Geographical classification

America > United States

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Feminism

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Pacifism / Antimilitarism

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Civil rights movements

Groups by dedication

Activists > Feminists (activists)

Activists > Pacifists

Humanistics > Psychologists

Writers > in > Spanish

Writers > Essayists

Humanistics > Feminists (intellectuals)

Humanistics > Philosophers > Philosophers (morals and ethics)

Character
Rostro

Carol Gilligan

Nova York 28-11-1936

Period of activity: From 1982 until Still active

Geographical classification: America > United States

Socio-cultural movements

Late modern period / Contemporary period > Feminism

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Pacifism / Antimilitarism

Late modern period / Contemporary period > Socio-political movements > Civil rights movements

Groups by dedication

Activists > Feminists (activists)

Activists > Pacifists

Humanistics > Psychologists

Writers > in > Spanish

Writers > Essayists

Humanistics > Feminists (intellectuals)

Humanistics > Philosophers > Philosophers (morals and ethics)

Context of feminine creation

La seua aportació més valuosa al desenvolupament de la psicologia feminista és el que hui coneixem com a “ètica de la cura”, posició psicològica i ètica que l’enfrontarà a l’acadèmia i, en concret, al seu mestre Lawrence Kohlberg. Va suposar un canvi en la manera de valorar el desenvolupament moral de les persones; va reconduir els rígids estàndards patriarcals de la justícia cap a una síntesi de racionalitat i sentiments en la presa de decisions morals: el jo i els altres.

Les seues investigacions clíniques van canviar els paràmetres d’anàlisis de la conducta humana i la taxonomia moral. Van intentar atacar els seus estudis i conclusions argumentant falta de rigor científic. 

Les intel·lectuals que podem posar en relació per context i interessos són: Lou Andreas Salomé com a antecessora, i com a coetànies: Nancy Chodorow, Karen Horney, Kate Millet, Shulamith Firestone, Luce Irigaray, Carole Pateman, Audre Lorde o l’espanyola Victoria Sau.

Review

Acadèmica prestigiosa, veu indiscutible en la modificació dels paràmetres d’anàlisis de la conducta sociomoral, que introdueix en igualtat de valoració les aportacions morals de les dones. Defensora dels drets dels col·lectius oprimits des d’una posició pacifista, en què utilitza la resolució de conflictes; sempre preocupada per l’educació i perquè aquesta fora aplicada i transmesa sense biaix de gènere. 

Activities

Spanish

Justifications

  • Va transformar l’anàlisi de la catalogació del desenvolupament moral humà.
  • Davant de l’“ètica de la justícia” hi ha l’“ètica de la cura”, que materialitza les respostes concretes que els individus concrets duen a terme a partir dels principis abstractes, i que donen categoria moral a aquestes.
  • Les ètiques de la cura posen l’èmfasi en el manteniment de les relacions humanes a través de l’atenció d’unes persones amb altres, per a generar vincles emocionals. Aquesta cura ha de començar per la persona mateix.
  • Gilligan proposa que els dos plantejaments ètics siguen tractats per igual.
  • La cura de les altres ha de començar pel d’una mateixa.

Biography

Carol Gilligan naix en el si d’una família burgesa jueva, son pare era advocat i sa mare, professora. Es descriu a si mateixa com “una xiqueta jueva de l’era de l’Holocaust”, la qual cosa la va fer créixer amb fortes conviccions morals i polítiques. El seu extens currículum acadèmic s’inicia amb un grau en Literatura amb màxims honors en 1958; grau i un màster en Psicologia Clínica per Radcliffe en 1960 i doctorat en Psicologia per Harvard en 1964. El seu matrimoni amb un estudiant de Medicina i els tres fills que va tindre posteriorment no la van allunyar del seu activisme feminista, i va formar part  d’una comunitat internacional de dones del campus per a un diàleg recíproc i la cura mútua dels fills; la seua participació en el moviment pels drets civils, o la seua oposició a la guerra del Vietnam que va materialitzar negant-se a entregar les notes dels alumnes perquè aquests no perderen la seua condició d’estudiants i foren cridats a files. La seua carrera com a docent resulta igualment aclaparadora: professora de Psicologia en la Universitat de Chicago i Harvard, professora en la Càtedra d’Estudis sobre la Dona en la Universitat Rutgers, professora en la Universitat de Cambridge, becària del Bunting Institute, investigadora sènior en la Fundació Spencer i finalment professora en la Universitat de Nova York. 

El seu nom estarà sempre associat a la investigació clínica que la va portar a qüestionar l’exclusiva  classificació del desenvolupament moral a partir de l’anomenada “ètica de la justícia”, en què suggereix que les posicions morals abastaven un espectre molt més ampli que es va nomenar “ètica de la cura”. Però Gilligan és, a més, impulsora de projectes com el Harvard Center on Gender and Education, o el desenvolupament d’un mètode de guia d’escolta, un enfocament relacional centrat en la veu per a entendre el món humà mitjançant l’estudi de la veu i la ressonància. L’última etapa intel·lectual de Gilligan està associada a la resolució de conflictes mitjançant projectes de pau i no violència, perspectives que l’havien acompanyada des de la seua joventut. La intensitat de les seues activitats vitals i intel·lectuals ha sigut reconeguda amb diversos premis com el Premi Grawemeyer en educació (1992) o el premi Heinz pel coneixement de la condició humana (1997), també va ser reconeguda com una de les persones més influents per la revista Time (1996). Gilligan representa un punt d’inflexió en l’anàlisi de la conducta moral del segle XX.

Works

Spanish


- (1982). In a different voice: Psychological theory and women's development. Cambridge: Harvard University Press. 

- (1989). Mapping the moral domain: a contribution of women's thinking to psychological theory and education. Cambridge: Universitat Harvard. 

- (2002). The birth of pleasure. Nova York: Alfred A. Knopf. 

- (2008). Kyra: a novel. Nova York: Random House.  

- Gilligan, Carol; Richards, David A.J. (2009) The deepening darkness: patriarchy, resistance, & democracy's future. Cambridge, Nova York: Universitat de Cambridge. 

- (2011). Joining the resistance. Cambridge, Malden (Regne Unit), Massachusetts: Polity Press. 

-Gilligan, Carol; Hochschild, Arlie; Tronto, Joan (2013). Contre l'indifférence des privilégiés: à quoi sert le care (en francès). París: Payot. 

Bibliography

- Moreno, Rebeca (coord.) (2019) Feminismos. La historia. Madrid: Akal. 

- García Calvente, Mª del Mar (2019) “Carol Gilligan y la ética del cuidado”. Primera Jornada General sobre coeducació del programa Nahiko. (revisat 6/1/2022) https://www.youtube.com/watch?v=JF3W3ibfSFE  

-Lambroa Colectivo Feminista. (2018) “Ética del cuidado”. (revisat 6/1/2022) https://www.youtube.com/watch?v=TjJ5Id8gQ-M  

-Freedberger, Peter (2021). NYU School of Law. (revisat 6/1/2022) https://its.law.nyu.edu/facultyprofiles/index.cfm?fuseaction=profile.biography&personid=19946  

-Medea, Andra (2021). “Carol Gilligan”. The Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. (revisat 6/1/2022) https://jwa.org/encyclopedia/article/gilligan-carol  

-WB. Anna (2018) “Carol Gilligan’s Theory of moral development”.  (revisat 6/1/2022) https://www.youtube.com/watch?v=ZwUGEIsxIDk  

-Big Think.com (2012). Carol Gilligan on Women and Moral Development”.  (revisat 6/1/2022) https://www.youtube.com/watch?v=2W_9MozRoKE  

Didactic approach

S’ha d’incloure en diverses matèries. com ara:

Psicologia de Batxillerat

Filosofia de Batxillerat

Educació en Valors Cívics i Ètics, bloc A: Autoconeixement i autonomia moral

Documents