Mujeres en la historia. (consultat el 14.05.2021), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/matrona-romana-cornelia-africana-189.html>

Bibliografia

-Casamayor, Sara (2016). “Mujer y memoria en la Roma Republicana: Cornelia, Matrona ejemplar”, en Manuel Cabrera y Juan Antonio López, VIII Congreso virtual sobre historia de las mujeres, pp. 141-163, (consultat el 14/05/2021), <https://www.revistacodice.es/publi_virtuales/viii_congreso_mujeres/comunicaciones/9_sara_casamayor_def.pdf> 

-Dixon, Suzanne. (2006). Corneli: Mother of the Gracchi. Londres: Roudlege.

-Ferrer, Sandra. (20 mayo 2011). Matrona romana, Cornelia Africana (189-110 a. C.). Blog: Mujeres en la historia. (consultat el 14.05.2021), <https://www.mujeresenlahistoria.com/2011/05/matrona-romana-cornelia-africana-189.html>

-López, Aurora. (1994). No solo hilaron lana. Escritoras romanas en prosa y verso. Madrid: Ediciones Clásicas, pp. 31-48. 

-López, Aurora. (1988). Modelando con palabras. La elaboración de las imágenes ejemplares de Catón y Cornelia, Madrid: Ediciones clásicas. 

-Montero,  Mercedes (2004). “Cornelia, hija y madre de héroes”, en Jesús de la Villa (ed.), Mujeres de la Antigüedad. Madrid: Alianza Editorialpp. 123-140. 

Enfocament Didàctic

-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana; Bloc Continuïtat del patrimoni cultural. Literatura, art i ciència.

-Llatí 4t ESO: Bloc El text llatí i la traducció; Bloc Llegat i patrimoni; Bloc El present de la civilització llatina. 

-Llatí Batxillerat: Bloc El text: comprensió i traducció; Bloc Educació literària

-Literatura Universal 1r Batxillerat: Interpretació de fragments d'època romana de gènere i temàtica diversos.

-Llengua Castellana i Literatura ESO: Bloc Educació literària.

-Llengua Catalana i Literatura.

 

Documents