Va ser coetània de grans dones com Aurèlia i Àcia que van influir en l'educació dels seus fills, igual que fera Cornèlia un segle abans. Però el seu perfil es correspon més amb el de Fúlvia o Servília, dones que van saber manejar els fils de la política, i també amb el de Sulpícia, que va expressar lliurement els seus sentiments.
Reseña
Clàudia, nascuda ca. 95 a. C. en una família patrícia, va adoptar la forma plebea de Clòdia. Dona de forta personalitat i exquisida bellesa, va rebre una bona educació. Es va casar als 18 anys amb Quint Cecili Metel Cèler però va viure allunyada de convencionalismes. El poeta Catul, amant desenganyat, la va atacar amb ferotgia en els seus versos i Ciceró, enemic polític del seu germà Clodi, la va difamar acusant-la de cortesana, incestuosa i assassina. Per defensar la seua llibertat, es va avançar al seu temps i va ser esborrada de la història.
España > Cultura Clásica > 3º ESO > Raíces clásicas del mundo actual. Vida cotidiana
Justificaciones
Dona rica i culta.
Va mostrar les seues inclinacions polítiques.
Va transgredir el rol assignat a les matrones i com a conseqüència va ser humiliada i silenciada.
Biografía
Dona de forta personalitat i exquisida bellesa, nascuda l'any ca. 95 a. C., una època convulsa, marcada per fortes disputes polítiques en una república que agonitzava.
Clòdia no s'atenia a les normes de conducta dictades per a les matrones, tenia les seues pròpies idees sobre com volia viure i no es deixava persuadir del contrari.
Casada als 18 anys amb Quint Cecili Metel Cèler, va arribar a una espècie d'entesa cordial per la qual cadascú gaudia del seu propi espai.
Segurament Clòdia –forma “plebea” del seu nom patrici, Clàudia–, no hauria deixat cap petjada significativa del seu pas pel món si no fora per una sèrie de circumstàncies desfavorables per a ella.
La primera, haver suscitat l'amor d'un jove poeta, Gai Valeri Catul, qui, donant-li el nom de Lesbia, li va dedicar versos bellíssims, però quan ella va enviduar i les coses no van eixir com ell esperava, es va regirar contra Clòdia i la va atacar amb ferotgia en els seus versos, donant d'ella una imatge terrible i summament injusta.
D'altra banda, el clima conflictiu del moment també la va afectar: molt unida al seu germà Clodi, els enemics polítics d'aquest la van utilitzar com a arma contra ell. En aquesta tasca Ciceró, un de les seues més feroces detractors, es va ocupar a fons.
El drama de Clòdia no va ser, solament, haver de patir tota aqueixa difamació i suportar-la diàriament; la injustícia s'ha prolongat durant segles perquè tant els poemes de Catul com els discursos de Ciceró han travessat dos mil·lennis sense ser qüestionats sobre ella.
Així, Clòdia, per defensar la seua llibertat, per avançar-se al seu temps i viure sense les subjeccions a les quals estaven sotmeses les altres dones, va patir un càstig brutal que dura fins ara.
-López, Aurora (2004).” Lesbia, un ideal poético en la Roma de César”, en Jesús de laVilla (Ed.), Mujeres de la Antigüedad. Madrid: Alianza Editorial, pp. 141-165.
-Pavón Pilar (dir.) (2022). “Exposición Virtual: 250 mujeres de la antigua Roma” en Conditio feminae I: Marginación y visibilidad de la mujer en el Imperio Romano. Universitat de Sevilla, (consultat el 21/11/2022),<https://grupo.us.es/conditiofeminae/index.php/2022/03/01/28-clodia/>
Enfoque Didáctico
-CUC: Bloc Arrels clàssiques del món actual. Història i evolució sociopolítica; Bloc Arrels clàssiques del món actual. Vida quotidiana.
-Llatí 4 ESO: Bloc El present de la civilització llatina.
-Llatí Batxillerat: Bloc L'antiga Roma.
-Història 1 ESO: Bloc Societats i territoris, referit a Roma.