La situació de la llengua en la Renaixença
Personajes:
Tema: Sociolingüística, Literatura, Renaixença.
Competencias
Competencia en Comunicación Lingüística
Competencia Personal, social y de aprender a aprender
Competencia en conciencia y expresiones culturales
Materias y cursos por Sistema Educativo
España > Lengua Catalana y Literatura > 4º ESO > Educación literaria
Enunciado
- Representeu a l’aula el fragment de La falta de Marieta de Pilar Monzó de la Roca.
- Busqueu informació sobre Pilar Monzó de la Roca i els sainets. Trobem alguna bestigi de la literatura sainetista en l’actualitat?
- Marca i corregeix allò que consideres que no és normatiu en el text.
- Respon a les següents preguntes:
a) Busca i defineix els següents conceptes: diglòssia, barbarisme, substitució lingüística i normativa.
b) Consideres que és important que existisca una normativa de la llengua? Per què?
c) A través del text, quina creus que era la situació de la llengua en el moment de publicació de l’obra?
d) Creus que en una obra literària hauria d’apareixer el registre col·loquial? I que s’incloguen castellanismes?
Fragment de La falta de Marieta de Pilar Monzó de la Roca
Extret de: DONES ESCRIPTORES EN LA LITERATURA VALENCIANA
Microtaller UJI- Octubre/Novembre 2020. Professora i adaptació de Rosa Roig Celda.
“PERSONAJES
Doloretes: (Treinta años) Encargada de taller. Sabe hacerse temer de las oficialas.
Vicenteta: (Cuarenta y siete años) Incansable y romántica. Viste muy cursi.
Maria: (Veinticinco años) Maestra de modistas. Carácter bondadoso y tolerante.
Marieta: (Catorce años) Aprendiza. Viste aseada y pobremente. Ingenua y buena.
Jaume: (Cincuenta y siete años) Padre de María y tío de Doloretes. Vive de lo que ganan éstas y no le gusta trabajar
Atilano Dracon: (Cuarenta y cinco años) Valiente con los débiles y cobarde ante los fuertes.
ACTE ÚNIC
La escena representa un taller de modistas. Puertas al fondo y lateral a derecha del actor. A la izquierda un velador, y junto a él, algunas sillas en las que sentarse las oficialas.
Al levantarse el telón, el señor Jaume barre el taller, y Doloretes limpia el polvo a las sillas.
ESCENA I
Jaume.- El taller agranaràs, i els retalls te deixaràs.
Doloretes.- Sempre està parlant tonteries... No té gens de coneiximent.
Jaume.- No blasfemes, Doloretes. Tu no saps a lo que té que arribar ton tio.
Doloretes.- Ni ganes. Lo que vull és que deixe treballar a les xiques; i si el veig fent-li l'amor a Vicenteta, el tanque en la cuina i no ix d'allí en tot lo dia.
Jaume.- Sempre la mateixa cançó… Perquè a la xica li agraen els versos igual que a mi, i se tenim simpatia...
Doloretes.- No hi ha simpatia que valga; en esta casa, si no fóra per mi, no se podria viure. La seua filla no servix per a mestra de taller... Encara com jo m'he posat d'encarregà!
Jaume.- Les pobres xiques te tenen més por que a un bou solt.
Doloretes.- També fan més faena. I si vosté no les marejara, atra cosa seria.
Jaume.- Tinc jo la culpa de que elles sapien apreciar qui sóc jo?
Doloretes.- Qui serà el pobre senyor?
Jaume.- Ja t’ho diran els diaris quan jo me muiga: Don Jaime Valenciano, poeta, autor de aucas; de muchas comedias i de joguets viejos sense estrenar.
Doloretes.- Vosté ensomia!”
[...]
Observaciones y contexto
L’autora viu la Renaixença valenciana. La Renaixença fou un moviment cultural i literari de la llengua catalana, que transcorre primer a Catalunya durant el segle xix (1833-1892) i que arriba a València a finals del segle XIX i principis del XX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renàixer el català com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període conegut com Decadència o Edat Moderna). És un moviment paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento gallec, el Resurdimientu asturià o el Felibrige a Occitània.
Cal vincular Pilar Monzó de la Roca especialment amb altres autores de la Renaixença valenciana com Maria Ibars, Maria Beneyto, Carmelina Sánchez-Cutillas, Matilde Llòria o Beatriu Civera. Però també comparar-la amb autores de la Renaixença catalana com Maria Dolors Orriols, Cèlia Viñas, Montserrat Abelló o Maria Josepa Massanés i Dalmau; així com també amb les autores de l’Escola mallorquina (Maria Antònia Salvà, Emília Sureda o Maria Mayol).
Descripción
Lectura dramatitzada d’un fragment de l’obra de teatre La falta de Marieta. Es realitzarà una anàlisi lingüística respecte a la normativització i una posterior revisió de la cohesió textual en què s’adaptarà a les regles ortogràfiques i gramaticals.
L’objectiu és fer comprendre l’alumnat quina és la importància de la normativització de la llengua, així com introduir-los conceptes bàsics de la sociolingüística com són el contacte de llengües i el procés de la substitució lingüística.
L’activitat està plantejada per realitzar en grups de dos o tres persones i amb disponibilitat per accedir a llibres o dispositius electrònics per consultar informació. Hi haurà una part de reflexió en xicotets grups, on hauran de respondre a la llibreta a les diferents preguntes que se’ls plantegen. D’altra banda, la lectura dramatitzada i la posada en comú es farà de manera oral. Com que es tracta d’un treball de recerca, es pot adaptar el nivell dels conceptes i la informació treballada a diferents nivells curriculars. A més, com que el text es representarà de manera oral, això possibilitaria l’accés a persones amb dificultats de lectura i comprensió (dislèxia, TDH, discapacitat visual o auditiva, etc.).
Competència específica 3. Comprensió escrita i multimodal