Classificació geogràfica

Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Renaixements culturals i moviments de final del s. XIX > Renaixença

Edat contemporània > Renaixements culturals i moviments de final del s. XIX > Escola mallorquina

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura del primer terç del s. XX

Grups per àmbit de dedicació

Viatgeres / Expedicionàries > Viatgeres

Escriptores > Poetes

Escriptores > Epistològrafes

Escriptores > Traductores

Escriptores > Autobiògrafes

Escriptores > en > català

Personatge
Maria

Maria Antònia Salvà i Ripoll

Palma, Mallorca 04-11-1869 ‖ Llucmajor, Mallorca 29-01-1958

Període d'activitat: Des de 1903 fins 1955

Classificació geogràfica: Europa > Espanya

Moviments socio-culturals

Edat contemporània > Renaixements culturals i moviments de final del s. XIX > Renaixença

Edat contemporània > Renaixements culturals i moviments de final del s. XIX > Escola mallorquina

Edat contemporània > Moviments literaris i culturals des de finals del s. XIX > Literatura del primer terç del s. XX

Grups per àmbit de dedicació

Viatgeres / Expedicionàries > Viatgeres

Escriptores > Poetes

Escriptores > Epistològrafes

Escriptores > Traductores

Escriptores > Autobiògrafes

Escriptores > en > català

Context de creació femenina

La producció poètica dels seus inicis s’adscriuen al moviment de l’Escola Mallorquina fet que la relaciona directament amb Emília Sureda i Bimet, poeta mallorquina i amiga íntima. També del segle XIX i pertanyents a la Renaixença, es pot relacionar amb les poetes Maria Josepa Massanés i Dalmau, la mallorquina Victòria Penya, i la valenciana Magdalena García Bravo, un poc anteriors a ella. Tanmateix, Maria Antònia Salvà prompte estén els seus contactes amb una generació posterior a ella i entre les seues relacions epistolars hi ha Clementina Arderiu, poeta catalana amb inquietuds semblants ja dins del simbolisme. Mestra de Palmira Jaquetti i Rosa Leveroni, també és reconeguda per Maria Mercé Marçal i Marta Pessarrodona.

És la primera dona poeta important de la història de la poesia catalana en paraules de Maria Mercé Marçal. La poesia de Salvà entrà a les aules escolars mallorquines el 1918 per a ensenyar llengua.

Va escriure un llibre de viatges, un gènere que, durant els anys 20 i 30 del segle XX també conrearà Aurora Bertrana.

 

Ressenya

Salvà comença a compondre poemes en català a catorze anys en plena Renaixença i recuperació de la llengua. Forma part de l’Escola Mallorquina de qui rep homenatge per la seua qualitat. Continua escrivint en ple Noucentisme i és premiada. No cessa i s’endinsa en el moviment simbolista de la mà de Carles Riba i Josep Carner qui prologa el llibre Espigues en flor (1926). A més de poeta, tradueix amb èxit  Mireia (1917) del Nobel Frederic Mistral i obres d’autors italians. També escriu en prosa el primer llibre de viatges en català escrit per una dona. Malgrat tot, ha restat invisible en l’ensenyament de la literatura catalana fins ara. Es tracta d'una poeta que «no ha deixat mai d’estar vigent, perquè és paisatge, és llengua i és identitat», com explica Bel Granya.

 

Activitats

Català

Justificacions

  • Referent poètica de la Renaixença i de l'Escola Mallorquina, la qual trascendí, superant el model.
  • És una autora clàssica de les lletres catalanes contemporànies.
  • La seua obra és admirada i reconeguda explícitament ja al llarg de la seua trajectòria.
  • Primera escriptora coneguda en català d’un llibre de viatges.
  • El paisatge, la llengua i la identitat són elements fonamentals de la seua obra.

Biografia

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869. Filla d'una família de terratinents, va passar els primers anys a les terres que la família posseïa a Llucmajor, amb les seves ties, a qui el pare l'havia confiada, ja que la mare va morir quan Maria Antònia era molt menuda. Als sis anys va tornar a Palma al costat del seu pare, que hi exercia d'advocat, i va estudiar al Col·legi de la Puresa. El contacte amb la Renaixença mallorquina i l'amistat amb la família de Miquel Costa i Llobera van potenciar la vocació literària de la noia que ja escrivia des de ben petita. Un revulsiu molt important va ser la descoberta del poema Canigó de Verdaguer, obra que se sabia de memòria i que es convertí en un joc poètic amb el seu pare. Vital i refinada, dedicà la seva vida a escriure, traduir i llegir. I a viure entre Palma i Llucmajor, a l'interior de l'illa, sobretot a La Llapassa, la possessió pairal. Allí rebia nombroses visites i escriví un epistolari molt extens i valuós amb els escriptors i intel·lectuals del seu temps. El seu contacte vital i quotidià amb la natura i el vocabulari de la ruralia, són determinants per entendre la seva poesia que inicià, a finals del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. 

Justament l'any 1907 fa un viatge a Orient amb Costa i Llobera. La poeta plasma les impressions rebudes sobre els llocs que visita (Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, el Caire i Roma) en un quadern titulat Viatge a Orient, pioner en els llibres de viatges escrits per una dona, però que no es va publicar fins a l'any 1998. 

Aviat va estrènyer l'amistat amb els joves poetes Miquel Ferrà o Josep Carner, que van esdevenir els seus amics i mentors literaris. L'any 1910 publica el primer llibre Poesies, amb pròleg de Costa i Llobera. 

Josep Carner va ser un gran admirador de l'obra de Maria Antònia Salvà i la va donar a conèixer a Catalunya, sobretot amb la publicació de Mireia, l'obra emblemàtica de Frederic Mistral i el felibritge occità. Segons Carner, Salvà representa, dins l'Escola Mallorquina —escola que s'inspirava en els models clàssics horacians, i van suscitar una gran admiració en la nova generació de poetes noucentistes catalans—: "l'endreç angèlic, la complaença íntima de cada cosa al seu lloc, de cada emoció dins una música avinguda i escaient". 

Els llibres més representatius de la poeta són Espigues en flor (1926), amb pròleg de Josep Carner, El retorn (1934), sens dubte la seva obra més important, i Lluneta del pagès (1952). Destaquen també, les traduccions de Giovanni Pascoli o Francis Jammes i, en prosa, Els promesos (1922-23), d'Alexandre Manzoni. 

Tot i que durant la Guerra Civil espanyola va simpatitzar amb el bàndol franquista, durant la postguerra va participar activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes. La publicació de les seves obres va suscitar nombroses dificultats per superar la censura. L'any 1946 publica Llepolies i joguines, el segon llibre inèdit publicat en català a Mallorca en la immediata postguerra, i els anys següents apareixen la resta de volums de la seva obra completa, entre els quals cal destacar el volum de proses biogràfic-literari Entre el record i l'enyorança (1955). 

En els darrers anys de la seva vida va rebre l'homenatge de la intel·lectualitat mallorquina, i Josep Carner li va editar l'Antologia poètica, una important mostra i actualització de la seva obra, acabada pocs mesos abans de la mort de la poeta, ocorreguda a Llucmajor, el 29 de gener de 1958. 

Com ha passat amb altres escriptores històriques, l'obra de Maria-Antònia Salvà ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, però, és considerada un clàssic modern. 

 

Font: Web Associació d’escriptors en llengua catalana, (8-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/salvama/biografia>

Obres


Gènere poètic 

(1903). Joc de nins 

(1910). Poesies. Palma: J. Colomar. 

(1926). Espigues en flor. Barcelona: Altés.

(1934). El retorn. Barcelona: Lluís Gili.

(1946). Llepolies i joguines. Palma: Moll.

(1948). Cel d'horabaixa. Palma: Moll.

(1952). Lluneta de pagès. Palma: Moll.

 

Literatura de viatges 

(1998). Viatge a Orient. Excursió a Galatzó i alguns poemes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. [Edició a càrrec de Lluïsa Julià. L’obra va ser escrita en 1907]

 

Autobiografia 

(1955). Entre el record i l'enyorança. Palma: Moll.

 

Gènere epistolar 

(1975). Un epistolari entre els poetes mallorquins Maria-Antònia Salvà i Miquel Ferrà. De Miquel Gayà. Randa, núm. 1, pp. 203-222.

(1979). Més cartes entre Miquel Ferrà i Maria-Antònia Salvà. De Miquel Gayà. Randa, núm. 9, pp. 185-193.

(1980). Quaranta-quatre cartes d'autors mallorquins adreçades a Carles Riba i Clementina Arderiu. De Carles-Jordi Guardiola. Randa, núm. 10, pp. 149-155.

(1983). Correspondència d'escriptors mallorquins amb Guerau de Liost. D'Enric Randa, núm. 15, pp. 118-126.

(1988). Cartes de Maria-Antònia Salvà a Miquel d'Esplugues. De Valentí Serra. Estudios Franciscanos, núm. 89, pp. 621-636.

(1989). Cartes d'Agustí de Montclar a Maria-Antònia Salvà. De Valentí Serra. Estudios Franciscanos, núm. 90, p.p 451-475.

(1993). Deu cartes de Maria-Antònia Salvà a Ramon Muntanyola. Dins Miscel·lània Joan Triadú, de Josep Massot i Muntaner. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 243-262.

(1996). Tast d'un ric epistolari. Vint cartes entre Maria-Antònia Salvà i Mateu Obrador. De Lluïsa Julià. Randa, núm. 39, pp. 29-60.

(1997). Epistolari entre Josep Carner i Maria-Antònia Salvà. De Lluïsa Julià. Dins Epistolari de Josep Carner, a cura d'Albert Manent i Jaume Medina. Barcelona: Curial, pp. 153-495.

(2006). Epistolari de Maria Antònia Salvà a Miquel Ferrà. De Miquel Gayà, revisió a cura de Francesc Lladó. Palma: Moll.

(2006). Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà. De Miquel Gayà, revisió a cura de Francesc Lladó. Palma: Moll.

 Font: Associació d’escriptors en llengua catalana, (18-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/salvama/biografia>

Bibliografia

Tomàs, Margalida (1991). La trajectòria intel·lectual de Maria Antònia Salvà. Llucmajor (Illes Balears): Ajuntament cop. 

Veny, Joan (1995). La Lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà. Barcelona: Fons Badia-Cardús. 

Valero Martí, Gaspar (2008). Els Paisatges de Maria Antònia Salvà. Mallorca (Illes Balears): Departament de Cultura i Patrimoni. 

 

Enfocament Didàctic

En Valencià: Llengua i Literatura o Llengua Catalana i Literatura, la inclourem en aquests nivells: 

- 3r ESO: Exemple de perseverança d’una dona que vol ser poeta i a més en llengua catalana durant la Renaixença i la primera meitat del segle XX. 

- 4t ESO: Mostra de poemes postsimbolista de l’autora.

- 1r de Batxillerat: Inclusió de la dona en el repertori de la Renaixença.

- 2n de Batxillerat: Visibilitat de Salvà com a poeta catalana postsimbolista

Documents