Ressenya

Salvà comença a compondre poemes en català a catorze anys en plena Renaixença i recuperació de la llengua. Forma part de l’Escola Mallorquina de qui rep homenatge per la seua qualitat. Continua escrivint en ple Noucentisme i és premiada. No cessa i s’endinsa en el moviment simbolista de la mà de Carles Riba i Josep Carner qui prologa el llibre Espigues en flor (1926). A més de poeta, tradueix amb èxit  Mireia (1917) del Nobel Frederic Mistral i obres d’autors italians. També escriu en prosa el primer llibre de viatges en català escrit per una dona. Malgrat tot, ha restat invisible en l’ensenyament de la literatura catalana fins ara. Es tracta d'una poeta que «no ha deixat mai d’estar vigent, perquè és paisatge, és llengua i és identitat», com explica Bel Granya.

Activitats

Català

• “La petxina” de Maria Antònia Salvà
  • Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 4t ESO > Educació literària
• Quatre coses de l’«Escola Mallorquina»
  • Espanya > Llengua Catalana i Literatura > 4t ESO > Educació literària

Justificacions

• Referent poètica de la Renaixença i de l'Escola Mallorquina, la qual trascendí, superant el model.
• És una autora clàssica de les lletres catalanes contemporànies.
• La seua obra és admirada i reconeguda explícitament ja al llarg de la seua trajectòria.
• Primera escriptora coneguda en català d’un llibre de viatges.
• El paisatge, la llengua i la identitat són elements fonamentals de la seua obra.

Biografia

Maria Antònia Salvà va néixer a Palma el 1869. Filla d'una família de terratinents, va passar els primers anys a les terres que la família posseïa a Llucmajor, amb les seves ties, a qui el pare l'havia confiada, ja que la mare va morir quan Maria Antònia era molt menuda. Als sis anys va tornar a Palma al costat del seu pare, que hi exercia d'advocat, i va estudiar al Col·legi de la Puresa. El contacte amb la Renaixença mallorquina i l'amistat amb la família de Miquel Costa i Llobera van potenciar la vocació literària de la noia que ja escrivia des de ben petita. Un revulsiu molt important va ser la descoberta del poema Canigó de Verdaguer, obra que se sabia de memòria i que es convertí en un joc poètic amb el seu pare. Vital i refinada, dedicà la seva vida a escriure, traduir i llegir. I a viure entre Palma i Llucmajor, a l'interior de l'illa, sobretot a La Llapassa, la possessió pairal. Allí rebia nombroses visites i escriví un epistolari molt extens i valuós amb els escriptors i intel·lectuals del seu temps. El seu contacte vital i quotidià amb la natura i el vocabulari de la ruralia, són determinants per entendre la seva poesia que inicià, a finals del segle XIX, sota el mestratge de Miquel Costa i Llobera. 

Justament l'any 1907 fa un viatge a Orient amb Costa i Llobera. La poeta plasma les impressions rebudes sobre els llocs que visita (Atenes, Constantinoble, Patmos, Rodes, Xipre, Beirut, Haifa, Terra Santa, el Caire i Roma) en un quadern titulat Viatge a Orient, pioner en els llibres de viatges escrits per una dona, però que no es va publicar fins a l'any 1998. 

Aviat va estrènyer l'amistat amb els joves poetes Miquel Ferrà o Josep Carner, que van esdevenir els seus amics i mentors literaris. L'any 1910 publica el primer llibre Poesies, amb pròleg de Costa i Llobera. 

Josep Carner va ser un gran admirador de l'obra de Maria Antònia Salvà i la va donar a conèixer a Catalunya, sobretot amb la publicació de Mireia, l'obra emblemàtica de Frederic Mistral i el felibritge occità. Segons Carner, Salvà representa, dins l'Escola Mallorquina —escola que s'inspirava en els models clàssics horacians, i van suscitar una gran admiració en la nova generació de poetes noucentistes catalans—: "l'endreç angèlic, la complaença íntima de cada cosa al seu lloc, de cada emoció dins una música avinguda i escaient". 

Els llibres més representatius de la poeta són Espigues en flor (1926), amb pròleg de Josep Carner, El retorn (1934), sens dubte la seva obra més important, i Lluneta del pagès (1952). Destaquen també, les traduccions de Giovanni Pascoli o Francis Jammes i, en prosa, Els promesos (1922-23), d'Alexandre Manzoni. 

Tot i que durant la Guerra Civil espanyola va simpatitzar amb el bàndol franquista, durant la postguerra va participar activament en els intents clandestins per mantenir la llengua i la literatura catalanes. La publicació de les seves obres va suscitar nombroses dificultats per superar la censura. L'any 1946 publica Llepolies i joguines, el segon llibre inèdit publicat en català a Mallorca en la immediata postguerra, i els anys següents apareixen la resta de volums de la seva obra completa, entre els quals cal destacar el volum de proses biogràfic-literari Entre el record i l'enyorança (1955). 

En els darrers anys de la seva vida va rebre l'homenatge de la intel·lectualitat mallorquina, i Josep Carner li va editar l'Antologia poètica, una important mostra i actualització de la seva obra, acabada pocs mesos abans de la mort de la poeta, ocorreguda a Llucmajor, el 29 de gener de 1958. 

Com ha passat amb altres escriptores històriques, l'obra de Maria-Antònia Salvà ha hagut de superar els prejudicis que socialment han situat la literatura escrita per dones en un segon nivell. En l'actualitat, però, és considerada un clàssic modern. 

Font: Web Associació d’escriptors en llengua catalana, (8-03-2022), <https://www.escriptors.cat/autors/salvama/biografia>

Obres

Bibliografia

Tomàs, Margalida (1991). La trajectòria intel·lectual de Maria Antònia Salvà. Llucmajor (Illes Balears): Ajuntament cop. 

Veny, Joan (1995). La Lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà. Barcelona: Fons Badia-Cardús. 

Valero Martí, Gaspar (2008). Els Paisatges de Maria Antònia Salvà. Mallorca (Illes Balears): Departament de Cultura i Patrimoni. 

Enfocament Didàctic

En Valencià: Llengua i Literatura o Llengua Catalana i Literatura, la inclourem en aquests nivells: 

- 3r ESO: Exemple de perseverança d’una dona que vol ser poeta i a més en llengua catalana durant la Renaixença i la primera meitat del segle XX. 

- 4t ESO: Mostra de poemes postsimbolista de l’autora.

- 1r de Batxillerat: Inclusió de la dona en el repertori de la Renaixença.

- 2n de Batxillerat: Visibilitat de Salvà com a poeta catalana postsimbolista

Documents