Activitat

Jo soc Anna Comnè

Personatges:

Anna Comnè

Tema: Elements lingüístics grecollatins presents en les llengües modernes.

Competències

Competència en Comunicació Lingüística

Competència personal, social i aprendre a aprendre

Competència en consciència i expressions culturals

Matèries i cursos per Sistema Educatiu

Espanya > Cultura Clàssica > 3r ESO > Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic

Enunciat

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />1.- Llegeix el seg&uuml;ent resum sobre l'evoluci&oacute; de la llengua grega i assigna els escrits que es detallen a continuaci&oacute; a cada etapa: la Il&iacute;ada, els poemes de Corinna de Tannagra, els himnes amb notacions musicals de Casia, l'Ant&iacute;gona de S&ograve;focles, els discursos de L&iacute;sias, la Alex&iacute;ada d'Anna Comn&egrave;, els poemes de Kavafis, les tauletes de Cnossos, els poemes de Kik&iacute; Dimul&agrave;, les Vides paral&middot;leles de Plutarc, els poemes de Telesil&middot;la d'Argos, els Di&agrave;legs dels d&eacute;us de Lluci&agrave; de Sam&ograve;sata.
&nbsp;Els testimoniatges m&eacute;s antics de la llengua grega els trobem en les tablillas mic&egrave;niques, datades cap al s. XIV a. C., redactades en el sil&middot;labari denominat Lineal B. La literatura comen&ccedil;a amb els poemes atribu&iuml;ts a Homer, composts en segle VIII a. C., en la mateixa &egrave;poca en la qual a Gr&egrave;cia s'adopta l'alfabet d'origen fenici.
Els antics grecs no parlaven tots exactament la mateixa llengua; cada regi&oacute; tenia el seu dialecte. Els dialectes grecs comprenen quatre grups principals: el j&ograve;nic&minus;&agrave;tic, l'eoli, l'arcadoxipriota i el dori.
El grec cl&agrave;ssic era l'&agrave;tic dels segles V i IV a. C., la llengua de la prosa i del teatre aten&egrave;s.
El grec 'com&uacute;' o koin&eacute; era el dialecte &agrave;tic amb modificacions especialment jonias que es va estendre per tot l'Imperi d'Alexandre Magno i en &egrave;poca romana va ser la llengua de cultura.
El grec medieval (bizant&iacute;) era la llengua liter&agrave;ria de l'Imperi Bizant&iacute; que es va utilitzar fins a la seva caiguda en el segle XV d. C.
El grec modern deriva del grec antic a trav&eacute;s del grec medieval o bizant&iacute; i &eacute;s l'idioma oficial de Gr&egrave;cia i de Xipre, a m&eacute;s de ser una de les lleng&uuml;es oficials de la Uni&oacute; Europea.
2.- A continuaci&oacute; tens un fragment de l'obra hist&ograve;rica (s. XII) la Alex&iacute;ada d'Ana Comnena, la princesa bizantina de gran cultura, que va lluitar tota la seva vida per ser emperadriu, dret que li corresponia com a primog&egrave;nita.
&Tau;&alpha;ῦ&tau;&alpha; &delta;ὲ &delta;&iota;&epsilon;&gamma;&nu;&omega;&kappa;&upsilon;ῖ&alpha; ἐ&gamma;ὼ Ἄ&nu;&nu;&alpha;, &theta;&upsilon;&gamma;ά&tau;&eta;&rho; &mu;ὲ&nu; &tau;ῶ&nu; &beta;&alpha;&sigma;&iota;&lambda;έ&omega;&nu; Ἀ&lambda;&epsilon;&xi;ί&omicron;&upsilon; &kappa;&alpha;ὶ &Epsilon;ἰ&rho;ή&nu;&eta;&sigmaf;, &pi;&omicron;&rho;&phi;ύ&rho;&alpha;&sigmaf; &tau;&iota;&theta;ή&nu;&eta;&mu;ά &tau;&epsilon; &kappa;&alpha;ὶ &gamma;έ&nu;&nu;&eta;&mu;&alpha;, &omicron;ὐ &gamma;&rho;&alpha;&mu;&mu;ά&tau;&omega;&nu; &omicron;ὐ&kappa; ἄ&mu;&omicron;&iota;&rho;&omicron;&sigmaf;, ἀ&lambda;&lambda;ὰ &kappa;&alpha;ὶ &tau;ὸ Ἑ&lambda;&lambda;&eta;&nu;ί&zeta;&epsilon;&iota;&nu; ἐ&sigmaf; ἄ&kappa;&rho;&omicron;&nu; ἐ&sigma;&pi;&omicron;&upsilon;&delta;&alpha;&kappa;&upsilon;ῖ&alpha; &kappa;&alpha;ὶ ῥ&eta;&tau;&omicron;&rho;&iota;&kappa;ῆ&sigmaf; &omicron;ὐ&kappa; ἀ&mu;&epsilon;&lambda;&epsilon;&tau;ή&tau;&omega;&sigmaf; ἔ&chi;&omicron;&upsilon;&sigma;&alpha; &kappa;&alpha;ὶ &tau;ὰ&sigmaf; Ἀ&rho;&iota;&sigma;&tau;&omicron;&tau;&epsilon;&lambda;&iota;&kappa;ὰ&sigmaf; &tau;έ&chi;&nu;&alpha;&sigmaf; &epsilon;ὖ ἀ&nu;&alpha;&lambda;&epsilon;&xi;&alpha;&mu;έ&nu;&eta; &kappa;&alpha;ὶ &tau;&omicron;ὺ&sigmaf; &Pi;&lambda;ά&tau;&omega;&nu;&omicron;&sigmaf; &delta;&iota;&alpha;&lambda;ό&gamma;&omicron;&upsilon;&sigmaf; &kappa;&alpha;ὶ &tau;ὸ&nu; &nu;&omicron;ῦ&nu; ἀ&pi;ὸ &tau;ῆ&sigmaf; &tau;&epsilon;&tau;&rho;&alpha;&kappa;&tau;ύ&omicron;&sigmaf; &tau;ῶ&nu; &mu;&alpha;&theta;&eta;&mu;ά&tau;&omega;&nu; &pi;&upsilon;&kappa;ά&sigma;&alpha;&sigma;&alpha; [&hellip;] &beta;&omicron;ύ&lambda;&omicron;&mu;&alpha;&iota; &delta;&iota;ὰ &tau;ῆ&sigma;&delta;έ &mu;&omicron;&upsilon; &tau;ῆ&sigmaf; &gamma;&rho;&alpha;&phi;ῆ&sigmaf; &tau;ὰ&sigmaf; &pi;&rho;ά&xi;&epsilon;&iota;&sigmaf; ἀ&phi;&eta;&gamma;ή&sigma;&alpha;&sigma;&theta;&alpha;&iota; &tau;&omicron;ὐ&mu;&omicron;ῦ &pi;&alpha;&tau;&rho;ὸ&sigmaf; &omicron;ὐ&kappa; ἀ&xi;ί&alpha;&sigmaf; &sigma;&iota;&gamma;ῇ &pi;&alpha;&rho;&alpha;&delta;&omicron;&theta;ῆ&nu;&alpha;&iota; &omicron;ὐ&delta;ὲ &tau;ῷ ῥ&epsilon;ύ&mu;&alpha;&tau;&iota; &tau;&omicron;ῦ &chi;&rho;ό&nu;&omicron;&upsilon; &pi;&alpha;&rho;&alpha;&sigma;&upsilon;&rho;ῆ&nu;&alpha;&iota;&nbsp;
Com que tinc consci&egrave;ncia d'aix&ograve;, jo, Ana, filla
d'Alejo i Irene, plan&ccedil;&oacute; i producte de la porpra , que
no sols no soc inculta en lletres, sin&oacute; fins i tot he estudiat la
cultura grega intensament, que no desatenc la ret&ograve;rica,
que he assimilat les disciplines aristot&egrave;liques i els di&agrave;legs
de Plat&oacute; i he madurat en el quadriuium de les ci&egrave;ncies [&hellip;]
vull per mediaci&oacute; d'aquest escrit comptar els fets del meu
pare, indignes de ser lliurats al silenci ni que siguin
arrossegats pel corrent del temps.
Traducci&oacute; de E. D&iacute;az Rolando: Erytheia, 1988
a.- Llegeix la traducci&oacute; del fragment de la Alex&iacute;ada
b.- C&ograve;pia en el teu quadern el text grec en negreta, passa'l a maj&uacute;scula i intenta llegir-ho en veu alta, amb ajuda d'un alfabet.
Gonz&aacute;lez, Isa (2015). &ldquo;Alfabeto griego&rdquo;, en Cl&aacute;sicos Griegos y Latinos, (consultado el 17/07/2023), &lt;<a href="https://clasicosgriegosylatinos.files.wordpress.com/2015/01/alfabeto-griego.jpg">https://clasicosgriegosylatinos.files.wordpress.com/2015/01/alfabeto-griego.jpg</a>&gt;
c.- Busca informaci&oacute; i realitza una breu ressenya d'aquesta obra.
3.- Llegeix la traducci&oacute; en castell&agrave; del poema que Kavafis li va dedicar a Anna Comnena, realitza un breu comentari sobre l'opini&oacute; del poeta respecte a les aspiracions de poder d'aquesta princesa historiadora i afegeix la teua opini&oacute; sobre aquest tema, que despr&eacute;s comentar&agrave;s en gran grup.
En el pr&oacute;logo de la Alex&iacute;ada llora
su viudez Ana Comnena.
S u alma es presa del v&eacute;rtigo. &laquo;Y
en r&iacute;os de l&aacute;grimas&raquo;, nos dice, &laquo;tengo mis ojos
anegados , Ay, cuantas desgracias!&raquo; en su vida,
&laquo;qu&eacute; de revoluciones&raquo;. La abrasa el dolor
&laquo;hasta la m&eacute;dula de los huesos y hasta romperle el alma&raquo;.
No obstante, la verdad parece ser tan s&oacute;lo que un &uacute;nico pesar
funesto conoci&oacute; esta mujer ansiosa de poder;
s&oacute;lo tuvo una profunda pena
(aunque no lo confesara) esta griega arrogante,
no poder, pese a toda su destreza,
adue&ntilde;arse del Trono que, casi ya en sus manos,
el petulante J u a n le arrebatara.
S&aacute;nchez, (2022). &ldquo;Leyendo a Cavafis &ndash; Ana Comnena (Tradici&oacute;n cl&aacute;sica)&rdquo;, en PAU (y EBAU) Lat&iacute;n y Griego, (consultat el 17/07/2023),&nbsp;&lt;<a href="https://paulatinygriego.wordpress.com/2022/02/25/leyendo-a-cavafis-ana-comnena-tradicion-clasica/">https://paulatinygriego.wordpress.com/2022/02/25/leyendo-a-cavafis-ana-comnena-tradicion-clasica/</a>&gt;
Traducci&oacute; en catal&agrave;: Ferrat&eacute;, Joan (1987). Les poesies de C.P. Cavafis. Barcelona: Quaderns Crema.

Observacions i context

Anna Comnè (s. XII) va estar envoltada d'un cercle familiar de grans dones com Irene Ducas (mare), Maria de Bulgària (àvia materna), Anna Dalassè (àvia paterna) i Maria d'Alània (sogra), que li van ensenyar tot el que havia de saber per a destacar en el món del poder i del coneixement, pensant que seria l'emperadriu del gran Imperi bizantí, objectiu pel qual va lluitar tota la seua vida, sense aconseguir-ho.

No obstant això, moltes altres dones van aconseguir aquest rang i van gaudir d'un immens poder polític, com és el cas de Teodora, l'emperadriu corregent amb Justinià, defensora dels drets de les dones (s. VI); Irene, la primera emperadriu bizantina que va ocupar el tron per si mateixa (s. VIII) o Zoè, que va governar amb tres emperadors diferents i, un breu temps, amb la seua germana Teodora Porfirogènita (s. XI).

També les dones aristocràtiques i imperials van exercir un paper important en la cultura bizantina pel seu mecenatge artístic, sent algunes d'elles escriptores: Anícia Juliana (s. V - s VI) va patrocinar la construcció i decoració de l'església de Sant Polieucte; Anna Comnè, a més de ser autora de l'obra històrica la Alexíada, va patrocinar a altres erudits com Eustraci de Nicea; la seua coetània Irene Sevastokratorissa va comissionar al famós historiador Constantí Manassès el text Chronike Synopsis, narració sobre la història del món; la poeta religiosa Càssia (s. IX) va ser una de les primeres compositores de la qual es conserven transcripcions notades de les seues obres i Teodora Raulena (s. XIII) va escriure la Vida dels germans iconòduls Teodor i Teòfanes Grapte.

En el s. XII, fora de l'àmbit bizantí, trobem innombrables dones que van destacar en diferents camps: la polímata Hildegarda de Bingen, la filòsofa Heloïsa del Paràclit, l'escriptora dels Lais Maria de França, la trobadora Comtessa de Dia; la gran científica Trotula de Salern o la reina Elionor d'Aquitània, entre altres.

L'activitat es proposa per a 3r de l'ESO en el bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic, però també es podria realitzar en 4t de l'ESO, incloent-hi l'audició del poema en grec modern.

Descripció

Introducció a les etapes de la llengua grega, pràctica de l'alfabet grec en un fragment de la Alexíada d'Ana Comnena i comentari d'un poema de Kavafis.

Resposta

Documents

Aquesta fitxa no té documents annexos