Tips medievals de Duoda d’Usès

Llegirem un fragment del Liber Manualis, primer tractat pedagògic de l'Edat mitjana que es convertirà en model dels tractats anomenats espills de príncep. L’escriu Duoda d’Usès, l’any 841, que pertanyia a alta noblesa i tenia una formació sòlida en diverses disciplines. 

A continuació contestarem algunes preguntes de comprensió. Però ho farem a través d’un joc per equips. Una persona de la classe amb bona dicció farà la lectura dramatitzada, els equips escoltaran i respondran les qüestions. Guanyarà qui més respostes encerte en menor temps.

Passos del joc:

1. Trieu una persona per a fer les lectures dramatitzades del text amb bona veu i bona dicció. Qui llig no forma part de cap equip.
2. Formeu equips de 3 o 4 persones i poseu-li nom, millor si fan referència a l’Edat mitjana. Trieu la persona que farà de portaveu de l’equip.
3. Cada equip rep un full amb les preguntes següents i disposa d’uns minuts per a llegir-les.
1. Com li diuen al personatge femení del text?
2. Com li diuen al personatge masculí?
3. Quina relació hi ha entre ells?
4. Què ha escrit l’autora?
5. Amb quines tres paraules es designa el que ha escrit, en aquest text?
6. Amb quin joc compara el que ha escrit?
7. Amb quin altre objecte ho compara?
8. En quines ocasions recomana la lectura?
9. L’autora diu que el destinatari ha de trobar en el llibre el seu propi…
10. Quines dues coses diu que hi trobarà en el llibre?
11. Quins són els dos tips o consells que hi ha al final del text?
4.  Segona lectura dramatitzada.
5.  Es dona un temps perquè l’equip conteste les preguntes. 
6. Guanya l’equip que més preguntes respon.

“Jo, Dhuoda, encara que de delicat sentit, vivint indigna entre dones dignes, sóc, malgrat tot, la teva mare, fill meu Guillem, i a tu et dirigeixo ara les paraules del meu manual, perquè, com el joc dels daus els resulta per cert temps als joves el més convenient i adequat d’entre totes les arts mundanes, o, també, com algunes dones tenen per costum examinar-se el rostre al mirall per a eliminar les imperfeccions, fent lluir la seva nitidesa, doncs posen cura en agradar als seus marits al món, així mateix et demano que, quan et trobis afligit per hordes d’activitats mundanes i temporals, llegeixis amb freqüència aquest petit llibre que et faig arribar, i, en memòria meva, com si fos cosa de miralls i de jocs de daus, no el descuidis.

Encara que tinguis cada vegada més llibres, dóna’t el plaer de llegir sovint aquesta obreta meva, i sigues capaç, amb l’ajuda de Déu omnipotent, d’entendre’l per al teu propi profit. Hi trobaràs en ell, breument, tot allò que desitjaràs conèixer; hi trobaràs també un mirall on contemplar sense vacil·lació l’estat de salut de la teva ànima, de tal manera que no només li agradis al món sinó que puguis agradar-li en tot a qui t’ha format de la pols de la terra (Gn. 1,7): perquè és totalment necessari per a tu, fill meu Guillem, que a ambdós negocis et mostris de forma que puguis ésser útil al món i tinguis el valor d’agradar sempre a Déu en tot.”

OTERO i VIDAL, Mercé  a cura, (1989) Duoda, comtessa de barcelona i de septimània. De mare a fill escrits d’una dona del segle IX, La Sal edicions de les Dones, Barcelona