Enunciado

Observaciones y contexto

• A diferència de la mirada patriarcal de la majoria d’aquestes vides de Crist, el text de Villena planteja l’episodi no com una anunciació, sinó com una petició de l’àngel Gabriel a Maria. No hi ha una submissió d’aquesta cap a la jerarquia divinal, i per tant, no s’utilitza el cos de Maria per a enviar a Jesús a la Terra. Es té, llavors, molt en compte l’opinió de Maria, que vol conservar la seua virginitat costara el que costara.
• L’autora va tindre una infància envoltada de llibres i d’estímuls intel·lectuals. Relacionada amb la reina Maria de Castellà i Lancaster (tia i tutora), va ser contemporània d’Isabel Suaris i Tecla de Borja. Aldonça de Montsoriu, que la va succeir en el càrrec d’abadessa, va publicar el seu manuscrit anys després que morira. La reina Isabel I de Castella (dita la Catòlica) va impulsar una de les reedicions del seu Vita Christi (en català).
• Infància envoltada de llibres i d’estímuls intel·lectuals. Es va criar fins als quinze anys amb la reina Maria de Castella i Lancaster (1401-1458), la seua tia i tutora, va ser contemporània d’Isabel Suaris (1440-1490) i Tecla de Borja (1435-1459). Aldonça de Montsoriu, que la va succeir en el càrrec d’abadessa, va publicar el manuscrit del Vita Christi anys després que morira, a instància de la reina Isabel I de Castella (dita la Catòlica), que el volia llegir. De la mateixa manera que Teresa de Cartagena (c. 1425) -considerada la primera escriptora mística en llengua castellana i predecessora de Teresa de Jesús-, Isabel de Villena va defensar la dignitat de les dones. Una de les figures més destacades dintre de la Querella de les dones en la península Ibèrica que va iniciar a Europa Christine de Pizan (1365-1430) amb La ciutat de les dones. La seua obra entronca amb l’obra i la tasca de sor Juana Inés de la Cruz (c. 1651-1695), María de Zayas (1590-1661) o Ana Caro de Mallén (1590-1646) en castellà; les italianes Laura Cereta (1469-1499), Isotta Nogarola (1418-1466) o Moderata Fonte (1555-1592), autores de cartes; les franceses Marie de Gournay (1565-1645), Gabrielle Suchon (1632-1703) o la poeta Louise Labé (1525-1566); o l’anglesa Mary Astell (1666-1731). Al Vita Christi la seua autora mostra la genealogia de Jesús i crea una línia mariològica que seguiran més endavant escriptores com Valentina Pinelo (c. 1600) o la influent María Jesús de Agreda (1602-1665), totes dues assetjades per la Inquisició.
• La seua obra, en certa manera, entronca també amb la teologia optimista de la mística anglesa Juliana de Norwich (c. 1342-c. 1416).
• Villena és, a més, una de les figures essencials del Segle d’Or valencià, on tembé trobem autores com Tecla de Borja o Isabel Suaris, contemporània de l’escriptora de cançoner Florencia Pinar (1470-1530), i la humanista Beatriz Galindo (1465-1535) i de la gran mecenes Lucrècia de Bòrgia (1480-1519).
• Aquesta fitxa enllaça amb “Isabel de Villena i Quim Monzó: còmplices”.

Descripción

Exercici de comprensió lectora i interpretació d’un dels episodis més significatius en la tradició cristiana: l’Anunciació que fa l’arcàngel Gabriel a Maria per comunicar-li que serà Mare de Déu. Es tracta d’un fragment de la Vita Christi d’Isabel de Villena en què s’observa el tracte respectuós que rep la dona, fent palés que la concepció de Jesús és un pacte i no una imposició com sovint apareix en la tradició androcèntrica.

COMPETÈNCIA ESPECÍFICA 3. COMPRENSIÓ ESCRITA I MULTIMODAL.

Respuesta

Documentos