La seua aportació més valuosa al desenvolupament de la psicologia feminista és el que hui coneixem com a “ètica de la cura”, posició psicològica i ètica que l’enfrontarà a l’acadèmia i, en concret, al seu mestre Lawrence Kohlberg. Va suposar un canvi en la manera de valorar el desenvolupament moral de les persones; va reconduir els rígids estàndards patriarcals de la justícia cap a una síntesi de racionalitat i sentiments en la presa de decisions morals: el jo i els altres.
Les seues investigacions clíniques van canviar els paràmetres d’anàlisis de la conducta humana i la taxonomia moral. Van intentar atacar els seus estudis i conclusions argumentant falta de rigor científic.
Les intel·lectuals que podem posar en relació per context i interessos són: Lou Andreas Salomé com a antecessora, i com a coetànies: Nancy Chodorow, Karen Horney, Kate Millet, Shulamith Firestone, Luce Irigaray, Carole Pateman, Audre Lorde o l’espanyola Victoria Sau.