Biografía
Mileva Marić va ser una desconeguda per al món científic i la història general, fins que van eixir a la llum en 1897 les cartes que ella i Einstein es van intercanviar durant el seu festeig, entre 1897 i 1902. Les 43 cartes entre ells que es conserven parlen sovint de "els nostres treballs" i de "la nostra teoria del moviment relatiu", "el nostre punt de vista" o "els nostres articles". Després de llegir esta correspondència sembla que Mileva va jugar un paper molt important en els treballs desenvolupats pel seu marit i que li van portar a guanyar el Premi Nobel.
Mileva va nàixer en 1875 en l'actual Sèrbia. Des de xiqueta va destacar per la seua intel·ligència i el seu interès per la música, la física i les matemàtiques. El seu pare va haver de sol·licitar permisos perquè li permeteren continuar estudiant en el nivell de secundària, reservat al sexe masculí i principal obstacle perquè les dones accediren a estudis superiors. Als 15 anys aconsegueix les qualificacions més altes en física i matemàtiques a l’institut de secundària de Zagreb, al qual assistien només dues dones. En 1896 supera l'examen d'entrada en la universitat de Zuric, una de les més prestigioses d'Europa en el segle XIX i que permetia l'accés a dones, i es va matricular a l'Escola Politècnica de Zuric per a estudiar matemàtiques i física. Allí va conèixer Einstein, tots dos compartien el seu amor per la ciència i la música i s'explica com sovint abandonaven les seues classes reglades per a dedicar-se a les seues pròpies investigacions.
Mileva nació en 1875 en la actual Serbia. Desde niña destacó por su inteligencia y su interés por la música, la física y las matemáticas. Su padre tuvo que solicitar permisos para que pudiera seguir estudiando en el nivel de secundaria, reservado al sexo masculino y principal obstáculo para que las mujeres accedieran a estudios superiores. A los 15 años logra las calificaciones más altas en física y matemáticas en el Instituto de secundaria de Zagreb, al que asistían solo dos mujeres. En 1896 supera el examen de entrada en la universidad de Zurich, una de las más prestigiosas de Europa en el siglo XIX y que permitía el acceso a mujeres, y se matriculó en la Escuela Politécnica de Zurich para estudiar matemáticas y física. Allí conoció a Einstein, ambos compartían su amor por la ciencia y la música y se cuenta cómo a menudo abandonaban sus clases regladas para dedicarse a sus propias investigaciones. Mileva y Einstein iniciaron una relación sentimental muy fuerte que no fue bien recibida por la familia de él. Mileva i Einstein van iniciar una relació sentimental molt forta que no va ser ben rebuda per la família d'ell.
En 1897 Mileva va estudiar un semestre en la Universitat de Heidelberg, Alemanya on va rebre classes de Philipp Lenard sobre la teoria de números, càlcul diferencial i integral, funcions el·líptiques, teoria de la calor i electrodinàmica. Quan va tornar, no va arribar amb les mans buides, sinó amb les idees més radicals i noves de la física, i amb coneixements que compartix amb Einstein a la seua tornada a Zurich.
Mileva acaba la carrera en 1900 però no aconseguix, no obstant això, passar l'examen final de Llicenciatura en primera opció. Les qualificacions de Mileva no deixen dubte que va ser una física i científica brillant, a vegades amb notes més altes de les que obtenia Albert. No obstant això, no va aconseguir superar els exàmens finals de la carrera. Mileva i Albert tenien qualificacions similars, però ella sobreeixia en el treball experimental, mentres que ell no ho va fer. En l'examen oral el professor Minkowski va donar una qualificació d'11 sobre 12 als quatre estudiants homes, però només un 5 a Mileva de manera que no puc obtindre el seu títol.
La intensa i fructífera vida universitària de Mileva es va truncar en 1901, mentres s'estava preparant per a l'examen de llicenciatura i començant la seua tesi doctoral s'assabenta que està embarassada. Pressionada pels seus docents i el seu cercle social, que consideraven que era una vergonya tindre un fill fora del matrimoni, Mileva es va veure obligada a abandonar els estudis i a tornar a la seua casa paterna. Va donar a llum al gener de 1902 a Lieserl Einstein, de la qual es creu que va morir d'escarlatina a l'any de nàixer, encara que altres teories especulen que va ser donada en adopció. Einstein mai va portar bé el ser pare de Liesert i mai va informar la seua família que era pare.
Mileva tenia un caràcter poc sociable i presentava una coixesa molt ostensible, a causa d'una artritis congènita, que li feia tindre una autoestima molt baixa malgrat la seua brillant intel·ligència i la seua gran formació acadèmica. Albert i Mileva es van casar en 1903 amb l'oposició de la família d'Einstein per ser estrangera i quatre anys major que ell. Es van traslladar a viure a Berna, ell treballava en l'Oficina de Patents i ella s'ocupava de la casa, a partir d'eixe moment Mileva Maric subordina les seues ambicions professionals al seu matrimoni, però també estudiava i compartia amb ell com a ajudant les investigacions. En 1904 va nàixer Hans Albert, el seu segon fill, ella atenia estudiants que acollia com a hostes per a disposar d'ingressos suficients.
El treball de tots dos en la investigació és molt intens i convertixen la seua casa en un lloc obert on s'estudia i debat amb altres científics. La seua casa va ser lloc de reunió d'esperits selectes, un conjunt de persones que el passaven molt ben junts i celebraven els descobriments treballant en comú, es llegia i es discutia no sols de ciència sinó també de filosofia. En 1905, es publiquen els tres rellevants treballs d'Einstein: la teoria especial de la Relativitat, el treball sobre l'efecte fotoelèctric i la teoria del moviment Browniano, i són pocs els historiadors que dubten sobre la contribució de Mileva a aquest. Sembla poc probable que ella, amb la seua formació i havent realitzat investigacions sobre Teoria de números, càlcul diferencial i integral, funcions el·líptiques, teoria de la calor i electrodinàmica, es mantinguera completament al marge de les investigacions que van culminar en el "annus mirabili" de 1905, l'any en què Einstein va publicar els quatre articles que van suposar, cadascun d'ells, un gran descobriment científic (incloent la teoria de la relativitat) i que li convertirien per sempre en un geni.
En 1909 tornen a Zurich, on Einstein ha aconseguit una plaça de professor en la Universitat. Mentre ell és cada vegada més un científic reconegut mundialment, Mileva té el seu tercer fill en 1910 que va nàixer malalt i va requerir cures especials, dels quals la seua mare es va fer càrrec, la qual cosa aparentment va produir un allunyament entre la parella. Mileva deixa de ser la dona excepcional amb la qual es relacionava com a amiga i col·lega, com a investigadora amb la qual compartia els seus projectes i que l'ajuda en la preparació de classes i conferències. Es trasllada amb ell i els seus fills a Praga on en 1911 li oferixen un lloc en una universitat.
Albert es va distanciar de la seua dona i els seus fills i va iniciar una relació paral·lela amb la seua cosina, Elsa Löwenthal, que Marić va descobrir en 1912. En advertir que la seua infidelitat havia deixat de ser un secret Albert li va imposar a Mileva una sèrie de condicions per a seguir “nominalment casats”. Entre altres coses, li exigia: “Hauràs d'encarregar-te que la meua roba estiga ordenada i que em servisquen tres menjars al dia a la meua habitació”, “el meu dormitori i el meu estudi estiguen sempre en orde i que ningú toque el meu escriptori”, “renunciaràs a tota relació personal amb mi, excepte quan ho requerisquen les aparences socials i no esperaràs cap afecte per part meua”, “has de respondre immediatament quan et dirigisca la paraula”, i algunes més de tall similar. Mileva va rebutjar eixes condicions i va abandonar, al costat dels seus fills, la casa familiar que havia deixat de ser una llar.
Mileva torna sola amb els seus fills a Zurich, encara que es resistix a concedir-li el divorci quan Einstein li ho sol·licita en 1916. Mentres, viu en una pensió amb pocs recursos. El divorci arriba en 1919. Pacten que si Einstein guanya el Premi Nobel ella rebria part dels diners del guardó, este fet també ha sigut subratllat com un element que aferma la posició que defén la tesi de la rellevància de la col·laboració de Mileva en les publicacions de 1905.
Mileva viurà en Zurich fins a la seua mort ocupant-se dels seus fills. Va esgotar els diners en atenció mèdica per al seu fill menor, Eduard, que és diagnosticat d'esquizofrènia i patix de brots violents que posen en perill la vida de Mileva. Malgrat això, ho va mantindre a la seua casa i va evitar el seu internament en centres psiquiàtrics, encara que a vegades ha de contractar un guardaespatles perquè la protegisca dels seus atacs. Després d'un nou brot psicòtic del seu fill, és ingressada per una crisi nerviosa, i va morir sola després de diverses embòlies en 1948.
Tristament, el seu fill Eduard mor en 1965 en un centre psiquiàtric i en la seua esquela apareix "Eduard Einstein. Fill del mort professor Einstein", però no el nom de la seua mare.
A continuació, relatem alguns dels fets i investigacions que donen suport a la tesi que Mileva va tindre una participació important en els descobriments científics d'Albert Einstein.
Entre les 43 cartes que es van intercanviar Mileva Marić i Albert Einstein durant el seu festeig parlen sovint de "els nostres treballs" i de "la nostra teoria del moviment relatiu", "el nostre punt de vista" o "els nostres articles".
Poc abans que es publicaren en 1905 en la revista científica “Annalen der Physik” els treballs pels quals Einstein rebrà el Premi Nobel, Mileva va enviar una carta a la seua amiga Helene Kaufler en la qual comentava: “Fa poc hem acabat un treball molt important que farà mundialment famós al meu marit”. Estos articles estan dedicats als àtoms i molècules, als "quàntums" i a la teoria de la relativitat. Existixen nombrosos testimoniatges afirmant que els van veure treballar junts, entre ells el seu fill Hans Albert que recorda haver-los vist treballar junts dia i nit en la taula de la cuina.
El científic estatunidenc Evan Harris ha realitzat un estudi quantitatiu i qualitatiu de les referències d'Einstein als estudis i investigacions que estaven efectuant ell i Mileva i al futur èxit que compartirien amb els seus descobriments utilitzant termes com “el nostre treball”, “la nostra teoria”, “la nostra col·laboració”, “les nostres investigacions”, “els nostres articles”. (Rubio Herraez, 68). Al març de 1901 Einstein escriu: “Que feliç i orgullós estaré quan junts hàgem culminat amb èxit el nostre treball sobre el moviment relatiu”. Evan Harris afirma: “La teoria especial de la Relativitat comença amb la tesi que Mileva va escriure i va presentar per a la seua supervisió al professor Weber, quan estudiava a l'Escola Politècnica de Zurich, la memòria de la qual s'ha perdut. L'efecte fotoelèctric té el seu origen en els treballs de Mileva quan esta estudiava en Heildelberg amb el professor Lenard, al qual posteriorment li va ser concedit el Premi Nobel de Física, precisament, pel seu treball experimental sobre l'efecte fotoelèctric. La teoria del moviment browniano és producte del pensament d'Eintein i del seu interés per la termodinàmica, però Mileva va contribuir al mateix amb el treball matemàtic, descrivint el moviment desordenat de les molècules”. (Citat per Rubio Herráez, 72. Font: E. Harris, “Ms. Einstein” (A.A.A.S.) Annual Meeting, 1990. I “Mileva Maric’s Relativistic Role”, Physics Today, vol. 44, núm. 2, 1991.)
Altres investigadores com Senta Troemel-Ploetz i la biògrafa Desanka Trbuhovic, sostenen que Mileva era la que desenvolupava les matemàtiques de les noves teories i enfocaments que van fer famós al seu marit. I en això està d'acord el biògraf d'Einstein, Peter Michelmore, qui també sosté que Mileva era una excepcional matemàtica i que tots dos van treballar àrduament a Berna en la teoria de la Relativitat.
Per què no va signar Mileva els articles elaborats al costat d'Einstein? Existeixen evidències que, quan en 1908, Conrad Habicht, Albert Einstein i Mileva Marić van construir i van patentar un voltímetre ultrasensible sota el nom “Einstein-Habitch”. Habitch va qüestionar la decisió de Mileva de no incloure el seu nom. Davant això, ella va contestar: «Per a què? Els dos som una pedra». Els biògrafs coincideixen que Mileva Marić va prioritzar que les seues teories científiques isqueren a la llum que ser reconeguda per això. Donats els prejudicis que hi havia contra les dones en aquella època, una publicació confirmada per una dona podria haver tingut menys pes, per això, alguns historiadors consideren que la pròpia Mileva va decidir que el seu nom quedarà
Actualment són molts els historiadors de ciència que consideren que, més enllà del grau de col·laboració que poguera donar-se entre Marić i Einstein, és imprescindible donar a conéixer la figura de Mileva Marić i reivindicar, abans de res, la seua importància com a matemàtica i física en la història de la ciència.
Si no es té en compte que la ciència és un saber col·lectiu i que el context social negava els mèrits de les dones, fins al punt de fer-les renunciar a la seua firma en les seues contribucions als avanços científics en els quals participaven, la història mai les visibilitzarà.
Extret de
Perdomo, Inma (2013). “Mileva Marić. A la sombra del genio” Filosofía, ciencia y género, Blogspot, 29-04-2022, <inmaculadaperdomo.blogspot.com/2013/11/mileva-maric-la-sombra-del-genio.html>
