Reseña

Marie Cunitz era coneguda com la Pal·las de Silèsia a causa de la seua gran saviesa. Parlava diversos idiomes. Va estudiar matemàtiques i medicina entre altres disciplines. Es va dedicar especialment a l'estudi de l'astronomia. En la seua principal obra Urania propitia (1650), divulgava les teories de Kepler, va corregir errors que havia detectat en les seues taules astronòmiques per als moviments planetaris, i va aportar noves taules matemàtiques simplificant els càlculs.

Aquesta obra va proporcionar a Maria una gran reputació a Europa i va ser aclamada com la dona més sàvia en astronomia després d'Hipatia d'Alexandria. Porten el seu nom el cràter Cunitz de Venus i el planeta menor 12624 Mariacunitia.

Actividades

Inglés

• The Milky Way
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido de la medida
• The Milky Way’s diameter
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido de la medida
• The planets
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido socioafectivo
• Trip to Jupiter
  • España > Matemáticas > 4º(A) ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 4º(A) ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 4º(B) ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 4º(B) ESO > Sentido socioafectivo
• Volume and surface area of planets
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido espacial
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido de la medida

Español

• Diámetro de la Vía Láctea
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido de la medida
• El juego del OSO
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido algebraico
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido socioafectivo
• La Vía Láctea
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido de la medida
• Los planetas
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido socioafectivo
• Viaje a Júpiter
  • España > Matemáticas > 4º(B) ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 4º(B) ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 4º(A) ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 4º(A) ESO > Sentido socioafectivo
• Volumen y superficie de los planetas
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido espacial
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido de la medida

Catalán

• Diàmetre de la Via Làctia
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido de la medida
  • España > Matemáticas > 1º ESO > Sentido socioafectivo
• Els planetes
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido socioafectivo
• La Via Làctia
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 2º ESO > Sentido de la medida
• Viatge a Júpiter
  • España > Matemáticas > 4º(B) ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 4º(B) ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 4º(A) ESO > Sentido numérico
  • España > Matemáticas > 4º(A) ESO > Sentido socioafectivo
• Volum i superfície dels planetes
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido espacial
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido socioafectivo
  • España > Matemáticas > 3º ESO > Sentido de la medida

Justificaciones

• Va dedicar els seus coneixements matemàtics especialment a l'estudi de l'astronomia.
• La seua principal obra és Urania propitia. En aquest llibre divulgava part de les teories de Kepler, incloia les seues taules simplificades i corregia alguns errors del text de l'astrònom. A més, recollia altres importants nocions generals sobre l'astronomia i les seues bases teòriques i afegia noves taules matemàtiques i noves efemèrides. Este llibre li va proporcionar una gran reputació a Europa, sent aclamada com la dona més sàvia en astronomia després d'Hipatia d'Alexandria.
• Actualment, el seu text es considerat com una contribució al desenvolupament de la ciència alemanya.
• Porten el seu nom el cràter Cunitz de Venus i el planeta menor 12624 Mariacunitia.
• "Urania Propitia" li va proporcionar una gran reputació a Europa, sent aclamada com la dona més sàvia en astronomia després d'Hipatia d'Alexandria.

Biografía

 Maria Cunitz (1610-1664) va nàixer en Wołów (Silèsia, territori situat en l'actual Polònia, però històricament dins d'Alemanya i la República Txeca).

Era la filla major del metge Heinrich Cunitz i de Maria Scholtz, filla del matemàtic alemany Anton von Scholtz (1560-1622).

Va rebre una cuidada educació gràcies als tutors contractats per la família. Als deu anys, María parlava hebreu, grec, llatí, alemany, polonés, italià i francés. 

A més de mostrar uns certs dots per a la pintura, la música i la poesia, va aprendre matemàtiques, medicina i història, una cosa poc comuna per a una dona en aquella època. A causa dels seus grans coneixements i de les seues aportacions posteriors a la ciència i la cultura, era coneguda com la "Pal·las de Silèsia" (Pal·las era el déu de la saviesa en la mitologia grega).

Ben jove, en 1623 va contraure matrimoni, però va quedar vídua en 1626. En 1630 es va casar amb el metge Elias von Löwen, astrònom aficionat amb el qual observava els planetes.

La seua principal obra –escrita en alemany i llatí– va ser Urania propitia. La va escriure durant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), en les terres del convent cistercenc de Łubnice, on es va refugiar amb el seu marit. Recordem que Urània és la musa de l'astronomia en la mitologia grega; Maria era coneguda també amb aquest nom, Urània.

Quan el matrimoni va tornar a Silèsia, en 1650, va publicar amb els seus propis fons el llibre de Maria.

Urania propitia contenia una simplificació de les conegudes Taules rudolfines  de Johannes Kepler (1571-1630): aquestes incloïen logaritmes, la qual cosa complicava la lectura. 

En el seu tractat, Maria corregia alguns errors que havia detectat en les taules astronòmiques per als moviments planetaris de l'astrònom Johannes Kepler, incloïa noves taules matemàtiques simplificant els càlculs, noves efemèrides planetàries i divulgava part de les teories de Kepler. Hui en dia, el seu text es considera a més com una contribució al desenvolupament de la ciència alemanya; de fet, probablement el va escriure en aquesta llengua –a més del llatí– per a donar-li una major difusió.

Amb el seu llibre Maria va difondre la segona llei de Kepler que podríem simplificar dient que el planeta es mourà més ràpidament com més prop del Sol es trobe.

En la introducció d'Urania propitia, Elias von Löwen, el seu marit, deixava clar que l'obra era de Maria i no seua. No obstant això, i probablement per evitar reticències de científics que no voldrien parlar d'astronomia amb una dona, Maria i Elias van iniciar conjuntament una extensa correspondència amb altres astrònoms. 

Urania propitia va proporcionar a Maria una gran reputació a Europa i va ser aclamada com la dona més sàvia en astronomia després d'Hipatia d'Alexandria. Porten el seu nom el cràter Cunitz de Venus i el planeta menor 12624 Mariacunitia.

En 1656, un incendi va destruir la casa de Maria i Elias. Tot va desaparéixer: els documents científics, les dades de les seues observacions, la correspondència amb altres astrònoms, els instruments i els productes químics utilitzats per a elaborar medicaments. Els seus ingressos van disminuir considerablement; Elias va morir en 1661 i Maria tres anys després.

Obras

Bibliografía

- Alic, Margaret (1991): El legado de Hipatia. Madrid: Siglo veintiuno de España editores.

- Antolín Herrero, María Sol (2020): “María Cunitz, una astrónoma que perfeccionó las teorías de posicionamiento de los planetas”, el diario feminista, 09/04/2022, <https://eldiariofeminista.info/2020/03/28/maria-cunitz-una-astronoma-que-perfecciono-las-teorias-de-posicionamiento-de-los-planetas/>

- Colaboradores de Wikipedia (2021): “María Cunitz”, Wikipedia, la enciclopedia libre, 09/04/2022, <https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_Cunitz>

- Figueras, Lourdes; Molero, María; Salvador, Adela y Zuasti, Nieves (1998): Género y matemáticas. Ed: Síntesis.

- Macho Stadler, María (2016): “ Maria Cunitz, la ‘Palas de Silesia’”, Mujeres con ciencia, Universidad del País Vasco, 09/04/2022, <https://mujeresconciencia.com/2016/09/12/maria-cunitz-la-palas-de-silesia/>

Enfoque Didáctico

· Es pot treballar en Matemàtiques.

També es pot treballar en les següents matèries: 

· Física i química (lleis de Kepler, moviments planetaris, productes químics utilitzats per a elaborar medicaments).

Documentos