Reseña

Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992) és periodista, prosista i dramaturga. Figura important del periodisme femení de preguerra, destaca per una prosa afilada que destapa amb humor la doble moral conservadora i reivindica la llibertat sentimental i sexual de les dones. Des de molt jove, col·labora amb múltiples publicacions i escriu la secció fixa "Film & soda" al setmanari La Rambla. Autora de contes i nouvelles com La dona dels ulls que parlaven (1930) i Història d'una noia i vint braçalets (1934), publica també novel·les com Quaranta anys perduts (1971). Durant la guerra estrena peces teatrals de natura humorística i alhora vocació social, com Marie la Roja... (1938). Participa activament en iniciatives polítiques i feministes com el Lyceum Club i el Front Únic Femení Esquerrista.

Actividades

Justificaciones

• Figura important del periodisme femení de preguerra. Destaca per l’estil lleuger i agut de les seves columnes on, amb una prosa afilada, destapa amb humor la doble moral conservadora i reivindica la llibertat sentimental i sexual de les dones.
• La seva prosa de preguerra sintetitza el model de la vamp desacomplexada i autònoma. La de postguerra, en canvi, copsa la duresa de les condicions de vida sota el franquisme.
• Com a dramaturga, estrena peces durant la Guerra per la companyia Vila-Daví, com Marie la Roja... (1938), una comèdia-reportatge sobre les presons de dones, amb vocació social i estructura de vodevil.
• Agitadora cultural i política, és membre del Lyceum Club, sufragista, impulsora de la recollida de firmes femenines en favor de l’Estatut de Catalunya i presidenta del Front Únic Femení Esquerrista.

Biografía

Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 27 de març de 1909 - 28 de febrer de 1992) és una escriptora i periodista catalana, que representa alhora els paradigmes de dona moderna i dona de lletres d’abans del 1939 a Catalunya. D'origen humil, comença a escriure de molt jove i debuta a la premsa a quinze anys. El 1924 publica els primers escrits a la revista Joventut Catalana, sota el pseudònim de Rosa de Sant Jordi. A partir del 1926 escriu al setmanari Dona Catalana, on apareixen els seus primers textos en prosa, així com alguns poemes. El 1927 també comença a col·laborar a Flames Noves. Revista de joventuts intel·lectuals de Catalunya. Desenvolupa un estil propi i innovador amb un tarannà directe i l’ús d’un llenguatge modern, clar i entenedor, i se centra a descriure els canvis en els costums i les relacions socials. 

La seva activitat a la premsa desemboca, el 1928, en el títol Tres contes breus, el primer llibre publicat per l'autora. L'any 1929 es publiquen quatre contes seus al diari La Nau i el 1930 publica el recull de contes La dona dels ulls que parlaven. A partir d’aquest mateix any publica a la revista gràfica Imatges un seguit de reportatges de temàtica social i variada que incorporen protagonistes que normalment no apareixien a la premsa. A més, comença a escriure a La Rambla, amb una secció fixa titulada "Film & soda", on expressa el seu punt de vista sobre la vida personal i sentimental d’homes i dones, de la qual denuncia en general la hipocresia que l’envolta. Els seus textos tenen un tarannà pràctic, directe i provocador que barreja un feminisme de vegades iconoclasta amb la capacitat per a la polèmica, la paròdia i la ficció humorística contra les postures de la moral pública conservadora. Defensa que la llibertat personal de les dones en les relacions sentimentals està sempre per sobre de la moral catòlica, i hauria de ser tan permissiva com la llibertat dels homes, alhora que reivindica l’ús per part de les dones del propi poder de seducció. 

La col·laboració amb La Rambla acaba el maig del 1932, quan passa a L’Opinió, on dirigeix la pàgina femenina del setmanari amb el mateix estil lleugerament descregut, irònic i desimbolt que havia mostrat abans. Una llarga anèmia, però, l'obliga a passar un període de convalescència que s’estira, amb curtes interrupcions, des del febrer de 1933 fins al 1936, i que passa a l'Hotel Petit de Begues i a l'Hotel Prudenci de Castellterçol. Tot i la interrupció, no deixa de treballar en diversos contes i obres de teatre: el 1933 publica la novel·la breu Al marge i, el 1934, apareix Història d'una noia i vint braçalets. El 1935 publica, a Quaderns Literaris, les narracions "Home i dona" i "Cor lleuger" i el mateix any també apareix, a La Escena Catalana, l'obra de teatre Es rifa un home!, que és la primera comèdia de l'autora que es representa. Ja durant la guerra s'estrenen, al Teatre Romea, Amunt i crits (1936) i Les dones sàvies (1936), i, al Teatre Català de la Comèdia, Marie la Roja... (1938). El teatre d’Arquimbau és eminentment humorístic i hi reconeixem els interessos que l’autora plasma al seu quefer periodístic, com les relacions entre dones i dones i els costums socials. Malauradament, la producció dramàtica d’Arquimbau correrà una sort més aviat pobra, ja que els textos d’Amunt i crits i Les dones sàvies es perden, mentre que la producció de postguerra, que inclou comèdies d’embolics com Muntaner, 214, Crieu fills... , i Les secretàries del meu marit, no es van arribar a estrenar tot i que haurien pogut funcionar al mateix nivell que d’altres obres comercials de l’època.

L'obra de narrativa Home i dona apareix publicada el 1936. Si a causa de l’anèmia s’havia vist obligada a allunyar-se de la premsa, a partir del juny del mateix any, torna a escriure de manera fixa a La Rambla de Catalunya, una publicació que el 1936 està sota l’òrbita del PSUC, amb una secció sobre la premsa internacional: «De dilluns a dilluns», que dura poc més de dos mesos, just fins que esclata la Guerra Civil. En conjunt, el seu és un articulisme de costums, marcat per una personalitat aguda i àgil, que va ser penalitzada per tenir una vida personal que determinats sectors de la societat i la premsa de Barcelona consideraven poc respectable.

Quan sorgeix el debat entorn del vot femení, Arquimbau defensa el vot per a les dones, al costat de Carme Montoriol i Anna Murià i a diferència d’altres companyes com Aurora Bertrana i Maria Carratalà. Per això enceta una recollida de signatures femenines a favor de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932, Estatut que les dones no van poder votar en el referèndum, i promou l'agrupament de les catalanes a favor del vot femení. També s’involucra en altres iniciatives polítiques en defensa de la Segona República: esdevé presidenta del Front Únic Femení Esquerrista i militant d'Esquerra Republicana.

El 29 de març del 1937 es casa amb el polític Joaquim Girós i, en finalitzar el conflicte, s'exilien a França: després de viure uns mesos a París el 1940, s’aixopluguen amb uns familiars d’ell en un poblet francès, Sos, al departament de Lot et Garonne, a l’oest de Tolosa de Llenguadoc. Reben una pensió de 1.500 francs mensuals de les xarxes de protecció dels exiliats, i el 1942 intenten arribar en vaixell a Mèxic, però les autoritats els obliguen a tornar a França quan desembarquen a la ciutat algerina d’Orà, i l’opció d’arribar a Mèxic s’esguerra del tot. Finalment, el 1945 el matrimoni viatja a Barcelona per instal·lar-s’hi.

En tornar de l'exili, Arquimbau no pot recuperar la seva feina a l'Ajuntament de Barcelona, on havia exercit com a funcionària de carrera des de l’any 1932. Girós treballa a Tànger, com a representant de la família Rius (propietària d'una fàbrica de cacau que crearia la marca Cola-Cao) i d’aquest entorn es deriva l’obra de teatre inèdita Estimat Mohamed, escrita entre Rosa Maria Arquimbau i Josep Maria Poblet. L'any 1957 Arquimbau queda finalista del Premi Joan Santamaria amb la comèdia L'inconvenient de dir-se Martines, que no s'arriba a representar. Posteriorment, la seva activitat literària no té repercussió fins al 1970, quan es publica la novel·la La pau és un interval, on es narra l'ocupació de París per part de les tropes alemanyes. El 1971 apareix Quaranta anys perduts, novel·la que té la Barcelona de postguerra com a rerefons històric. 

Tot i haver estat una de les principals periodistes de preguerra i haver desenvolupat un estil propi, ja no torna a escriure a la premsa, ni tan sols amb l’arribada del tardofranquisme i la transició, i no es troba al centre, com abans de la guerra, dels cercles literaris i femenins més avançats. L’any 1973 mor Joaquim Girós i, des d'aleshores, Arquimbau viu de l'ajut econòmic de la família Rius. A partir del 1985 es pot beneficiar de l'amnistia als funcionaris de la República. Passa els darrers anys de la seva vida en una residència de Barcelona, on mor el 28 de febrer de 1992.

Biografia de Rosa Maria Arquimbau a la pàgina de l’AELC.

Obras

Bibliografía

Busquets, Gemma (2016). “El misteri de la mirada de l'esfinx”. Avui Cultura, 13-06-2023, https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/950445-el-misteri-de-la-mirada-de-lesfinx.html

Guillamon, Julià (2015). L'enigma Arquimbau. Sexe, feminisme i literatura a l'era del flirt. Barcelona: Comanegra.

Guillamon, Julià (2016). "Arquimbau: Ars Amandi", epíleg al llibre Cor lleuger i altres narracions de l'era del flirt. Barcelona: Comanegra, pp. 237-261.

Guillamon, Julià (2016). "La nostra Nataixa", epíleg al llibre Quaranta anys perduts. Barcelona: Comanegra, pp. 193-214.

Guillamon, Julià (2020). 

Teatre Nacional de Catalunya, 13-06-2023, https://www.tnc.cat/ca/rosa-maria-arquimbau-teatre-reunit

Ibarz, Mercè (2020). “Dur desig de durar”, pròleg a Pioneres modernes. Dotze autores de l’escena catalana. 1876-1938, Teatre Nacional de Catalunya, 13-06-2023, https://www.tnc.cat/ca/antologia-pioneres-modernes-a-cura-de-merce-ibarz

Ivern i Salvà, Dolors et al. (2007). Les dones d'Esquerra. 1931-1939, Fundació Josep Irla.

Madrenas Tinoco, Dolors, Navas Sánchez-Élez, Maria Victoria, i Ribera Llopis, Juan M (2007-2008). “Dos escritoras del Novecientos: Matilde Ras y Rosa M. Arquimbau”, Dialnet, 113-06-2023, https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2749192

Real, Neus (2003). Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil (Tesi Doctoral). Tesis Doctorals en Xarxa, 13-06-2023, https://www.tdx.cat/handle/10803/32181

Real, Neus (2006). Les novel·listes dels anys trenta: obra narrativa i recepció crítica. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Real, Neus (s.d.). “Arquimbau i Cardil, Rosa Maria”. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre, 13-06-2023, https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2544/rosa-maria-arquimbaud-cardil.htm?fcat_5=77

Real, Neus (2009). “Rosa Maria Arquimbau”, fitxa a la web Escriptores republicanes, 13-06-2023, https://filcat.uab.cat/gelcc/escriptores/novelistes/Arquimbau/index.html

Toledo, Lourdes (2022). “La veu ferma i desacomplexada de Rosa Maria Arquimbau”. La veu del País Valencià, 13-06-2023, https://www.diarilaveu.cat/noticia/11400/la-veu-ferma-i-desacomplexada-de-rosa-maria-arquimbau

Vàzquez, Eva (2016). "Reporteres amb talonets", Avui Cultura, 13-06-2023, https://www.elpuntavui.cat/article/950761-reporteres-amb-talonets.html

Guillamon, Julià (2022). “IV Seminari de Teatre - Sobre Rosa Maria Arquimbau i Víctor Català” [vídeo]. AELC, 13-06-2023, https://www.youtube.com/watch?v=dbZ_GC6qIDg

Enfoque Didáctico

• Els contes, els articles de premsa i les peces teatrals es poden usar a l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura. 
• De manera transversal, Ciències socials, àrees pròpies d'arts escèniques i accions per visibilitzar les dones i la seva obra.

Quant al nivell, l'autora i la seva obra poden ser introduïdes a tots els nivells de l'ESO a partir del coneixement de la seva figura i l'estudi de la seva obra tant literària com artística. La seva obra pot ser treballada des d’enfocaments com ara:

• La història de la literatura catalana (en especial, la preguerra).
• Els canvis i el moment polític, cultural i social de la Segona República.
• La literaturització de la història (Guerra Civil espanyola, postguerra, franquisme).
• La representació literària del gènere, del rol de les dones a la societat, la subjectivitat de les dones i les relacions amb els homes.
• L’article d’opinió, la crònica i de manera més àmplia l’ofici periodístic.
• El compromís literari amb el feminisme i el debat entre diferents posicions feministes.
• El compromís polític i amb les causes femenina i republicana.

Documentos