Activity

Jo soc Anna Comnè

Characters:

Anna Comnena

Theme: Elements lingüístics grecollatins presents en les llengües modernes.

Competencies

Competence in Linguistic Communication

Personal, social and learning to learn competence

Competence in cultural awareness and expressions

Subjects and year by Educational System

Spain > Classical culture > 3rd ESO > The survival of classical languages. Language and lexicon

Enunciation

<img title="Women's Legacy logo" src="//inclusion.womenslegacyproject.eu/images/LogoWL.svg" /><hr />1.- Llegeix el seg&uuml;ent resum sobre l'evoluci&oacute; de la llengua grega i assigna els escrits que es detallen a continuaci&oacute; a cada etapa: la Il&iacute;ada, els poemes de Corinna de Tannagra, els himnes amb notacions musicals de Casia, l'Ant&iacute;gona de S&ograve;focles, els discursos de L&iacute;sias, la Alex&iacute;ada d'Anna Comn&egrave;, els poemes de Kavafis, les tauletes de Cnossos, els poemes de Kik&iacute; Dimul&agrave;, les Vides paral&middot;leles de Plutarc, els poemes de Telesil&middot;la d'Argos, els Di&agrave;legs dels d&eacute;us de Lluci&agrave; de Sam&ograve;sata.
&nbsp;Els testimoniatges m&eacute;s antics de la llengua grega els trobem en les tablillas mic&egrave;niques, datades cap al s. XIV a. C., redactades en el sil&middot;labari denominat Lineal B. La literatura comen&ccedil;a amb els poemes atribu&iuml;ts a Homer, composts en segle VIII a. C., en la mateixa &egrave;poca en la qual a Gr&egrave;cia s'adopta l'alfabet d'origen fenici.
Els antics grecs no parlaven tots exactament la mateixa llengua; cada regi&oacute; tenia el seu dialecte. Els dialectes grecs comprenen quatre grups principals: el j&ograve;nic&minus;&agrave;tic, l'eoli, l'arcadoxipriota i el dori.
El grec cl&agrave;ssic era l'&agrave;tic dels segles V i IV a. C., la llengua de la prosa i del teatre aten&egrave;s.
El grec 'com&uacute;' o koin&eacute; era el dialecte &agrave;tic amb modificacions especialment jonias que es va estendre per tot l'Imperi d'Alexandre Magno i en &egrave;poca romana va ser la llengua de cultura.
El grec medieval (bizant&iacute;) era la llengua liter&agrave;ria de l'Imperi Bizant&iacute; que es va utilitzar fins a la seva caiguda en el segle XV d. C.
El grec modern deriva del grec antic a trav&eacute;s del grec medieval o bizant&iacute; i &eacute;s l'idioma oficial de Gr&egrave;cia i de Xipre, a m&eacute;s de ser una de les lleng&uuml;es oficials de la Uni&oacute; Europea.
2.- A continuaci&oacute; tens un fragment de l'obra hist&ograve;rica (s. XII) la Alex&iacute;ada d'Ana Comnena, la princesa bizantina de gran cultura, que va lluitar tota la seva vida per ser emperadriu, dret que li corresponia com a primog&egrave;nita.
&Tau;&alpha;ῦ&tau;&alpha; &delta;ὲ &delta;&iota;&epsilon;&gamma;&nu;&omega;&kappa;&upsilon;ῖ&alpha; ἐ&gamma;ὼ Ἄ&nu;&nu;&alpha;, &theta;&upsilon;&gamma;ά&tau;&eta;&rho; &mu;ὲ&nu; &tau;ῶ&nu; &beta;&alpha;&sigma;&iota;&lambda;έ&omega;&nu; Ἀ&lambda;&epsilon;&xi;ί&omicron;&upsilon; &kappa;&alpha;ὶ &Epsilon;ἰ&rho;ή&nu;&eta;&sigmaf;, &pi;&omicron;&rho;&phi;ύ&rho;&alpha;&sigmaf; &tau;&iota;&theta;ή&nu;&eta;&mu;ά &tau;&epsilon; &kappa;&alpha;ὶ &gamma;έ&nu;&nu;&eta;&mu;&alpha;, &omicron;ὐ &gamma;&rho;&alpha;&mu;&mu;ά&tau;&omega;&nu; &omicron;ὐ&kappa; ἄ&mu;&omicron;&iota;&rho;&omicron;&sigmaf;, ἀ&lambda;&lambda;ὰ &kappa;&alpha;ὶ &tau;ὸ Ἑ&lambda;&lambda;&eta;&nu;ί&zeta;&epsilon;&iota;&nu; ἐ&sigmaf; ἄ&kappa;&rho;&omicron;&nu; ἐ&sigma;&pi;&omicron;&upsilon;&delta;&alpha;&kappa;&upsilon;ῖ&alpha; &kappa;&alpha;ὶ ῥ&eta;&tau;&omicron;&rho;&iota;&kappa;ῆ&sigmaf; &omicron;ὐ&kappa; ἀ&mu;&epsilon;&lambda;&epsilon;&tau;ή&tau;&omega;&sigmaf; ἔ&chi;&omicron;&upsilon;&sigma;&alpha; &kappa;&alpha;ὶ &tau;ὰ&sigmaf; Ἀ&rho;&iota;&sigma;&tau;&omicron;&tau;&epsilon;&lambda;&iota;&kappa;ὰ&sigmaf; &tau;έ&chi;&nu;&alpha;&sigmaf; &epsilon;ὖ ἀ&nu;&alpha;&lambda;&epsilon;&xi;&alpha;&mu;έ&nu;&eta; &kappa;&alpha;ὶ &tau;&omicron;ὺ&sigmaf; &Pi;&lambda;ά&tau;&omega;&nu;&omicron;&sigmaf; &delta;&iota;&alpha;&lambda;ό&gamma;&omicron;&upsilon;&sigmaf; &kappa;&alpha;ὶ &tau;ὸ&nu; &nu;&omicron;ῦ&nu; ἀ&pi;ὸ &tau;ῆ&sigmaf; &tau;&epsilon;&tau;&rho;&alpha;&kappa;&tau;ύ&omicron;&sigmaf; &tau;ῶ&nu; &mu;&alpha;&theta;&eta;&mu;ά&tau;&omega;&nu; &pi;&upsilon;&kappa;ά&sigma;&alpha;&sigma;&alpha; [&hellip;] &beta;&omicron;ύ&lambda;&omicron;&mu;&alpha;&iota; &delta;&iota;ὰ &tau;ῆ&sigma;&delta;έ &mu;&omicron;&upsilon; &tau;ῆ&sigmaf; &gamma;&rho;&alpha;&phi;ῆ&sigmaf; &tau;ὰ&sigmaf; &pi;&rho;ά&xi;&epsilon;&iota;&sigmaf; ἀ&phi;&eta;&gamma;ή&sigma;&alpha;&sigma;&theta;&alpha;&iota; &tau;&omicron;ὐ&mu;&omicron;ῦ &pi;&alpha;&tau;&rho;ὸ&sigmaf; &omicron;ὐ&kappa; ἀ&xi;ί&alpha;&sigmaf; &sigma;&iota;&gamma;ῇ &pi;&alpha;&rho;&alpha;&delta;&omicron;&theta;ῆ&nu;&alpha;&iota; &omicron;ὐ&delta;ὲ &tau;ῷ ῥ&epsilon;ύ&mu;&alpha;&tau;&iota; &tau;&omicron;ῦ &chi;&rho;ό&nu;&omicron;&upsilon; &pi;&alpha;&rho;&alpha;&sigma;&upsilon;&rho;ῆ&nu;&alpha;&iota;&nbsp;
Com que tinc consci&egrave;ncia d'aix&ograve;, jo, Ana, filla
d'Alejo i Irene, plan&ccedil;&oacute; i producte de la porpra , que
no sols no soc inculta en lletres, sin&oacute; fins i tot he estudiat la
cultura grega intensament, que no desatenc la ret&ograve;rica,
que he assimilat les disciplines aristot&egrave;liques i els di&agrave;legs
de Plat&oacute; i he madurat en el quadriuium de les ci&egrave;ncies [&hellip;]
vull per mediaci&oacute; d'aquest escrit comptar els fets del meu
pare, indignes de ser lliurats al silenci ni que siguin
arrossegats pel corrent del temps.
Traducci&oacute; de E. D&iacute;az Rolando: Erytheia, 1988
a.- Llegeix la traducci&oacute; del fragment de la Alex&iacute;ada
b.- C&ograve;pia en el teu quadern el text grec en negreta, passa'l a maj&uacute;scula i intenta llegir-ho en veu alta, amb ajuda d'un alfabet.
Gonz&aacute;lez, Isa (2015). &ldquo;Alfabeto griego&rdquo;, en Cl&aacute;sicos Griegos y Latinos, (consultado el 17/07/2023), &lt;<a href="https://clasicosgriegosylatinos.files.wordpress.com/2015/01/alfabeto-griego.jpg">https://clasicosgriegosylatinos.files.wordpress.com/2015/01/alfabeto-griego.jpg</a>&gt;
c.- Busca informaci&oacute; i realitza una breu ressenya d'aquesta obra.
3.- Llegeix la traducci&oacute; en castell&agrave; del poema que Kavafis li va dedicar a Anna Comnena, realitza un breu comentari sobre l'opini&oacute; del poeta respecte a les aspiracions de poder d'aquesta princesa historiadora i afegeix la teua opini&oacute; sobre aquest tema, que despr&eacute;s comentar&agrave;s en gran grup.
En el pr&oacute;logo de la Alex&iacute;ada llora
su viudez Ana Comnena.
S u alma es presa del v&eacute;rtigo. &laquo;Y
en r&iacute;os de l&aacute;grimas&raquo;, nos dice, &laquo;tengo mis ojos
anegados , Ay, cuantas desgracias!&raquo; en su vida,
&laquo;qu&eacute; de revoluciones&raquo;. La abrasa el dolor
&laquo;hasta la m&eacute;dula de los huesos y hasta romperle el alma&raquo;.
No obstante, la verdad parece ser tan s&oacute;lo que un &uacute;nico pesar
funesto conoci&oacute; esta mujer ansiosa de poder;
s&oacute;lo tuvo una profunda pena
(aunque no lo confesara) esta griega arrogante,
no poder, pese a toda su destreza,
adue&ntilde;arse del Trono que, casi ya en sus manos,
el petulante J u a n le arrebatara.
S&aacute;nchez, (2022). &ldquo;Leyendo a Cavafis &ndash; Ana Comnena (Tradici&oacute;n cl&aacute;sica)&rdquo;, en PAU (y EBAU) Lat&iacute;n y Griego, (consultat el 17/07/2023),&nbsp;&lt;<a href="https://paulatinygriego.wordpress.com/2022/02/25/leyendo-a-cavafis-ana-comnena-tradicion-clasica/">https://paulatinygriego.wordpress.com/2022/02/25/leyendo-a-cavafis-ana-comnena-tradicion-clasica/</a>&gt;
Traducci&oacute; en catal&agrave;: Ferrat&eacute;, Joan (1987). Les poesies de C.P. Cavafis. Barcelona: Quaderns Crema.

Observations and context

Anna Comnè (s. XII) va estar envoltada d'un cercle familiar de grans dones com Irene Ducas (mare), Maria de Bulgària (àvia materna), Anna Dalassè (àvia paterna) i Maria d'Alània (sogra), que li van ensenyar tot el que havia de saber per a destacar en el món del poder i del coneixement, pensant que seria l'emperadriu del gran Imperi bizantí, objectiu pel qual va lluitar tota la seua vida, sense aconseguir-ho.

No obstant això, moltes altres dones van aconseguir aquest rang i van gaudir d'un immens poder polític, com és el cas de Teodora, l'emperadriu corregent amb Justinià, defensora dels drets de les dones (s. VI); Irene, la primera emperadriu bizantina que va ocupar el tron per si mateixa (s. VIII) o Zoè, que va governar amb tres emperadors diferents i, un breu temps, amb la seua germana Teodora Porfirogènita (s. XI).

També les dones aristocràtiques i imperials van exercir un paper important en la cultura bizantina pel seu mecenatge artístic, sent algunes d'elles escriptores: Anícia Juliana (s. V - s VI) va patrocinar la construcció i decoració de l'església de Sant Polieucte; Anna Comnè, a més de ser autora de l'obra històrica la Alexíada, va patrocinar a altres erudits com Eustraci de Nicea; la seua coetània Irene Sevastokratorissa va comissionar al famós historiador Constantí Manassès el text Chronike Synopsis, narració sobre la història del món; la poeta religiosa Càssia (s. IX) va ser una de les primeres compositores de la qual es conserven transcripcions notades de les seues obres i Teodora Raulena (s. XIII) va escriure la Vida dels germans iconòduls Teodor i Teòfanes Grapte.

En el s. XII, fora de l'àmbit bizantí, trobem innombrables dones que van destacar en diferents camps: la polímata Hildegarda de Bingen, la filòsofa Heloïsa del Paràclit, l'escriptora dels Lais Maria de França, la trobadora Comtessa de Dia; la gran científica Trotula de Salern o la reina Elionor d'Aquitània, entre altres.

L'activitat es proposa per a 3r de l'ESO en el bloc Pervivència de les llengües clàssiques. Llengua i lèxic, però també es podria realitzar en 4t de l'ESO, incloent-hi l'audició del poema en grec modern.

Description

Introducció a les etapes de la llengua grega, pràctica de l'alfabet grec en un fragment de la Alexíada d'Ana Comnena i comentari d'un poema de Kavafis.

Answer

Documents

This sheet has no attached documents