L’Anunciació d’Isabel de Villena
Characters:
Theme: Anàlisi crítica i interpretativa del fragment on s’explica el capítol bíblic de l’Anunciació en la Vita Christi d’Isabel de Villena.
Competencies
Competence in Linguistic Communication
Multilingual Competence
Digital Competence
Personal, social and learning to learn competence
Citizen Competition
Subjects and year by Educational System
Spain > Catalan language and literature > 3rd ESO > Communication
Enunciation
L’abadessa valenciana Isabel de Villena va escriure al segle XV l’obra Vita Christi on explicava la vida de Crist en què molta importància a les dones que el van acompanyar des del seu naixement fins a la seua mort. Ara llegiràs el fragment d’aquesta obra on es relata l’Anunciació, és a dir, el moment en què l’arcàngel Gabriel li comunica a Maria que serà la Mare de Déu. Després de llegir, respon les següents preguntes.
- Numera les línies del text de cinc en cinc.
- El personatge de Maria és tractat com un objecte? Per què?
- L’arcàngel Gabriel obliga Maria a tindre el fill?
- Com està tractada la figura de Maria en l’obra? Explica-ho.
- Què li importa a Maria? Què li promet l’arcàngel perquè accepte ser la Mare de Déu?
- Per què creus que la tradició descriu aquest passatge de manera que Maria pareix una serventa i dipòsit de l’infant Jesús? Per què no se li dona veu a Maria?
TEXT
Capítol XXIII. Com el missatger Gabriel suplicà la senyora de part de la natura humana perquè prestara consentiment i la seua mercé volgué saber com es faria que ella concebera verge
I veient el missatger animós que la senyora no responia, li va dir:
—Oh, piadosa senyora! No sentiu el crit de natura humana? Tingueu mercé, que en la vostra mà està la seua salut. Suplicant-vos, senyora, tingueu mercé de la seua generació i que us plaga curar la infimitat i la seua cruel malaltia i llevar d’ell el dolor i agonia del seu cos per a convertir-lo en el dol i la tristor de tots ells en goig i alegria. Oh, senyora! Useu la clemència, perquè teniu el poder.
I la prudentíssima senyora, quan escoltà el missatger divinal, no dubtant en res del que li era dit, volent-se informar de la manera que concebria, digué a l’àngel:
—Oh, missatger gloriós! Com es farà esta faena? perquè jo, moguda per la inspiració divinal, he fet vot de virginitat amb voluntat deliberada de no gitar-me amb cap home.
—Oh, puríssima senyora! Estigueu certa que tal vos vol aquell Senyor que per esposa vos ha elegit: Mare sereu, senyora, del seu Fill, sens rompre virginitat. D’aquesta singular dignitat, vostra mercé es pot alegrar, perquè tindreu un goig inestimable, trobant-vos mare i verge d’excel·lent puritat. Car aquell clement Senyor qui ha fet la verga seca llançar fulles i fruit, aquell mateix farà que vostra senyoria, qui sou filla de David, sense sement engendrareu. Aquesta obra tan excel·lent, senyora, no s’ha de fer per via humana, sabeu com? Restareu prenyada de l’esperit sant abrigant-vos i sereu mare del fill de Déu sense mai perdre la vostra virginitat excel·lent.
Font: De Villena, Isabel; Escartí, J. V. (Ed.) (2011). Vita Christi. València: Institució Alfons el Magnànim. Text adaptat.
Observations and context
- A diferència de la mirada patriarcal de la majoria d’aquestes vides de Crist, el text de Villena planteja l’episodi no com una anunciació, sinó com una petició de l’àngel Gabriel a Maria. No hi ha una submissió d’aquesta cap a la jerarquia divinal, i per tant, no s’utilitza el cos de Maria per a enviar a Jesús a la Terra. Es té, llavors, molt en compte l’opinió de Maria, que vol conservar la seua virginitat costara el que costara.
- L’autora va tindre una infància envoltada de llibres i d’estímuls intel·lectuals. Relacionada amb la reina Maria de Castellà i Lancaster (tia i tutora), va ser contemporània d’Isabel Suaris i Tecla de Borja. Aldonça de Montsoriu, que la va succeir en el càrrec d’abadessa, va publicar el seu manuscrit anys després que morira. La reina Isabel I de Castella (dita la Catòlica) va impulsar una de les reedicions del seu Vita Christi (en català).
- Infància envoltada de llibres i d’estímuls intel·lectuals. Es va criar fins als quinze anys amb la reina Maria de Castella i Lancaster (1401-1458), la seua tia i tutora, va ser contemporània d’Isabel Suaris (1440-1490) i Tecla de Borja (1435-1459). Aldonça de Montsoriu, que la va succeir en el càrrec d’abadessa, va publicar el manuscrit del Vita Christi anys després que morira, a instància de la reina Isabel I de Castella (dita la Catòlica), que el volia llegir. De la mateixa manera que Teresa de Cartagena (c. 1425) -considerada la primera escriptora mística en llengua castellana i predecessora de Teresa de Jesús-, Isabel de Villena va defensar la dignitat de les dones. Una de les figures més destacades dintre de la Querella de les dones en la península Ibèrica que va iniciar a Europa Christine de Pizan (1365-1430) amb La ciutat de les dones. La seua obra entronca amb l’obra i la tasca de sor Juana Inés de la Cruz (c. 1651-1695), María de Zayas (1590-1661) o Ana Caro de Mallén (1590-1646) en castellà; les italianes Laura Cereta (1469-1499), Isotta Nogarola (1418-1466) o Moderata Fonte (1555-1592), autores de cartes; les franceses Marie de Gournay (1565-1645), Gabrielle Suchon (1632-1703) o la poeta Louise Labé (1525-1566); o l’anglesa Mary Astell (1666-1731). Al Vita Christi la seua autora mostra la genealogia de Jesús i crea una línia mariològica que seguiran més endavant escriptores com Valentina Pinelo (c. 1600) o la influent María Jesús de Agreda (1602-1665), totes dues assetjades per la Inquisició.
- La seua obra, en certa manera, entronca també amb la teologia optimista de la mística anglesa Juliana de Norwich (c. 1342-c. 1416).
- Villena és, a més, una de les figures essencials del Segle d’Or valencià, on tembé trobem autores com Tecla de Borja o Isabel Suaris, contemporània de l’escriptora de cançoner Florencia Pinar (1470-1530), i la humanista Beatriz Galindo (1465-1535) i de la gran mecenes Lucrècia de Bòrgia (1480-1519).
- Aquesta fitxa enllaça amb “Isabel de Villena i Quim Monzó: còmplices”.
Description
Exercici de comprensió lectora i interpretació d’un dels episodis més significatius en la tradició cristiana: l’Anunciació que fa l’arcàngel Gabriel a Maria per comunicar-li que serà Mare de Déu. Es tracta d’un fragment de la Vita Christi d’Isabel de Villena en què s’observa el tracte respectuós que rep la dona, fent palés que la concepció de Jesús és un pacte i no una imposició com sovint apareix en la tradició androcèntrica.
COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 3. COMPRENSIÓ ESCRITA I MULTIMODAL.